EL PLAER DEL DOLOR 7.7


La revista digital 7.7 torna a la càrrega amb uns quants projectes realment interessants, alguns potser més ben resolts que altres, però sempre deixant un regust molt curiós.
Si voleu, deixeu els vostres comentaris.

petrut calinescu – el mar negre.
El mar negre –misteriós, amenaçant, mític-  és el cor de segles de guerres. Les seves aigües, costes i terres han sofert transformacions massives, mentre que tots els països que l’envolten han intentat dominar, reformar o extreure els recursos naturals.
Més enllà de la seva nacionalitat i estatus social, pràcticament tots els habitants de la regió han treballat durant anys amb un somni entre la ment: passar una setmana a les seves costes.

briony Campbell - papà
Quan brion va saber que el seu pare, david, tenia càncer de pàncrees terminal, va començar aquesta història: la història d’un final sense final, l’intent d’una filla de voler dir adéu al seu pare, amb l’ajuda d’una càmera.

albert jodar – el plaer del dolor.
lady pain, crazy needle i fakir testa fan un culte al dolor. Es pengen del sostre amb ganxos, es grapen papers, es perforen amb agulles i ho degusten. Un ritual que recorda a certs rituals iniciàtics de cultures ancestrals, on la superació personal dels límits humans s’uneix a l’èxtasi de la segregació química produïda pel dolor.

anna voitenko – iza.
L’antic poble d'iza està en una plana entre els prats de càrpatos. És famós perquè absolutament tots els residents, inclosos els capellans i la policia, estan involucrats en la cistelleria: en lloc de pastanagues, carbasses i patates, ells cultiven salzes blancs a les seves parcel·les.

pietro paolini/terraproject –lago agrio.
A la zona del llac agrrio, més de 2.000 pous de petroli embruten la selva veneçolana. Els danys ambientals i sanitaris es multipliquen. Els rius estan contaminats; totes les famílies tenen algun malalt de càncer. Texaco-chevron va estar condemnada  a pagar 9 mil milions de dòlars pels danys ambientals i de contaminació. Però les petroleres segueixen treballant a la zona, sense preocupar-se pel medi ambient.

sinergy project – hellas hell
La porta d’entrada a europa ja no és únicament espanya o itàlia. Els controls han desplaçat el flux migratori cap a la frontera greco-turca. Però Grècia, en mig de la crisis, no vol saber res dels nouvinguts. Petras i igoumenitsa, es juguen la vida a diari, amagant-se a un camió direcció a itàlia.

veure revista aquí.