La revista digital 7.7 torna a la càrrega
amb uns quants projectes realment interessants, alguns potser més ben resolts
que altres, però sempre deixant un regust molt curiós.
Si voleu, deixeu els vostres comentaris.
petrut calinescu – el mar negre.
El mar negre –misteriós, amenaçant,
mític- és el cor de segles de guerres. Les
seves aigües, costes i terres han sofert transformacions massives, mentre que
tots els països que l’envolten han intentat dominar, reformar o extreure els
recursos naturals.
Més enllà de la seva nacionalitat i
estatus social, pràcticament tots els habitants de la regió han treballat
durant anys amb un somni entre la ment: passar una setmana a les seves costes.
briony Campbell - papà
Quan brion va saber que el seu pare, david,
tenia càncer de pàncrees terminal, va començar aquesta història: la història d’un
final sense final, l’intent d’una filla de voler dir adéu al seu pare, amb l’ajuda
d’una càmera.
albert jodar – el plaer del dolor.
lady pain, crazy needle i fakir testa fan un culte al dolor. Es pengen
del sostre amb ganxos, es grapen papers, es perforen amb agulles i ho degusten.
Un ritual que recorda a certs rituals iniciàtics de cultures ancestrals, on la
superació personal dels límits humans s’uneix a l’èxtasi de la segregació
química produïda pel dolor.
anna voitenko – iza.
L’antic poble d'iza està en una plana entre els prats de
càrpatos. És famós perquè absolutament tots els residents, inclosos els
capellans i la policia, estan involucrats en la cistelleria: en lloc de
pastanagues, carbasses i patates, ells cultiven salzes blancs a les seves
parcel·les.
pietro paolini/terraproject –lago agrio.
A la zona del llac agrrio, més de 2.000 pous de petroli embruten
la selva veneçolana. Els danys ambientals i sanitaris es multipliquen. Els rius
estan contaminats; totes les famílies tenen algun malalt de càncer.
Texaco-chevron va estar condemnada a
pagar 9 mil milions de dòlars pels danys ambientals i de contaminació. Però les
petroleres segueixen treballant a la zona, sense preocupar-se pel medi ambient.
sinergy project – hellas hell
La porta d’entrada a europa ja no és únicament espanya o itàlia. Els
controls han desplaçat el flux migratori cap a la frontera greco-turca. Però Grècia,
en mig de la crisis, no vol saber res dels nouvinguts. Petras i igoumenitsa, es
juguen la vida a diari, amagant-se a un camió direcció a itàlia.
veure revista aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada