HOMES O DONES DESCOMPARTIDES (XEVI SOLÀ)


EL VERMELL
c/ piques, 3 – manresa


fins finals novembre 2012


les intimideses d’en xevi solà.

xevi solà presenta per primera vegada, tota una nova col·lecció de pintures al vermell de manresa.

Dones maquillades pàl·lidament, personatges extrets de sales d’espear, paisatges impostats, cinisme amb cara de dona exòtica i pulcre, personatges abandonats al mig del bosc, al mig d’enlloc, vides inacabades però que podrien ben bé estar al límit de l’esgotament. Els personatges d’en xevi solà acostumen a envoltar-se d’espais enigmàtic, on sembla que mai hi hagi assistit cap tipus de vida. Els colors i el traç sovint són alegres però evoquen un gran deix d’inquietud.

Un pintor i personatge curiós, com els deixebles que pinta gairebé sempre en exteriors, banyats per la llum dels sol, únicament per dissimular. Els colors i el trets, poden semblar alegres, però la disfressa de falsedat desenfadada aviat i sovint és difícil a una primera lectura, eludir la sensació d’inquietud. 

Personatges insignificants, desemparats i aturats davant la immensitat d’uns paisatges inversemblants, buits i nets d’objectes innecessaris, que utilitza com escenari per representar una batalla, en que en ocasions es pot tornar un verdader acte amorós. Una batalla entre la misèria de l’home i la grandesa de l’esperit, dos contraris que com tots, s’atrauen irremissiblement buscant que d’aquest combat en surti com element afegit, l’energia de la provocació.

Solà creu que la bellesa neix del sofriment i que una bona manera d’arribar a ella, és a través de la paràbola, utilitzant imatges a priori tan poc atractives com la malaltia, la fealdat, el dolor, la mort.... A la ment d’aquest pintor se li apareixen poques coses més belles que l’harmonia que prové de la melancolia, un estat al que s’arriba únicament després d’haver superat la desesperació que produeix la tristesa.

+ info aquí.