EL VERMELL
c/ piques, 3 – manresa
fins finals novembre 2012
les intimideses d’en xevi solà.
xevi solà presenta per primera vegada, tota una nova col·lecció de
pintures al vermell de manresa.
Dones maquillades pàl·lidament, personatges extrets de
sales d’espear, paisatges impostats, cinisme amb cara de dona exòtica i pulcre,
personatges abandonats al mig del bosc, al mig d’enlloc, vides inacabades però
que podrien ben bé estar al límit de l’esgotament. Els personatges d’en xevi
solà acostumen a envoltar-se d’espais enigmàtic, on sembla que mai hi hagi
assistit cap tipus de vida. Els colors i el traç sovint són alegres però
evoquen un gran deix d’inquietud.
Un pintor i personatge curiós, com els deixebles que
pinta gairebé sempre en exteriors, banyats per la llum dels sol, únicament per
dissimular. Els colors i el trets, poden semblar alegres, però la disfressa de
falsedat desenfadada aviat i sovint és difícil a una primera lectura, eludir la
sensació d’inquietud.
Personatges insignificants, desemparats i aturats
davant la immensitat d’uns paisatges inversemblants, buits i nets d’objectes
innecessaris, que utilitza com escenari per representar una batalla, en que en
ocasions es pot tornar un verdader acte amorós. Una batalla entre la misèria de
l’home i la grandesa de l’esperit, dos contraris que com tots, s’atrauen
irremissiblement buscant que d’aquest combat en surti com element afegit,
l’energia de la provocació.
Solà creu que la bellesa neix del sofriment i que una
bona manera d’arribar a ella, és a través de la paràbola, utilitzant imatges a
priori tan poc atractives com la malaltia, la fealdat, el dolor, la mort.... A
la ment d’aquest pintor se li apareixen poques coses més belles que l’harmonia
que prové de la melancolia, un estat al que s’arriba únicament després d’haver
superat la desesperació que produeix la tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada