Des del dia 6 de maig de 2013 fins el 24 de juny del mateix any, paloma sánchez i antonio clavijo penjaran un vídeo diàriament.
S'han ajustat les dates per fer-las coincidir amb la finalització del Konvent.0. Perquè el konvent és al centre d'aquesta història.
Són exactament 50 dies.
Són exactament 50 vídeos.
Són 50 anys de videoart.
L’any 1963 va veure com dos artistes exposaven peces de vídeo en espais artístics mitjançant televisors i monitors. Wolf Vostell i Nam June Paik , des de diferents punts de vista i amb bagatges culturals heterogenis, van posar les bases del que avui coneixem com a vídeoart. Nam June Paik va mostrar les primeres mutacions i hibridacions del material videogràfic i musical a Exposition of Music-Electronic Television (Galeria Parnass, Wuppertal, Alemanya). Vostell va muntar la primera instal·lació amb televisors a 6 TV Dé-coll/age (Smolin Gallery, NovaYork, EE.UU.) i 9 Nein-dé-coll/agen (happening) [primera retrospectiva a la Galeria Parnass, Wuppertal, Alemanya].
Les primeres crítiques a la cultura de masses havien d’utilitzar els elements de la mateixa cultura. Després, el ventall de temes i propostes ompliren de nous continguts els treballs videoartístics: feminisme, cos, moviments socials, racisme, medi ambient, etc. Alhora que el vídeo, com a eina de comunicació, s´ha barrejat amb formats i experiències d’altres disciplines: documentals, publicitat, performance, cinema, etc. Les maneres de treballar i exposar les peces de videoart han anat evolucionant amb els anys, incorporant les noves tecnologies (imatge analògica-digital, internet, formats VHS, DVD, hardware-software) i expandint el mateix concepte de vídeo (emissió televisiva, interferència catòdica, circuit tancat, projecció, etc.).
Psonora vol celebrar aquests 50 anys i volem fer-ho celebrant el konvent, com a escenari i referència. Les imatges treballen tres aspectes complementaris: arquitectura, espai i iconografia. Un konvent buit i interminable s'obre a la nostra exploració. El vídeo ho enregistrà.
Les primeres crítiques a la cultura de masses havien d’utilitzar els elements de la mateixa cultura. Després, el ventall de temes i propostes ompliren de nous continguts els treballs videoartístics: feminisme, cos, moviments socials, racisme, medi ambient, etc. Alhora que el vídeo, com a eina de comunicació, s´ha barrejat amb formats i experiències d’altres disciplines: documentals, publicitat, performance, cinema, etc. Les maneres de treballar i exposar les peces de videoart han anat evolucionant amb els anys, incorporant les noves tecnologies (imatge analògica-digital, internet, formats VHS, DVD, hardware-software) i expandint el mateix concepte de vídeo (emissió televisiva, interferència catòdica, circuit tancat, projecció, etc.).
Psonora vol celebrar aquests 50 anys i volem fer-ho celebrant el konvent, com a escenari i referència. Les imatges treballen tres aspectes complementaris: arquitectura, espai i iconografia. Un konvent buit i interminable s'obre a la nostra exploració. El vídeo ho enregistrà.
Una producció de Psonora Gravat al Konvent de Cal Rosal (Berga) 2013
veure vídeos aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada