inside berga

berga amb imatges inèdites.

(extret de www.dbergueda.cat)

Imatges inèdites de berga dels anys 20 i 30 il·lustren el calendari de ràdio berga del 2012.

Són fotografies extretes de la col·lecció lluís ribera, un fotògraf nascut l’any 1912 a berga on va viure fins que va morir als 29 anys. El seu interès per la fotografia va ser descobert pel seu germanastre manel ribera, el qual era dibuixant i fotògraf, i per un dels mossens amics de la família que compartia aquesta afecció. El director de l’arxiu comarcal del berguedà, xavier pedrals, ha destacat que “la seva fotografia té composicions meticuloses i un tractament de la llum valent i atractiu”.

El calendari es compon de tretze imatges, una per a cada mes de l’any i una altra per a la portada, que ens transportaran a la berga d’abans de la guerra i sobretot, al temps de la segona república. S’acompanya d’una biografia del fotògraf que ha fet el director de l’arxiu comarcal del berguedà que ha col·laborat en l’elaboració del calendari.

ràdio berga ha editat 5.000 exemplars del calendari, que es distribuirà a través d’una cinquantena d’establiments de berga i comarca que han col·laborat econòmicament, de l’arxiu del berguedà i de ràdio berga. -maite flores-

veure calendarí aquí.

apuestas

konvent
cal rosal


dilluns 2 de gener 2012
18:00 h

la apuesta al konvent

El guionista mexicà hugo r. gómez en col·laboració amb la companyia de teatre los indeseables, presenten un espectacle de nadal nou i especial, vingut de l'altre costat de l'oceà per veure els nostres estimats pastorets des d'un punt de vista peculiar.

La companyia de teatre los indeseables es va formar el 4 de desembre del 2010 amb els alumnes de 4t d'ESO de l'IES moianès per recaptar diners per a fer el viatge de final de curs, acció que no tenia precedents al poble.

Després de les actuacions, el grup va demanar al director que volien continuar fent teatre amb ell i des d'aleshores es van començar a formar o perfeccionar (donat que alguns dels membres ja feien teatre des de feia temps) en grup per tornar a realitzar alguna obra i fer-ho amb més tècnica i professionalitat.

LA APUESTA
Ja que la companyia havia nascut de pastorets volia fer alguna cosa aquestes dates, però no uns pastorets qualssevol, per això es van posar a buscar guions i/o idees per fer una cosa ben original. La gran sort de trobar els guions d'hugo r. gómez i de que l’autor cedís molt amablement, va animar a la companyia a treballar amb una pastorela mexicana i en mexicà.


convocatòria bienal contemporani català

fins el 22 de febrer 2012

convocatòria per la xviii biennal d'art contemporani català 2012, itinerant per catalunya, organitzada per canals-galeria d’art, amb l’objectiu d’estimular i de promoure la creativitat dels joves artistes d’art visual, posant especial atenció en els components d’innovació.

Hi poden participar tots els artistes de les arts visuals residents i empadronats a catalunya, nascuts a partir del gener de 1976. No hi poden participar els artistes que hagin participat en les dues últimes edicions de la biennal.

El tema, la tècnica i el procediment són lliures. En tractar-se d’una exposició itinerant, les obres no han d’excedir els 200 x 200 cm., en el cas de les obres bidimensionals i de 100 kg. de pes les tridimensionals i d’altres formats, inclòs l’embalatge.

resta bases aquí.
artistes 2011 aquí.

dificilíssim i impossible.

íssim

c/ major, 38

solsona


fins el 15 de gener 2012


AMORS DIFÍCILS


íssim de solsona presenta les xilografies (gravats en fusta) de pep brocal i blanca hernández.


L’amor és un concepte universal relatiu a l'afinitat emotiva entre éssers no obligatòriament humans. De vegades, aquesta afinitat és corresposta. D’altres, com tots sabem, no. Sovint, l’amor es veu accidentat per altres impulsos ja que la dansa dels cors no és estàtica i té infinites variables. Les emocions, experiències i actes que es deriven d’aquesta equació vital són d’una multiplicitat tal que seria impossible fer-ne un catàleg complet.

A més, l’amor varia en importància al llarg de les èpoques i les cultures. La seva trascendència és canviant, així com el tractament en l’art, la publicitat o la ficció. Si bé tant el mahabharata com el llibre de baruk situen l’amor en l’origen de l’Univers, es pot constatar que ara i aquí aquest concepte està desprestigiat. En la nostra societat abocada al capital, al desenvolupament tecnològic i al control de totes les coses, l’amor és vist majoritàriament des d’una perspectiva romàntica i per tant desprovist d’aquest poder original.

amors difícils explora aquesta vivència inefable a partir de diversos camins.

pep brocal és llicenciat en belles arts dins l’especialitat de pintura, i el 1984 va iniciar-se de manera professional en el còmic.
Recentment ha publicat el títol “l’oblaf va de pícnic” per a mamut comics, bang ediciones (2011).

blanca hernández és llicenciada en belles arts per la facultat sant jordi de barcelona. 1987. Especialitat: escultura i gravat. Actualment treballa com a dissenyadora gràfica, i és editora de badabum, edicions especials, espai d’experimentació en el terreny de l’edició independent. Fins al moment, badabum ha editat obra gràfica de petit format de diferents artistes, llibres desplegables, jocs òptics i altres objectes serigrafiats, numerats i signats per cada autor.

+ info aquí.

es regala quadre...

L’artista berguedà pep espelt regala el quadre l’home.


L’home és un dibuix a carbonet sobre tela (73 x 61 cm) i que es va realitzar per encàrrec del centre d’art contemporani i sostenibilitat cacis i la colònia jorba dins la trobada d’artistes que va tenir lloc el passat mes de novembre.


L’obra de pep espelt no és de les més significatives de l’artista, però si que es tracta d’una mostra de retrobament als seus inicis. Una figura masculina en forma d’embrió realitzada amb traçades fermes i espontànies.


Per aconseguir el quadre només cal que envieu un mail a l’adreça individual.off@gmail.com abans del dia 6 de gener 2012 amb el vostre nom i població. De tots els mails rebuts se’n seleccionarà un.

els carrers que parlen

Què tenen en comú les parets de londres i berlin ¿¿


WALLS & FRAMES: FINE ART FROM THE STREETS


Un total de 101 artistes coneguts i emergents de tot el món s’han unit per presentar una col·lecció única d’art de carrer i l’han plasmat en un llibre que mostra com els artistes treballen des de la clandestinitats, amb la pressió de la prohibició.

El llibre mostra com s’estan desenvolupant altres estils, conceptes i tècniques d’estudi que, al seu torn, influeixen en la direcció de l’art contemporani.

L’art de carrer s’ha establer fermament com un aspecte i actitud en el panorama de l’art contemporani. Avui dia, els joves artistes van més enllà del seu treball per presentar estils innovadors. Curiosament algunes de les obres i artistes que neixen al carrer, ja estan formant part de museus com la tate modern i la fundació cartier.

El llibre és editat per maximilliano ruiz i publicat per gestalten (alemania).


+ info aquí:



Walls & Frames documents the work of this next generation of street artists. The book presents the evolution of these ambitious talents, who are keeping their connection to the street alive while establishing themselves in the art market with work in traditional formats such as painting, sculpture, and prints. It shows how artists who work with limited time and a small selection of tools on the street are developing other styles, concepts, and techniques in the studio that are, in turn, influencing the direction of contemporary art.

Interviews with the artists and other insiders as well as an insightful text by the curator Maximiliano Ruiz illuminate the context, working methods, and perspectives involved in this inspiring scene.

Walls & Frames takes a detailed and authentic look at the intersection of young street art and contemporary art. Its fresh outlook appeals to those familiar with these developments and new to the scene as well as to a wide range of artists, collectors, gallerists, journalists, and designers.


convocatòria de textos

extret de la nausea

fins el 15 de gener 2012

El colectivo cultural gavia convoca a la comunidad académica a participar en la publicación de la revista literaria de la universidad distrital francisco josé de caldas, gavia, "palabras de más...", en su edición n 9.

Todo texto debe ser entregado en fuente times new roman, 12 puntos, interlineado 1.5, tamaño carta, máximo doce (12) páginas. Se debe incluir el nombre del autor junto a sus datos personales -nombre, institución, profesión u oficio, correo electrónico-.

Si el texto es enviado con seudónimo, el autor deberá indicar su nombre e información personal, así ésta no sea publicada. Al final de los ensayos se deberá citar la bibliografía consultada y citada en formato APA. Las notas a pie de página deberán ubicarse al final del escrito. El tema será libre dentro de los géneros establecidos por la revista (ensayo, cuento, poesía). La sección Palabras de más se amplía a otro tipo de propuestas (reseña, entrevista, crónica, reportaje, texto híbrido, entre otros). Vía correo electrónico, en la dirección revistagavia@gmail.com

+ info aquí:

art i afonies

sant andreu contemporani
gran de sant andreu,11
barcelona

fins el 7 de gener 2011

art/fonic es visualment art

art/fònic és una exposició d’art que fa servir la ràdio com a plataforma experimental de difusió.

El projecte reuneix el treball de 15 artistes expressament seleccionats del concurs d’arts visuals premi miquel casablancas 2011, de sant andreu contemporani, als que es va encarregar l’adaptació o traducció sonora dels treballs i projectes que van presentar.

art/fònic és una invasió d’interferències radiofòniques de dos minuts i mig de durada en la graella de programació de Scanner FM, del 5 de novembre al 5 de diciembre de 2011.

art/fònic investiga sistemes de comunicació i difusió directes, i qüestiona els models expositius tradicionals. A la vegada és una plataforma expositiva amb tres nivells de visibilitat: l'emissió de les càpsules a scanner fm, la publicació d’un cd en format digipack i una instal·lació sonora de 15 punts d’escolta a sant andreu contemporani-

+ info aquí.

seminari d'aparadorisme

escola d’art i disseny del berguedà

st. joan baptista de la salle, 4

gironella


23 i 30 de gener // 6 i 13 de febrer 2012

4 dilluns de 16 a 21 h


Seminari d’aparadorisme impartit per l’aparadorista: zaida carrión i van der pal.

El seminari consistirà en: informació del seu treball com aparadorisme, elements i conceptes a l’hora de realitzar un aparador i realització pràctica d’un o més aparadors.

+ info aquí:

de bitllets !!

10th avenue i west 18th st
manhattan

fins el 30 de desembre 2011
Si aquestes vacances d’hivern tens pensat anar fins a manhattan, no et perdis l'enorme bitllet de 100.000 dòlars que l’artista john baldessari va col·locar un en una cartellera que es troba en un parc de manhanttan.
Els bitllets d’aquest valor existeixen ja que es van imprimir durant la gran depressió, però mai van circular públicament.

L’art de baldessari busca equiparar les imatges amb paraules, il·luminar, confondre el significat. Sovint, aconsegueix que l’espectador es fixi en els detalls de menor importància, les absències, o els espais entre les cosa, ja sigui mitjançant la col·locació de punts de colors sobre els rostres, enfosquint parts de les escenes, o la juxtaposició de fotografies d’arxiu amb frases quixotesques, injecta humor al que fa.
Baldessari és un artista amb gran reconeixement internacional, ha rebut diversos doctorats honoris causa, la més recent per part de la universitat nacional d’irlanda, el burren college of art (2006). Ha participat en documenta, la biennal de venècia.



“HIGH LINE BILLBOARD presents an extraordinary opportunity for art to generate conversation, and that is why I am thrilled to launch the series with this new work by John Baldessari,” said Cecilia Alemani, the Curator and Director of High Line Art at Friends of the High Line. “One of his first works recited the phrase, ‘I Will Not Make Any More Boring Art,’ and for more than 40 years he has continued to surprise us. With its larger-than-life proportion, this new work can be viewed in many ways: a photo opportunity for High Line visitors, a commentary on the world’s financial situation, or a giant object of desire.”
High Line Art, presented by Friends of the High Line, today unveiled The First $100,000 I Ever Made, a new work created by legendary artist John Baldessari for the 25-by-75 foot billboard next to the High Line on 10th Avenue at West 18th Street. This is the first of three works to be presented as part of a new series called HIGH LINE BILLBOARD, thanks to the generous support of Edison Properties, the owner of the property on which the billboard stands.
+ info aquí:


la ironia de blanchard

la font del balç
casserres prop gironella

fins finals de gener 2012



movimentpuntzero
tanca l'any amb l'exposició de la francesa valérie blanchard (paris 1965) que es podrà veure fins a finals de gener del 2012 a la font del balç.

Les pintures de blanchard mostren la cotidianitat del dia a dia de la multitud de llocs on ha viscut. Una pintura falsament naif, amb una mirada sociològica i especialment carregada d'ironia. Moments que reté i esbossa al petit quadern que sempre porta a sobre i que una vegada al taller, plasma amb pintura acrílica sobre tela. Quadres plens de vius colors que es podrien assimilar al mestissatge afro-llatí d'en botero, però amb un estil realment únic.

Valérie blanchard és autodidacta i gairebé nómada. Ha tocat tots els temes, des de la música a l'agricultura i el circ. Les seves obres s'han exposat a frança, alemanya, bèlgica, catalunya i espanya.


Amb aquesta exposició movimentpuntzero clou l'any amb un balanç de més d'una cinquantena de propostes artístiques multidisciplinars que s'han pogut veure especialment al konvent de cal rosal, però també a altres espais comissariats a berga, gironella, la seu d'urgell i manresa.


Paral·lel·lament al konvent s'han dut a terme multitud de projectes personals d'artistes i propostes de tots els àmbits, tant musicals, com pictòrics, visuals, cinema, moda, electrònica. (jordi joan, regis, svreca, 080 moda, kinoplatz, bestiari il·lustrat, sidonie, feliu ventura...) Així mateix, donant difusió dels artistes i d'actes culturals a través del bloc d'informació cultural http://movimentpuntzero.blogspot.com amb més de 20.000 visites anuals.


Un any replè d'art a les nostres comarques de la catalunya central i amb la mirada recelosa cap endavant. Sempre des de l'autogestió i amb llibertat absoluta per presentar temes totalment arriscats, sense pompositats i directes.

Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració així com els vostres mails i paraules que ens dónen força i energia per no aturar-nos.

Moltes gràcies !!!

joan ferrer davant de la mar

llibreria quatre cantons
placeta ciutat 12
berga

fins el 31 de gener 2011

joan ferrer presenta la col·lecció de pintures la mar.

Cada any i per sort, pels volts de nadal, la gent de la llibreria berguedana quatre cantons saben com fer-nos feliços i ens obsequien amb alguna delicadesa especial.



Enguany són les petites pintures del pintor també berguedà, joan ferrer, qui acompanyarà aquestes dates.



La nova col·lecció no és gens dolça ni digerible a primera vista. Es tracta d'una vintena d'olis de petit format i que giren entorn d'un tema: la mar. I és el públic qui escollirà la situació que vulgui, de la mateixa manera de qui està davant d'un increïble paisatge marí i que tan pot ser paradisíac, com salvatge i perillós.

Hi ha coses difícils d'explicar i de dir, però en aquesta exposició ho minimitza amb un text que caldria posar com un “alerta”, i diu: “en aquestes pintures, ferrer s'enfronta intensament al camp que sempre predica: la possibilitat de simplificar un concepte significa prescindir de l'irrellevant per expressar allò que és essencial”. A partir d'aquest punt, que cadascú s'agafi on pugui, textures, colors, força, senzillesa, matisos sobre matisos, res casual i a la vegada fresc. Una exposició valenta i que potser no entra a la primera, però al moment que el cervell raona les imatges i les processa, és llavors quan t'adones que ja ets dins captivat per tota la seva magnitud, volum, tendresa i puresa !!!


bernoît Paillé dins del garatge

sala gratx

garatge privat del barri de gràcia

barcelona

fins el 30 de gener de 2012


benoît paillé - exposició de fotografia i accions participatives.

El fotògraf quebequès benoît paillé (trois rivières, québec, 1984) exposa per primera vegada a barcelona dins a mostra nitografies, la qual inclourà accions participatives amb el fotògraf per tal de donar a conèixer el seu procés creatiu.

Les fotografies exposades són una selecció de la seva col·lecció “night series”. En elles, el paillé congela instants d'accions artificioses i estrafolàries. Són moments d'escenografies aparentment narratives en les que, tanmateix, no queda clar com ha esdevingut la situació descrita ni com aquesta podria concloure.

Aquestes instantànies, tenen en comú l'estat dels seus protagonistes, sempre personatges joves. Una noia és rescatada de l'interior d'un contenidor per algú que està atrapat en el contenidor del costat; una altra noia apareix estesa, com si hagués mort de forma fulminant en una postura impossible, sobre un monolit d'un parc; en un pati interior, una tercera busca alguna cosa traient el cap per una finestra amb l'ajuda d'una làmpada il·luminada sense cables, i fixa la seva mirada en aquesta llum improbable.

El fotògraf -un mestre del retoc a qui no li falten imitadors i de qui se n'ha arribat a fer un filtre de photoshop amb el nom de "paillelaizer"- transforma la manca de llum en singulars moments de color de qualitat pictòrica, i fins i tot escultòrica, que donen al resultat final un volum i una plàstica inesperats.

Amb només 27 anys, paillé ja ha mostrat el seu treball a canadà, japó, itàlia, rússia, ucraïna i frança, i ha impartit workshops a londres, torí, barcelona, amsterdam i paris.

nitografies està organizada per portmanteau productions, creada per iñigo martínez d'iguapopgallery) en col·laboracióamb la periodista i activista cultural txell bonet. És la primera d'una sèrie d'exposicions nascudes amb la intenció de presentar el treball d'un artista en un espai insòlit, i en una ubicació que es desvetllarà únicament sota demanda. En aquests indrets sigulars es podrà coneixer personalment els artistes i veure com creen a partir d'accions amb el públic. En aquesta ocasió es podrà visitar dins d'un garatge privat del barri de gràcia, en la batejada com a sala gratx, a partir del 12

Detalls de la ubicació, visita i participació demanant cita prèvia a human@port-prod.com.

abel castells busca !!

la portella (prop la quar)

dilluns 26 de desembre 2011 (sant esteve)

11:00 h.


Convocatòria de núvies a la portella (berguedà)

L’intrèpid i arriscat fotògraf berguedà abel castells, convoca pel dia de sant esteve la trobada d’homes i dones vestides de núvia i que passarà a formar part del proper projecte personal del fotògraf. Per tant és una bona ocasió per participar amb un dels projectes d’aquest fotògraf peculiar. La fotografia serà de grup, per tant, es demana la màxima col·laboració a persones tant de l’àmbit fotogràfic, com inquiets o simplement a tots aquells amb ganes de passar-ho bé.

Com arribar-hi aquí.

2012 segons jordi plana

El fotògraf jordi plana presenta la nova proposta d’imatges del calendari pel proper 2012.
Per aquest any, dotze diferents músics, cantants i musicòlegs formaran part d’un calendari amb un format més clàssic però amb tota l’estètica i força de Plana i que ens aproparà, mes a mes, a un seguit de personatges fotografiats especialment per a l’ocasió.
El mes de gener s’inicia amb el músic solsoní roger mas.
El calendari es rep a través de mail i l’autor i movimentpuntzero el distribueixen virtualment de manera lliure i gratuïta.

kubrick brillant

multimedia art
ostozhenka str., 16
moscú

fins el 29 de gener 2012


stanley kubrick. History in photographs 1945-1950

El museu multimèdia art de moscú, mostra per primera vegada més de 200 fotografies del director de cine stantley kubrick, algunes d’elles mai publicades anteriorment.
No és gaire sabut que el director de films majestuosos com la taronja mecànica, 2001 una odissea de l'espai, the shining.... tingués aquesta vessant i menys que les fotografies que s’exposen les hagi realitzat un kubrick gairebé adolescent.
Nascut a nova york l’any 1928 en el context d’una família jueva, és a l’edat dels 13 anys quan el seu pare li regala la seva primera màquina de fotografiar. En aquell moment kubrick ja no se sentia atret per les activitats dels joves de la seva edat i l’etiqueten com un noi reservat, espavilat i neuròtic el qual no va tardar a enamorar-se de la nova joguina i a passejar per la ciutat fotografiant tot el que veia. És l’any 1945 amb només 17 anys ven la primera fotografia a la revista look, revista en la que hi col·laborà fins l’any 1950 moment en que realitzarà el primer film documental de 16 mil·límetres.

Mitjançant aquesta prematura afició ja deixa entreveure petits detalls verges i emocions que amb els anys plasmarà a algunes de les seves pel·lícules.
Quan a kubrick li pregunten la importància del seu pas pel món fotogràfic, assegura que no podria haver fet aquest pas sense uns ulls de fotògraf.
Algunes de les fotografies que es mostren són “etudes in the metro” realitzades amb la màquina de fotografiar amagada a la butxaca, “an evening at copacabana” que mostra la part oculta de la vida d’uns ballarins, així com una altra imatge en la que un nen pobre contempla com una família adinerada devora un dinar exageradament excessiu.

+ info aquí.



kubrick's most characteristic images, taken in the late 1940s, are found in the series 'Dialogues with Shadows'. Taken during theatre performances, these photographs show actors conversing with the shadows of others hidden outside the frame. Here we can recognise the fundamental elements of photography and cinematography – light, shadow and drama, and catch a glimpse of the brilliant filmmaker he would later become. Nameless passers-by on the street were caught by kubrick's lens, as well as the top celebrities of his time – the actress and social lioness Betsy von Furstenberg, composer and director Leonard Bernstein, Hollywood actor Montgomery Clift, and legends of world boxing Rocky Graziano and Walter Cartier. Kubrick's studies put him on a par with such masters of photography as Walker Evans, Henri Cartier-Bresson, Robert Frank, Diane Arbus, Louis Faurer and, of course, William Eggleston. Careful examination of Stanley Kubrick's photographs helps us to reinterpret and maybe revise our perception of this great 20th-century master's work.


ora, eat libidus !!

eat meat

c/ alzina, 20

barcelona


fins el 21 de gener 2012


l’espai eat meat celebra el segon aniversari i ho fa de la millor manera o de la manera que ho sabem sempre fer, millor que millor, amb l’exposició col·lectiva temática LIBIDO.

A través d’aquesta “paraula-estat” es va iniciar una convocatòria que va sobrepassar les expectatives de la mateixa organització, però degut a l’espai, es va tenir de limitar. Per tant, esperem que els senyors de l’eat meat, facin espai a les golfes i així el públic seguidor i expectant, pugui devorar encara més i més carn.

A l’hora d’escollir els participants, s’ha procurat que s’hi representessin el màxim de disciplines i gèneres possibles, pintura, dibuix, fotografia, escultura, joies i fins i tot, un experiment porno-gastronòmic.

De moment, no s’ha avançat cap imatge de les obres, però a partir d’aquest cap de setmana, ja les podrem veure a aquest mateix bloc. De totes maneres, amb alguns dels noms dels artistes que hi participaran i coneixent una mica el guió d’eat meat, de segur que serà de les propostes grans grans. A part, s’ha editat un catàleg de l’exposició, el qual serà el primer del que es preveu com a col·lecció. Per tant, hi ha ve futur, empenta i de segur, qualitat:

SHOW MUST GO ON !!

Participants:

alexandre belmonte & sarah anglada, cornelius coffin, dani buch, eulàlia rosas, eva alonso, fernando romeo, fritz gnad, gemma codina & jordi marimon, hugo bruce, isabel aurea, jabi machado, javier aristu, jordi plana pey, juan escudero, kk, lola sandoval, lorena valldepérez, luís vigil, marcos palazzi, maría martín carmona, mercè rodríguez, microclim (juan muiño & jesm), milos koptak, nico nubiola, oscar sancho nin, paul steen, philippe jusforgues, rai escalé, riot über alles, sonia carballo, steven fifty, víctor nubla i xavi vilagut.

+ info aquí:

art sartc art reivindicatiu i experimental

ateneu igualadí


igualada

fins el 5 de gener 2012

igualada
presenta una nova edició i versió del mercat d’art sartc, enguany no ha pogut ser com sempre. El context econòmic actual ens estimula a pensar maneres de reinventar-nos i per això proposen que el leitmotiv del sartc és viu, donar un espai a l’art: promocionar artistes, ser un aparador, fer l’art assequible a tothom, proposar l’art com a regal. Oferir un espai a qualsevol idea, manifestació, debat, experimentació, formació, participació, reivindicació .. i el que és vulgui.
Tot projecte és viu, dinàmic. I d’una forma natural l’embolcall del projecte sartc ha anat variant al llarg dels anys, segur que trobem la manera de seguir evolucionat.
La nova edició no serà supermercat d’art, però sí que una exposició diferent, tot una paret plena de marcs buits que es penjaran tots els que s’estimem el sartc, els que han participat, comprat i visitat.

A part es projectaran documental sobre una instal·lació de l’artista visual eugènia balcells (foto superior) i altres on es descobrirà un art efímer amb la natura i les mans com únics elements. La història preciosa i commovedora d’una artista discapacitada i la seva potent obra com a llenguatge amb el món. I la vida de l’artista graffitero més important de tots els temps, banksy.




+ info aquí.

realitat o vida ¿


madrid

del 12 al 18 de desembre

madatac 2011 - mostra art digital audiovisual i tecnologia contemporània.

màquines < --- > carn
adiós necro-año, bienvenido bio-autómata


El festival audiovisual i de tecnologies contemporànies madatac de madrid arriba amb unes propostes mundials excel·lentíssimes.
Amb el lema de vida versus màquines, es podran veure projectes on la tecnologia es repassa la realitat o quan el límit de la carn es converteix amb tecnologia i robòtica.

Si no teniu temps de passar-vos per madrid, us recomanem que us feu un viatge per la seva web (recomanable 100 % el trailer).



+ info aquí:

Ara és Ara, Ser o no ser. Una normalitat aterridora

text bloc Horitzó Indefinit
per shendeluth


Llegia ahir al diari ARA sobre la mort d’un home palestí innocent de mans de l’exèrcit israelià per error. Una confusió en el pis del militant de Hamàs al que volies acribillar a trets, ha fet caure un innocent. I ja està, un “Perdoni senyora” a la cara de la dona de difunt i mitja volta que aquí no ha passat res.



I això un dia i un altre, cada matí ens llevem amb una mort per error, cada mitja tarda despertem de la becaina amb un accident ple de cadàvers, cada nit abans d’anar a dormir tenim alguna vida que s’apaga innecessàriament. I ja quasi ni ens posa la pell de gallina, ja només girem sense ni pestanyejar el full del diari, ja ni tant sols ens canvia la brillantor dels ulls noticia rera noticia a la televisió, sols anem recorrent les diverses calamitats al navegador amb un lleuger però continuu toc a la rodeta del ratolí.



Totes les atrocitats són sols paraules clòniques per un cervell massa acostumat a sentir-les, formen part de la normalitat del dia a dia informatiu. Sols una bona noticia ens fa aixecar el cap, sols un bri d’esperança de nous vents ens fa afinar l’oïda, la vista o el tacte. Fora d’això la normalitat, llunyana ja que no la vivim a sobre el nostre benestar, però normalitat en una visió global del món, ens rellisca sense sentir moltes vegades ni un trist sentiment fora d’un “altre cop, sempre el mateix”.



El món està força podridot, la veritat, però això és massa normal i ens estem immunitzant sobre el terror i la malvestat (com diria en Satanàs dels Pastorets) que impera al nostre blau planeta, encara que cada vegada més amb un color rogenc de destrucció.



Però per sort no tothom es troba immers en aquest normalitat aparent amb cor negre. Per sort hi ha comunicadors, artistes, activistes, legisladors i fins i tot algun que altre polític (si, algú hi ha per allà) que ens recorden que això no és el que hauria de ser, tot i ser cada vegada més usual. I els hem d’escoltar i creue’ls i sortir d’aquest crepuscle de normalitat aterridora en el que vivim. Estar clar que la dona del palestí que van assassinar no es troba immersa en aquesta normalitat nostre, ni el poble d’Haití, ni les viudes i orfes d’innocents morts a Iraq, ni aquelles famílies que porten al món a un fill sabent que probablement morirà de gana, ni un llarg etc. que encara que no ho sembli, representa la majoria de població mundial.



Però amb la seguretat del nostre sofà i la sort d’una societat del benestar, nosaltres seguirem veient tot això llunyà i massa normal per ser reivindicat, massa repetitiu per ser tingut en compte, massa poc important per pressionar als nostre governants … massa d’altres per fer-ho un problema nostre, de tots.

Les meves pràctiques sexuals.

Opinió -

text: t.martini // foto: jordi plana


Les meves pràctiques sexuals.

Algú em demana que escrigui sobre les meves pràctiques sexuals. Ho faig, m'exposo. En el fons, el sexe impregna bona part del meu dia a dia. De fet, des de fa mesos només escric de conys, conys, i amor. Aquest és el veritable problema: l'amor, l'esquizofrènic amor que et trasbalsa el cervell, et regira l'estòmac i t'acaba empenyent pendent avall, cap al terraplè de la basura.

Què m'agrada?

M'agrada tot, des dels petons humits fins que se'm pixin a la cara. Va a dies, però m'agrada el sexe salvatge en aquesta merda de món, on la proposta oficial més excitant és passar el dia en família a PortAventura.

A mi m'agrada que em mosseguin, m'agrada tastar la carn i contemplar la sang, que m'escupin a la cara i tornar-m'hi amb un somriure. M'agrada explorar tots els orificis amb la llengua inquieta, sense manies, com el bon col·leccionista.

M'agrada que m'abraçin i em torna boig -massa boig- que ella em digui que m'estima. No ha passat gaires vegades i segurament no tornaré a sentir-ho.

El somni de la llibertat esdevé la cadena.

OPINIÓ -

text: pandora // foto: jordi plana

El somni de la llibertat esdevé la cadena.

A l’antiguitat, els grecs intentaven explicar la realitat i tots aquells fenòmens que no entenien a través dels mites; el mot mitologia, etimològicament parlant, està format per dos mots mythos (μῦθος) –faula- i logos (λόγος) -paraula, discurs- per tant, podem definir la mitologia com una faula contada a través de la paraula o el discurs.

Avui en dia s’ha perdut aquest concepte de la comprensió del món a través de faules i d’històries, però no per això els mites clàssics deixen de ser actuals: no anaven tan errats els grecs quan creaven aquestes historietes per tal de donar explicacions a tot allò que no comprenien. Fixem-nos en el mite de Prometeu.

Hi ha nombroses versions d’aquest mite a l’antiguitat, però en són tres les més conegudes. La més antiga és la del poeta Hesíode on se’ns presenta un Prometeu irreverent, que enganya els Déus per afavorir els homes; Prometeu sacrifica un bou i en fa dues parts, una amb els ossos i el greix, molt més voluminosa i atractiva, però que no era comestible, embolicada amb la mateixa pell de l’animal, i l’altra amb la carn. En oferir el sacrifici a Zeus, atret per la voluptat del fals embolcall, tria la primera part, i quan descobreix l’engany, totalment irat, castiga Prometeu, i per extensió els humans, a deixar-los sense foc. L’heroi, però, desafiant el càstig diví, robarà el foc als déus i l’oferirà als humans. Zeus, encara més irat, el lliga amb unes cadenes a una columna on cada dia una àguila li menjarà el fetge i cada nit li creixerà, el càstig, doncs, serà etern. Aquesta serà la base de les versions posteriors amb algunes modificacions.

A la versió del filòsof Plató, Prometeu veu que els humans estan totalment desproveïts de qualsevol tipus d’art per subsistir i els dóna la saviesa tècnica, el foc, que roba als déus. Aquí Zeus, que Plató tracta millor que en la versió d’Hesíode, veu que amb això no n’hi ha prou i
reparteix entre els humans justícia i vergonya, elements que considera necessaris per tal que els homes puguin conviure a la polis.

Èsquil a la seva tragèdia Prometeu encadenat ens presenta una lluita entre Zeus (tirà) i Prometeu (savi), on triomfa la figura del tirà davant de la de l’intel·lectual, i de nou trobarem el
càstig de l’heroi –o antiheroi- amb el fetge menjat per l’àliga eternament.

Aquest mite, que els grecs contaven fa tants segles, és d’una evident actualitat. D’una banda, si ens fixem amb les versions d’Hesíode i d’Èsquil veiem com Prometeu és condemnat per voler aportar el foc i la cultura als humans; a aquestes versions l’heroi representa la cultura, la intel·lectualitat i la voluntat que els homes obtinguin el saber. La societat actual és farcida de Prometeus, que lluiten diàriament sota la bandera de la Cultura, i troben una trava rere l’altra per part del Zeus, polític i tirà de torn: que si només subvencionem allò que interessa, que si segones carreres amb un 40% d’increment-penalització, perquè amb una ja en tens prou i no estudiïs tant que potser podràs tenir criteri i posar-te en contra nostra, que si tisorades per aquí i per allà...

D’altra banda, no deixa de sorprendre el fet que a la versió de Plató, Zeus sigui presentat com un déu “bo” i atorgui als humans la justícia i la vergonya, elements, segons el filòsof, necessaris per viure en societat. De justícia, actualment, n’hi ha ben poca, i de vergonya, és absent en aquests Zeus que ens han tocat patir que es fan anomenar polítics, quan potser el que representarien millor de tot el mite antic és la figura del botxí del càstig diví, això és, l’àliga que menja incansablement el fetge -l’ànima- de tots nosaltres, els Prometeus. Com bé diu Espriu al primer vers del poema que duu el nom del nostre antiheroi “El somni de la llibertat esdevé la cadena”.

per avançar, protestar

OPINIÓ -

text: silvia culell // foto: jordi plana

Jo protesto,

Jo protesto contra la covardia i el pessimisme que no permeten que la societat avanci.

Jo protesto contra els que maten els somnis i les idees que no deixen créixer.

Jo protesto contra els diners, que maten la creativitat, la imaginació i les bones idees.

I tu, protestes?

Protesta amb mi, per què així podrem avançar. Protesta amb mi sense pancartes; protesta amb mi pintant, llegint, jugant, rient, cantant, estimant...

Protestem junts i ens farem grans. Protestem educant, trencant barreres, coneixent persones, respectant persones.

Protesta per avançar!