CALENDARI 2013 -* SEGONS JORDI PLANA -
VERGES I SANTES
ESTER 8 de desembre
Heroïna
jueva, “bonica i encantadora”, principal personatge del llibre bíblic del
mateix nom. Esposada amb el rei Assuer (Xerxes, 485-465 a. C.), aconseguí
frustrar els plans d’extermini dels seus correligionaris. El llibre d'Ester
(hebreu: מְגִילַּת אֶסְתֵּר) pertany a l'Antic Testament escrit cap al
segle IV aC.
La
història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca
una nova esposa després de repudiar la seua per un escàndol amb uns
ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà
envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva
pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix
davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Els
jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el llibre d'Ester
dues vegades.
Santa CECÍLIA 22 de novembre
Sembla
que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà,
Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va
ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar
casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de
l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la
banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera ), però ella no va morir i
aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres
vegades sense èxit. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir.
Aquests darrers tres dies de la seva vida, els va passar cantant a Déu. La gent
que omplia la seva cel·la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del
cel.l.
NUESTRA SENYORA DE BEGOÑA 11
d’octubre
Mare
de Déu de Begonya és una advocació
mariana
originària de la "anteiglesia de Begoña", des de fa anys anexionada a
Bilbao, Espanya.
Explica
la llegenda que la Verge va aparèixer a la cavitat d'una alzina, a la muntanya
Artagan. Segons una altra tradició, la va trobar un pastor sobre un arç. Allà,
van construir una minúscula ermita però quan, més tard, van
voler
buscar un lloc més propici per a la veneració de la verge i la van voler traslladar
de lloc, la imatge de la Verge es va arrelar a terra, mentre una veu
pronunciava les paraules: "Bego (sota) -oña (peu)!". L'onomàstica se
celebra l'11 d'octubre, coincidint amb el dia que el papa Pius X va declarar-la
canònicament patrona de Biscaia.
Ntra. Sra. De l’AURORA 8 de
setembre
Etimològicament
significa "brillant", nom procedent del llatí i amb origen
indoeuropeu. Podria ser també un derivat de Sabine Ausel, nom otorgat a un déu
del sol; o del llatí aurum (or). En la mitologia romana, Aurora (el seu
equivalent grec és Eos), era una deessa que es renovava cada dia amb la llum de
l'alba, volant cap al cel i anunciant així l'inici d'un nou dia. S'utilitza com
a nom personal des del Renaixement. L'origen i data de la santa és desconegut.
És especialment venerada a la illa Le Man, al sud d'Anglaterra.
Santa LÍDIA 3 d’agost
Santa
Lídia va néixer a Thyatira, Frígia, l’actual Akhisar, a Turquía. Es diu que va
ser la primera persona del continent europeu que va rebre el baptisme. Va
néixer en una de les famílies més riques de la zona i amb el temps es va
convertir en una pròspera comerciant de púrpura.
Quan
estava instal·lada a Filipos, ciutat en runes de l’actual Krinides, Macedònia,
va conèixer a Sant Pau que li va transmetre la nova fe en Jesucrist. La
tradició destaca la pietat i l’hospitalitat de Santa Lídia, que va convertir
casa seva en un centre comunitari de la congregació cristiana de Filipos.
Santa
Lídia ens ensenya que el valor de la riquesa no està en quant es té sinó en com
s’utilitza.
Santa MARIA GORETTI 6 de
juliol
Va
néixer el 16 d'octubre de 1890 al poble de Corinaldo. A la mateixa finca on
vivia Maria, i treballava Alejandro Serenelli, qui es va enamorar d'ella.
Serenelli, a causa de lectures impures, es va dedicar a buscar a Maria fent
propostes que la santa rebutjava fent que Serenelli es sentís menyspreat.
Alejandro,
que s'havia cansat dels rebutjos de Maria, la va sorprendre al capdamunt de
l'escala i la va intentar violar, però Maria li va oposar resistència i va
tractar de fer-ho raonar. Alejandro va reaccionar a aquestes paraules amb
descontrol complert, estripant el vestit i apunyalant-la salvatgement onze
vegades, quan Alejandro al veure com Maria s'arrossegava cap a la porta, la va
apunyalar a l'esquena tres vegades més i va fugir. Maria va quedar llavors
definitivament ferida de mort.
EVA 25 de juny
Segons
el Gènesi, Eva (en hebreu Hawwah i en àrab Hawwa) fou la primera dona i com a
tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres
religions menors.Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva
qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de tocar-ne
els fruits.Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a
sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i
morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir
amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.
Segons
el Gènesi, Eva va ser mare de: Caïm, Abel i Set.
Van
tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.
JUDIT 6 de maig
Era
una vídua hebrea, filla de Merarí, en plena guerra d'Israel contra l'exèrcit
assiri. De belles faccions, bona educació i enorme pietat, i passió patriòtica,
Judit descobreix que el general invasor, Holofernes, s'ha enamorat d'ella.
Acompanyada de la seua criada, la vídua descendeix de la ciutat murallada i assetjada per l'exèrcit
estranger, Betúlia, i, enganyant el militar per fer-li creure que està
enamorada d'ell, aconsegueix entrar a la seva tenda de campanya. Una vegada
allà, el sedueix, però en lloc de cedir als reclams galants del general,
l'embriaga sense que se n'adoni. Quan Holofernes cau adormit per l'alcohol,
Judit, amb l'ajut de la criada, li talla el cap i marxa. Quan els assiris
descobreixen el seu cap mort, se sembra la confusió, obtenint llavors Israel la
victòria.
Santa ERMINIA 25 d’abril
Dona
plena de tendresa i fermesa, dona humil per la seva Paciència i la seva caritat
va saber CREAR fraternitat per on anava passant: Al noviciat, després en Vanves
on va tenir a càrrec seu la comptabilitat de la casa, més endavant, a Marsella, quan preparava la cura dels malalts
a la Missió i, per fi, responsable del Grup en Taiyuanfu (Xina). Va saber
conquistar a tothom: bisbes, sacerdots, laiques consagrades, nenes, malalts ...
Martiritzada
el 9 de juliol de 1900, a Taiyuanfu (Xina). Beatificada el 24 de novembre de
1946, a Roma, per el papa Pius XII. Canonitzades per el Papa Joan Pau II l'1
d'octubre del 2000.
Santa FRANCESCA 9 de març
Va
néixer a Roma l'any 1384 i tot i haver decidit fer-se monja, els seus pares la
van fer casar, a l’edat de 12 anys, amb Lorenzo de Ponziani amb qui va tenir
tres fills. En 40 anys de matrimoni va ser exemple de dona fidel, devota per
les feines domèstiques i responsable. Va suportar severes proves: la mort de
dos dels fills i la confiscació de bona part de les seves terres. Tot i això,
va decidir repartir tots els seus béns entre els pobres, va atendre els
malalts, i era coneguda per la seva humilitat i paciència. El 1425 va fundar la
Congregació de les Oblates de Tor de 'Specci, sota la regla de Sant Benet. Va
ser canonitzada el 1608 i el seu cos es va mantenir incorrupte.
De
petita, santa Francesca va tenir la sort de veure el seu àngel de la guarda,
que vetllava per ella dia i nit. No la va deixar sola ni un instant, i en
ocasions, com a favor especial, li permetia veure l'esplendor de la seva
figura.
Santa EULÀLIA 12 de febrer
A
final del segle III, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més
concretament, del Desert de Sarrià), que mentre era a casa seva, tenia cura de
les oques que s'hi criaven.
Educada
en el cristianisme, i durant les persecucions als cristians que va dur a terme
el prefecte Decià, sota el regnat de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva
fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges
que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a
la creu en forma d'aspa.
Santa ELVIRA 25 de gener
L’origen
més probable del nom és el compost germànic Athal-wira, que significa
"guardià noble". No obstant això, no es descarta la influència del
topònim Illiberis, que actualment anomenem Elvira.
Una
important ciutat on es va celebrar el concili del mateix nom. Estava prop d'una
alqueria que es deia llavors Garnatha.
Santa
Elvira, Reina vídua des del primer moment del seu matrimoni, va ser abadessa
del monestir de Oerhen, a Alemanya.
Aquest
nom el van portar diverses reines i princeses, inclosa una filla del Cid
Campeador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada