MORals ¿

La direcció del Festival de Mèrida va retirar ahir una foto de l'exposicióCamerinos, en concret un retrat de l'actor Asier Etxeandía caracteritzat de Jesucrist, després de rebre diversos correus de ciutadans que consideraven que atemptava contra la sensibilitat cristiana.

Així ho van anunciar la directora del festival, Blanca Portillo, i la seva adjunta, Chusa Martín, en una carta adreçada als mitjans: "La intenció del festival mai ha estat ni serà la intenció d'ofendre, insultar, ni vulnerar els drets individuals o col·lectius de ningú".

Com que Portillo i Martín reconeixen que retirar una peça d'una exposició "suposa trencar una línia de treball dissenyada per l'artista, la qual cosa és sempre una forma de destrucció d'un discurs", també han presentat la dimissió. Les raons que han al·legat no tenen a veure amb la polèmica sinó amb desacords amb el nou govern de la Junta d'Extremadura i falta de mitjans per exercir la seva tasca al capdavant del festival, càrrec al qual Portillo havia accedit la tardor passada.

ces't

tate liverpool

fins el 16 d’octubre 2011

El principi del plaer: rené magritte...

La tate liverpool dedica l’exposició d’estiu al més important dels pintors surrealistes belgues: rené magritte (1898-1967), sota el títol de the pleasure principle

magritte és el mestre de la paradoxa. Home desconegut per a molts i a la vegada, les seves pintures i especialment les seves idees, han estat copiades i reversionades de mil maneres.

Cèlebre per pintar des del més bonic fins al més estrany, d’estil surrealista i pintura plana, les seves obres representaven un món ple de màgia amb notes de deliri.

L’obra de magritte és una permanent invitació a la reflexió a partir dels objectes més quotidians, qüestionant la relació entre les imatges i les coses, basada amb la semblança representativa.

La posada en escena de l’exposició també té un punt teatral, amb una ambientació que crea la sensació de boira, apropiat pels temes i l’estil enigmàtic de magritte.

Una bona oportunitat per anar a liverpool i bussejar amb els walkmans a piles, tot escoltant les cintes dels beatles.

+ info aquí:

stefan cools és cacis

forn de la calç

calders

fins mitjan setembre 2011

parlant amb les pedres...

stefan cools, presentació del treball realitzat durant la seva estada al forn de la calç.

l'exposició es conforma a partir de dos elements: una exposició permanent al bosc de cacis i una mostra temporal a l'espai expositiu.

stefan's practice is focused around a peculiar 'meta-science' or 'metaphysical-theory' that takes into consideration the way life systems are interrelated and connected. This includes awareness of the origins of materials, the way objects and products are constructed and the physical and psychological purpose that art serves in the production of meaning.

What is the connection between an ecological paradigm and an artistic product? What is the relationship between the body, ecological and cultural space in this context? What can an artistic outcome communicate in this relationship? The historical development of the natural sciences has been to formally investigate disparate areas of study.

+ info stefan cools aquí

extracomunitaris i l'urgell

l'aparador

plaça del carme

la seu d'urgell

fins el 31 d'agost 2011

inauguració: divendres 29 de juliol amb la sessió de mr. fantasmitü. (19:30 / 22:30)

l'exposició i inauguració d'-extracomunitaris- del fotògraf berguedà abel castells.

El col·letiu de dj's la comunidäd, vistos fotogràficament.

En les imatges d’aquest original i peculiar autor, sempre hi pren rellevància la violència, però de manera irònica i estètica, amb un llenguatge personal i de fora dels cercles convencionals dels quals estem avesats a la comarca.

El resultat són quatre instantànies de línies bipolars, dures, directes i lleugerament il·lustratives, que abel castells i el seu equip, fan sobrepassar la línia terrenal, per presentar uns personatges maquillats i lleugerament agressius però a la vegada celestials.

la comunidäd és un col·lectiu format l’any 2003, que viu i es mou per la música i la cultura electrònica.

sessió inaugural (divendres 29 de juliol) a càrrec de mr. fantasmitú:

Integrant del col·lectiu de La Comunidäd, Mr. Fantasmitü dirigeix la seva principal influència envers “Chicago” i tot el que se’n deriva d’aquest gènere que porta com a carta de presentació el "jacking".

A partir d’aquí Mr. Fantasmitü desenvolupa un discurs musical combinant temes oblidats de principis dels 90 amb les últimes produccions de segells com Mathematics, Uzuri, WPH o Ostgut Ton.

Els seus sets estan marcats per una groove constant amb melodies infinites i veus de fort contingut sexual.

+ info aquí:

uns univers...

amy winehouse

portades noves portades de sempre

la font de balç

casserres (prop gironella)

fins finals agost 2011

ruben torres (berga) presenta exposició de portades de discos

“vint portades que m'han fet gastar el llapis...

La nova exposició que es presenta a la font del balç està realitzada per ruben torres i es tracta d'un especial i personal recull de portades de discos d'alguns grups de música que l’autor ha versionat i interpretat “a la seva manera”, en l'intent de fer un petit i personal homenatge a aquests discos que tant ha escoltat i que musicalment l'han acompanyat durant molts moments.

torres explica que li ha resultat inevitable no parar l'atenció a la imatge gràfica d'aquests discos plens de detalls, ja que, confessa ser molt observador. "Així que he agafat el llapis i amb el meu traç 'desdibuixat' he donat forma a aquest detalls... i a través de l'aquarel·la líquida i també de la tècnica digital els hi he donat color."

Podria dir, doncs, que són les portades de discos que li hauria agradat tenir l'honor de fer i així haver tingut l'oportunitat de buscar bones idees, com ho han pogut fer els autors de les portades originals.

...i ara necessito un llapis nou.”

ruben torres, dissenyador i il·lustrador gràfic, és un artista jove, amb molta voluntat, empenta i amb una personalitat que transmet de forma especial als seus treballs. Format en disseny gràfic i il·lustració a l’escola d’arts gironella/manresa. Ha dissenyat diversos treballs a la comarca del berguedà, així com pintat algun mural com el que es pot veure a la sala infantil de la biblioteca de berga. També “la caputxeta vermella en rodolins” es converteix en el seu primer llibre autoeditat.

L’exposició es podrà veure fins a finals d’agost i és comissariada per moviment punt zero dins del projecte art de poques flors.

+ info autor aquí:

monrós és mar

galeria 3tres3

port de maó

maó (menorca)

fins el 10 d’agost 2011

david monrós presenta obra recent amb d’altre d’anys anteriors, poesia, concepte, reciclatge, color, frescura, dins una estètica que vol arribar a sensibilitats diverses. Material sense emmarcar i quelcom de gravat estarà disponible també.

L'obra de monrós destaca per la seva textura, intenció, simplicitat i puresa. Un artista incansable que aporta oxigen amb molta dosis d'essència.

Tot i néixer a avinyó, es trasllada a l’illa de menorca, on troba especial inspiració per la seva obra, d’un marcat caràcter mediterrani.

+ info autor aquí.

www.davidmonros.com

s'estrena:

biophilla

Fa diverses setmanes vam saber que björk no refusaria d'Internet i les noves tecnologies com molts artistes pop en el seu nou disc, biophilia. A través d'apps per iPad publicarà les cançons que componen la seva nova obra, que, a més, ha estat en part gravada amb ajuda del producte d'apple.

Ara podem escoltar el primer tema complet del seu nou àlbum. Es diu “Crystalline” i no és la típica cançó de pop que tots podríem esperar. Amb tocs de minimalisme, una mica d'electrònica i una veu poderosa, dolça i innocent es tracta d'un avançament que estranyarà a molts. Les seves melodies et conquisten a poc a poc en el que sembla ser un himne a la tranquil·litat. Fins que arriba la part final.

Com heu pogut escoltar, els últims quaranta segons estan dominats per una caixa de ritmes que sona a dubstep/drum and bass i que serà la gota que distingeixi als desquiciados dels encantats amb el nou de l'artista islandesa.

En el que a la lletra es refereix trobem una metàfora amb una ona molt naturista, que s'espera que sigui la tònica general del nou disc. Així, la cantant compara la formació dels cristalls amb el seu creixement personal.

Per tant, sembla que el nou de Björk no passarà desapercebut per a ningú. La seva música és el lloc on els conceptes metafísics s'entremesclen amb la nostra naturalesa humana, sent potser una proposta no massa fàcil de digerir pel gran públic. No obstant això, des del seu debut en 1993 ha aconseguit el reconeixement de la premsa especialitzada, materialitzat en grans premis, d'entre els quals cal destacar el Polar Music Prize (el Nobel de la música), que se li va concedir l'any passat.

lepidíssim

issim

c/ castell, 38

solsona

fins el 3 de setembre de 2011

lepidop 3

La transformació, la metamorfosi, el canvi, és una de les característiques de l'acte creatiu, com el paper en blanc que pot tenyir-se de traços enèrgics, el metall fred transformar-se en delicades joies i el teixit cru en transparents crisàlides.

lepidop3és el nom que hem triat per aquesta capacitat de transformació dels lepidòpters des de la visió de 3 creadores:

cris gimenez, ens presenta les seves joies d'autor, on podem contemplar amb la passió d'un col·leccionista, el gravat sobre plata de delicades fulles, la gestació de fils que es transformen en capolls, pètals transparents, joies alades que s'expandeixen.

elisabet salat, ens presenta el seu treball pictòric nascut dels fragments, de la conjunció de parts que fan un tot. Papers orientats translúcids que es tenyeixen de color, com les flors, papallones en ple vol i traços enèrgics que ens fan pensar en aquest anar i venir migratori.

eva soto, mitjançant l’ús de sedes, transparències i volums, transforma els teixits en estats de gestació, en flors i larves. Vestits que passen a ser magatzems tèxtils on els fils, els cordills i les organces combinen la puresa del blanc amb l'energia del color.

+ info aquí.

l'aparador són bòtils

l'aparador

la seu d'urgell

fins finals d'agost 2011

matèria quàntica.

col·lectiva d'alfons valdés i josepa travé

El denominador comú de l'exposició son les botelles, però la manera de manipular-les, es totalment diferent. L'alfons juga amb el buit de la botella i a la Jose no l'interessa res el buit.

Els següents textos ens il·lustren una mica el contingut de la exposició:

“treballo sobre l'espai buit de les ampolles de vidre, com espai generatiu d''una nova matèria

plàstica formada principalment per cordes, paper encolat i pigments."

missatge fora la botella

Agafo una botella de cervesa i me la bec.

A continuació agafo un paper i hi escric un missatge, curt i concís.

L'enrotllo, costa una mica perquè el paper es massa gruixut i es fa

passar-lo pel coll de la botella...

M'ho penso dos cops i em fico a treure el missatge de dins de la botella

encara amb més dificultats que en el moment de ficar-l'ho a dins.

Me'l rellegeixo i el trenco amb un munt de bocins.

Agafo la botella i la xafo.

A la seu no tenim mar.

l'art musical de l'acordió

arsèguel

(lleida)

del 29 al 31 de juliol 2011

trobada d'acordionistes

Durant un cap de setmana arsèguel es converteix en la capital europea d’acordionistes, tenint en compte que als pobles del pirineu l’acordió va ser un instrument molt important i cabdal per tal de celebrar les seves festes. L’acordió aconseguí que la gent dels pobles es reunís per escoltar la seva música i, per tant, cada municipi tenia un habitant encarregat d’aprendre a tocar l’acordió. Aquesta pràctica es va estendre per tot catalunya.

Després de la segona guerra mundial aquest instrument va desaparèixer en gran part del territori europeu, però es va mantenir a les zones muntanyoses.

sense obligacions ni opinions

No cal posar-hi música.

Si a l’escola ens ho haguessin ensenyat, ara ja no seriem tant mecs.

La llum entra per la finestra (m’agradaria ensenyar-t’ho, però no compartir).

Tampoc hi ha opinions que valguin la pena, altres, són gratis.

És un luxe arribar fins aquí, obrir la nevera i trobar un gran pastis de xocolata i molt d’amor.

ja són aquí

eat meat

c/ alzina, 20

barcelona

fins el 15 d'agost 2011

plats gèlids o exposició de bartolomé payeras-salom.

Los viajeros de bartolomé payeras-salom, no son viajeros cualesquiera. Aún sin saber con certeza sus motivos, yo asistí a la evolución de su viaje: del espacio blanco y negro original, casi un fondo cósmico, casi la misma radiación de fondo que manó del big-bang, al espacio de color digitalizado:

una playa movida, duplicada en su radical desenfoque: el brutal efecto de paraíso perdido donde nunca ha habido paraíso: el viajero que parte siglos atrás para llegar a la cotidianidad, no para explorar el más allá: toda exploración es un aquí y ahora. Y es que a lo que se dedican los viajeros de Bartolomé Payeras, es al viaje a través de los signos culturales, de las referencias de segundo o tercer orden, no acuden a la bruta naturaleza, sino a la cultura de las imágenes, y en ella, rescatan lo que de sideral, extrañamiento, atracción y soledad hay en ellas. Exploran ese abismo

luminoso, no muy distinto al que exploraron paul dirac y san juan de cruz, o los simios de “2001”, o los ángeles de El cielo sobre Berlín, o el que se abre cuando miras muy fijamente una playa en la noche, y su ciudad al fondo, y sus puntos de luz que son estrellas, y el químico corazón, latiente e inmenso, de la bollería industrial ante tus ojos.

Es un abismo signos. Y ellos son los semionautas.

+ info aquí:

concurs obra gràfica

concurs d'obra gràfica

recepció obra: del 15 de setembre al 3 d'octubre.

Obert a tots els artites o tendències amb temàtica lliure, amb la finalitat de lliurar l'obra guanyadora com a distinció dels premis recercat -modalitat persona-, que l'irm atroga dins el marc dels actes del recercat, que té lloc anualment a la ciutat capital de la cultura catalana.

Es concedirà un únic premi per un import de 1.200 €.

+ info aquí:

divendres 8 de juliol 2011 20:00 h.

girona i ONLINE

dissabte 9 de juliol 2011

porta4 (barri de gràcia de barcelona)

filòmans... en directe

...un home i una dona comparteixen la vida, els dubtes, els neguits, les hores mortes. Som tu i jo. Dues persones enfrontant-se,

indefenses, a la seva realitat.

Violentament forçades a romandre, a continuar existint, a encarar el seu dia a dia sense mitjans...

+ info aquí:

surpas i la societat

Documental Surpas from Kutomo Barcelona on Vimeo.

art(((sonor)))

Lo propio del sonido es pasar, huir, estar inmutablemente atado al tiempo y dependiendo del movimiento […] El color, sometido al lugar, es fijo y permanente como él. Resplandece estando en reposo. (Claude LéviStrauss)

artesonoro.org

Portal col·laboratiu per a la difusió de l’art

L’objectiu d’artesonoro.org és servir de portal d’accés als projectes i artistes que treballen en la promoció i divulgació del fenomen sonor. També serveix de lloc de trobada per a la discussió sobre la professió i els seus satèl·lits

Artesonoro.org és un projecte que neix a sinsalaudio (vigo) amb l’ajuda de mediateletiopos.net, del centre de creació experimental de cuenca, el festival zemos98 de sevilla, l’associació d’artistes de galícia, l’associació crc de madrid, castella i lleó i la ràdio ondasonora de madrid.

portal aquí