SIBARITISMES
Aquí teniu l’enllaç de l’audio que els berguedans NO PARFUM han realitzat per tal de que soni a la fundació catalunyacaixa de manresa en motiu del premi tendències marina berdalet-NO PARFUM. L’audio acompanya l’exposició de les pintures de la marina berdalet, també una dona peculiar i ara mateix, des de la distància, dóna la sensació que les seves pintures i la música dels NO PARFUM ja vagin néixer de la mà. Un treball rodó per totes bandes !!
No hi ha res més a dir, escolteu vosaltres mateixos. Quan algú arriba a aquest punt, la resta, ja tot va amunt. Entenem-ho com poguem, les matemàtiques són fàcils i la música és dispersa. Que els No Parfum composin i visquin al berguedà, pot ser part de l'aritmètica i de les bromes difícils de digerir o pot ser una pura casualitat, però també un regal difícil de classificar. Aquesta gravació és delicadíssima i voltant a l’excel·lència. Segurament no sonarà a les ràdiofórmules, però si que caldrà degustar-la amb un bon caviar !!
FELICITATS !!!
Escoltar aquí.
+ info aquí.
CCCB
barcelona
Podeu enviar els vostres pilots a la següent adreça fins l’1 de novembre.
El miniput és una mostra de “televisió de qualitat” que porta 17 anys fent-se a barcelona. Des de fa uns anys es celebra al cccb en una jornada maratoniana de 10 a 22h. Enguany la data serà l’1 de desembre. En ella es podrà veure una selecció del millor de l’input (una mostra de televisió de qualitat que porta més de trenta anys fent-se cada any a una ciutat del món diferent), els programes més destacats de l’entorn local i una sessió dedicada als “pilots” més rellevants. Aquesta secció es va iniciar l’any passat degut als canvis que s’estan produint en els mitjans televisius públics, que no sempre poden donar visibilitat a les propostes més joves, arriscades i creatives.
El miniput no és un mercat. No és un festival. És una mostra amb els programes de televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l'any.
+ info aquí.
Si existe revolución que sea por verdad. Que tus únicas neuronas sean capaces de discutir sobre ningún monólogo. Algo parecido a una soledad sin preguntas. Nada más salir por la puerta y anunciar que ni fuera ni dentro no está tan vacío. Hay humus y escarcha y papeles en el suelo y pan para curar y ojos mediotumbados, postales en correos y armas detrás de todos los mostradores.
Ya no creo que haya nadie allí fuera o allí arriba o allí al lado, acostados, esperando despertar para aguardar un abrazo, una palabra de “hoy también nos hemos dormido”, ni en los sueños rotos hay tantos cristales como en el suelo de nuestro corazón.
PREMI ORA
Fins el 30 de setembre de 2012
40 galeries italianes busquen nous artistes internacionals a través de la convocatòria del premi ora 2012. El premi permet a artistes emergents o a meitat de la seva carrera a tenir una exposició individual i una col·laboració estable a una de les 40 galeries participants.
El premi ora està obert a tots els artistes, sense restriccions de nacionalitat, edat, pensament, tècnica o qualsevol altre factor. El premi promou la participació d’artistes de tots nivells. El seu objectiu és oferir als artistes una oportunitat pràctica de presentar el seu treball a algunes de les galeries italianes més actives.
+ info aquí.
L’associació cultural moca (modern contemporary art) convoca la sèptima edició del premi internacional art laguna amb la finalitat de valorar i promocionar l’art contemporani. El premi és de 170.000 €.
El concurs està plantejat per oferir premis en metàl·lic, una significativa col·lectiva a venècia, exposicions a galeries d’art. Residències per artistes i la publicació d’un catàleg. El premi, de temàtica lliure, està dividit en cinc àrees: pintura, escultura i instal·lació, fotografia, vídeo art i performance, art virtual.
+ info aquí.
Impulsat pel col·lectiu getxophoto és un festival de fotografia que es fa a getxo (país basc) i que aposta per la utilització de formats, suports i espais no convencionals per fer circular les imatges. Es tracta d’un festival temàtic que treballa de la mà d’un comissari convidat cada tres anys i que entén la fotografia com una eina de coneixement, comunicació i estètica.
ROOMSuperació dels límits del que designa un "espai d'art," ROOM londres trasllada la seva galeria d'east end de la ciutat a una mansió d'estil georgià al west end.
OJOS ROJOS
No es tracta únicament una revista, sinó que és una plataforma, un cafè de principis del segle XX, una sala de reunió i idees, de mestissatge, on tothom pugui aprendre.
No està ceñida a un tipus de fotografia, ja que hi té cabuda la foto documental, social, artística, retrats, moda, etc... Un espai ple d’imatges i noms interessants.
veure revista aquí.
clara niubó (casserres)
L’artista casserrenca exposa per primera vegada aquarel·les provinents d’un estiu, d’un món lluminós i ple de màgia com són cadaqués, portlligat, l’escala i el festival d’arbúcies pop-arb. Aquarel·les que formen part del bloc de viatge de la pintora. Una manera personal de retratar el seu entorn i plasmar els sentiments per recordar-los a posteriori.
La segona part de l’exposició tracta de diversos personatges relacionats amb el món de la nit i de la faràndula. Pallassos amb punts diabòlics i músics bohemis amb colors vius i amb un punt d’irrealitat surrealista.
L’exposició va acompanyada d’un text de l’escriptora igualment casserrenca blanca vidal, que presenta i descriu poèticament a la clara niubó.
La font del balç (casserres, prop gironella) baixa la persiana i amb això comença la tardor.
Un estiu amb la bandera a dalt de tot i amb una acceptació que ha fet omplir cada nit dels mesos més calorosos. Propostes de tot tipus, de nivell i qualitat han refermat la font, com un dels espais més necessaris i obligats de casa nostra pel què fa a la cultura i a la connexió social.
Han sigut més d’una seixantena de propostes, sempre gratuïtes i sense cap tipus de consumició obligatòria, de rock a flamenc, passant per monòlegs, jazz , art, un gran ventall de propostes interessants i per a tots els públics, transformant aquest lloc ja en si tan especial, en un obligat espai dins de l’eix cultural.
Molta feina feta i de bona manera. No hi ha punt comparable actualment a les nostres comarques i rodalies.
La font de la mà d’en J.M. Reche i la Núria Artero han comandat amb l’energia i l’alegria que sempre demostren i contaminen tot el seu entorn, capaços de crear un vincle d’unió entre l’espai social i les propostes lúdiques, amb senzillesa i màgia especial. Actualment i cada dia més, es fa difícil de trobar llocs d’aquest tipus. Una sort que el públic i els amants de la cultura saben valorar, apreciar i donar les gràcies.
+ info aquí.
Brendt Barbur, Founding Festival Director, was compelled to start the bicycle film festival when he was hit by a bus while riding his bike in New York City. He insisted on turning his negative experience into a positive one.
In 2001 Barbur started the bicycle film festival as a platform to celebrate the bicycle through music, art and, of course, film.
+ info here.