MIRANT ENDAVANT !!

FÓRUM 1O - PUIG-REIG

Hi ha projectes i sobretot persones que la seva empenta esdevé ara mateix una alenada d’aire fresc. És el cas de fòrum 10, organitzat des de l’any 1991 i sota l'ombra d'en josep genescà, i que ara, dins d'aquesta mena d’olla en la que vivim, en mig d’una mena d’entre revolta o apaivagament social, s’acull amb ganes de rebatre, de decidir i de ser més valents que superman. Així dons seran tres dies on, amb convidats molt interessants, es parlarà de compromís, bones intencions i expansió del positivisme.

Divendres 9 novembre 2012 – 21:00 h

Sala actes dr. llaverias

Antoni molons (director general de mitjans de comunicació)

Jaume barberà (periodista i director del programa singulars del 33)

Dissabte 17 novembre 2012 – 21:00 h

Toni basses i lluis foix (vídeo conferència)

Divendres 30 novembre 2012 – 21:00 h

Salvador esteve (president de la diputació bcn)

Text extret de dbergueda.cat (aurora rodriguez):

Jaume Barberà, Antoni Bassas i Lluís Foix, i Antoni Molons i Salvador Esteve són els noms que el Fòrum 10 Comunicació de Puig-reig proposa enguany per reflexionar al voltant del món de la informació. Les intervencions de tots ells al veterà cicle de conferències estaran marcades, tal com ha volgut l’organització, per la visió a fora de Catalunya a través dels mitjans. També es parlarà, però, de la necessitat d’exercir cert compromís amb el futur. Josep Genescà, director de Ràdio Puig-reig, que organitza les jornades juntament amb l’Ajuntament, explica que després de la gran manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany, veure quina és la imatge de Catalunya arreu era una temàtica molt interessant.

PAISATGES DINS HONTANGAS

Frankfurt Berga

passeig de la indústria, 14 - berga

Fins mitjan desembre 2012

Josep maria hontangas presenta un total de quinze pintures amb paisatges lineals, estructures plenes de colors vius i d’altres amb una xic de foscor que surt de dins la tela, de la làmina i de l’espai.

Tradicions locals i ciutats desconegudes que poden recordar a llocs idíl·lics, esdevenen imatges entre naif, abstractes i surrealistes, dibuix, aerògraf i traça, un fregit de tècniques i impulsos que recreen missatges que poden evocar ben bé un missatge de solitari accentuat.

La seva obra cal contemplar-la amb la lentitud que es mereix, palpar-la i deixar-se seduir. Josep maria de Martín el definia com un artista íntegre i colpidor. Mentre que josep maria ballarín com a meravellós.

El cert és que són pintures plenes d’encreuades, que transporten dins d'aquelles ciutats desconegudes i a la vegada els quadres s'omplen de bondat i harmonia. Claredat i matèria en un rencontre del seu jo intern, que expressa sentiments.

Una proposta treballada d’una forma lliure, que es submergeix dins del punt més existencial, amb força i rotunditat, en matèria de sensacions, emocions i sentiments que traspuen una diàspora de resposta social.

+ info autor aquí.

HUGO BRUCE -AMOR O MORT ¿¿

ESPACIO VALVERDE

C/ valverde, 20 – madrid

Fins finals de novembre 2012

hugo bruce presenta el abrazo del amor y la muerte.

Gairebé com un taxidermista  arqueòleg. Com un jardiner metòdic que sap escoltar com creixen els arbres dels boscos de les amazones i  transformar la mort amb un simple acte de copulació dels insectes més inerts i desconeguts del planeta. Ens agrada l’hugo bruce. Com a artista i com a persona. Ens agraden les seves obres. Són tendrament delicades i sempre deixen un espai per tal de que cadascú ocupi el seu lloc. Però ell, elegant, s’ho mira sempre des de les alçades. 

Calaveras con cuerpos filiformes que copulan. Calaveras que se miran en el espejo que le ofrecen otras calaveras, y se disponen a besarse en su reflejo. Calaveras cuyo cuerpo es una rama florida que anuncia el renacimiento por venir. El arte de Hugo Bruce es un arte para la meditación. Para la meditación sobre la muerte y sobre la vida, sobre la muerte que es toda vida ─desde el momento en que nacemos─ y sobre la vida que es toda muerte ─desde el momento en que el alma remonta el vuelo para emprender esa nueva jornada─. Una meditación, en fin, sobre ese cruce de vida y muerte que es el enigma de la Cruz. 

+ info expo aquí.

+ info hugo bruce aquí.

VERGES I SANTES

CALENDARI 2013 -* SEGONS JORDI PLANA -

 VERGES I SANTES

ESTER 8 de desembre

Heroïna jueva, “bonica i encantadora”, principal personatge del llibre bíblic del mateix nom. Esposada amb el rei Assuer (Xerxes, 485-465 a. C.), aconseguí frustrar els plans d’extermini dels seus correligionaris. El llibre d'Ester (hebreu: מְגִילַּת אֶסְתֵּר) pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.

La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seua per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.

Els jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el llibre d'Ester dues vegades.

Santa CECÍLIA 22 de novembre

Sembla que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera ), però ella no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, els va passar cantant a Déu. La gent que omplia la seva cel·la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del cel.l.

NUESTRA SENYORA DE BEGOÑA 11 d’octubre

Mare de Déu de Begonya és una advocació

mariana originària de la "anteiglesia de Begoña", des de fa anys anexionada a Bilbao, Espanya.

Explica la llegenda que la Verge va aparèixer a la cavitat d'una alzina, a la muntanya Artagan. Segons una altra tradició, la va trobar un pastor sobre un arç. Allà, van construir una minúscula ermita però quan, més tard, van

voler buscar un lloc més propici per a la veneració de la verge i la van voler traslladar de lloc, la imatge de la Verge es va arrelar a terra, mentre una veu pronunciava les paraules: "Bego (sota) -oña (peu)!". L'onomàstica se celebra l'11 d'octubre, coincidint amb el dia que el papa Pius X va declarar-la canònicament patrona de Biscaia.

Ntra. Sra. De l’AURORA 8 de setembre

Etimològicament significa "brillant", nom procedent del llatí i amb origen indoeuropeu. Podria ser també un derivat de Sabine Ausel, nom otorgat a un déu del sol; o del llatí aurum (or). En la mitologia romana, Aurora (el seu equivalent grec és Eos), era una deessa que es renovava cada dia amb la llum de l'alba, volant cap al cel i anunciant així l'inici d'un nou dia. S'utilitza com a nom personal des del Renaixement. L'origen i data de la santa és desconegut. És especialment venerada a la illa Le Man, al sud d'Anglaterra.

Santa LÍDIA 3 d’agost

Santa Lídia va néixer a Thyatira, Frígia, l’actual Akhisar, a Turquía. Es diu que va ser la primera persona del continent europeu que va rebre el baptisme. Va néixer en una de les famílies més riques de la zona i amb el temps es va convertir en una pròspera comerciant de púrpura.

Quan estava instal·lada a Filipos, ciutat en runes de l’actual Krinides, Macedònia, va conèixer a Sant Pau que li va transmetre la nova fe en Jesucrist. La tradició destaca la pietat i l’hospitalitat de Santa Lídia, que va convertir casa seva en un centre comunitari de la congregació cristiana de Filipos.

Santa Lídia ens ensenya que el valor de la riquesa no està en quant es té sinó en com s’utilitza.

Santa MARIA GORETTI 6 de juliol

Va néixer el 16 d'octubre de 1890 al poble de Corinaldo. A la mateixa finca on vivia Maria, i treballava Alejandro Serenelli, qui es va enamorar d'ella. Serenelli, a causa de lectures impures, es va dedicar a buscar a Maria fent propostes que la santa rebutjava fent que Serenelli es sentís menyspreat.

Alejandro, que s'havia cansat dels rebutjos de Maria, la va sorprendre al capdamunt de l'escala i la va intentar violar, però Maria li va oposar resistència i va tractar de fer-ho raonar. Alejandro va reaccionar a aquestes paraules amb descontrol complert, estripant el vestit i apunyalant-la salvatgement onze vegades, quan Alejandro al veure com Maria s'arrossegava cap a la porta, la va apunyalar a l'esquena tres vegades més i va fugir. Maria va quedar llavors definitivament ferida de mort.

EVA 25 de juny

Segons el Gènesi, Eva (en hebreu Hawwah i en àrab Hawwa) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de tocar-ne els fruits.Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.

Segons el Gènesi, Eva va ser mare de: Caïm, Abel i Set.

Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.

JUDIT 6 de maig

Era una vídua hebrea, filla de Merarí, en plena guerra d'Israel contra l'exèrcit assiri. De belles faccions, bona educació i enorme pietat, i passió patriòtica, Judit descobreix que el general invasor, Holofernes, s'ha enamorat d'ella. Acompanyada de la seua criada, la vídua descendeix de la  ciutat murallada i assetjada per l'exèrcit estranger, Betúlia, i, enganyant el militar per fer-li creure que està enamorada d'ell, aconsegueix entrar a la seva tenda de campanya. Una vegada allà, el sedueix, però en lloc de cedir als reclams galants del general, l'embriaga sense que se n'adoni. Quan Holofernes cau adormit per l'alcohol, Judit, amb l'ajut de la criada, li talla el cap i marxa. Quan els assiris descobreixen el seu cap mort, se sembra la confusió, obtenint llavors Israel la victòria.

Santa ERMINIA 25 d’abril

Dona plena de tendresa i fermesa, dona humil per la seva Paciència i la seva caritat va saber CREAR fraternitat per on anava passant: Al noviciat, després en Vanves on va tenir a càrrec seu la comptabilitat de la casa, més endavant, a  Marsella, quan preparava la cura dels malalts a la Missió i, per fi, responsable del Grup en Taiyuanfu (Xina). Va saber conquistar a tothom: bisbes, sacerdots, laiques consagrades, nenes, malalts ...

Martiritzada el 9 de juliol de 1900, a Taiyuanfu (Xina). Beatificada el 24 de novembre de 1946, a Roma, per el papa Pius XII. Canonitzades per el Papa Joan Pau II l'1 d'octubre del 2000.

Santa FRANCESCA 9 de març

Va néixer a Roma l'any 1384 i tot i haver decidit fer-se monja, els seus pares la van fer casar, a l’edat de 12 anys, amb Lorenzo de Ponziani amb qui va tenir tres fills. En 40 anys de matrimoni va ser exemple de dona fidel, devota per les feines domèstiques i responsable. Va suportar severes proves: la mort de dos dels fills i la confiscació de bona part de les seves terres. Tot i això, va decidir repartir tots els seus béns entre els pobres, va atendre els malalts, i era coneguda per la seva humilitat i paciència. El 1425 va fundar la Congregació de les Oblates de Tor de 'Specci, sota la regla de Sant Benet. Va ser canonitzada el 1608 i el seu cos es va mantenir incorrupte.

De petita, santa Francesca va tenir la sort de veure el seu àngel de la guarda, que vetllava per ella dia i nit. No la va deixar sola ni un instant, i en ocasions, com a favor especial, li permetia veure l'esplendor de la seva figura.

Santa EULÀLIA 12 de febrer

A final del segle III, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià), que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven.

Educada en el cristianisme, i durant les persecucions als cristians que va dur a terme el prefecte Decià, sota el regnat de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

Santa ELVIRA 25 de gener

L’origen més probable del nom és el compost germànic Athal-wira, que significa "guardià noble". No obstant això, no es descarta la influència del topònim Illiberis, que actualment anomenem Elvira.

Una important ciutat on es va celebrar el concili del mateix nom. Estava prop d'una alqueria que es deia llavors Garnatha.

Santa Elvira, Reina vídua des del primer moment del seu matrimoni, va ser abadessa del monestir de Oerhen, a Alemanya.

Aquest nom el van portar diverses reines i princeses, inclosa una filla del Cid Campeador.

HOMES O DONES DESCOMPARTIDES (XEVI SOLÀ)

EL VERMELL

c/ piques, 3 – manresa

fins finals novembre 2012

les intimideses d’en xevi solà.

xevi solà presenta per primera vegada, tota una nova col·lecció de pintures al vermell de manresa.

Dones maquillades pàl·lidament, personatges extrets de sales d’espear, paisatges impostats, cinisme amb cara de dona exòtica i pulcre, personatges abandonats al mig del bosc, al mig d’enlloc, vides inacabades però que podrien ben bé estar al límit de l’esgotament. Els personatges d’en xevi solà acostumen a envoltar-se d’espais enigmàtic, on sembla que mai hi hagi assistit cap tipus de vida. Els colors i el traç sovint són alegres però evoquen un gran deix d’inquietud.

Un pintor i personatge curiós, com els deixebles que pinta gairebé sempre en exteriors, banyats per la llum dels sol, únicament per dissimular. Els colors i el trets, poden semblar alegres, però la disfressa de falsedat desenfadada aviat i sovint és difícil a una primera lectura, eludir la sensació d’inquietud. 

Personatges insignificants, desemparats i aturats davant la immensitat d’uns paisatges inversemblants, buits i nets d’objectes innecessaris, que utilitza com escenari per representar una batalla, en que en ocasions es pot tornar un verdader acte amorós. Una batalla entre la misèria de l’home i la grandesa de l’esperit, dos contraris que com tots, s’atrauen irremissiblement buscant que d’aquest combat en surti com element afegit, l’energia de la provocació.

Solà creu que la bellesa neix del sofriment i que una bona manera d’arribar a ella, és a través de la paràbola, utilitzant imatges a priori tan poc atractives com la malaltia, la fealdat, el dolor, la mort.... A la ment d’aquest pintor se li apareixen poques coses més belles que l’harmonia que prové de la melancolia, un estat al que s’arriba únicament després d’haver superat la desesperació que produeix la tristesa.

+ info aquí.

CULTURITZA'T A GIRONELLA

ESGLÉSIA VELLA

GIRONELLA

OCTUBRE I NOVEMBRE 2012

El poble de gironella està plantant cara a tot plegat. 

Arriba la programació del culturitza’t 2012 i si l'any passat tocaven campanes, enguany, ja és tot un luxe.

I és que no s’hi posen per poc: ADRIÀ PUNTÍ, LLIBERT FORTUNY, ANNA COLOM I PAUL BOUSANDER, entre altres...

L’entrada a només tres euros, horari de tarda-vespre i el lloc, fantàstic, l’església vella de gironella. Tot un palau, no es pot demanar més.

Encetarà el show el, dissabte 20 d'octubre a les 20:30 h, el magnífic senyor adrià puntí, o puntí josep, qui sap, però tampoc importa. Per a molts és un geni, per altres, és només un desgraciat. Vaja, que el festival està servit.

Presentarà viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, en el qual el músic del veinat de salt (girona) incorpora un repertori amb un avançament de noves peçes i alhora revisitant les cançons que l’han acompanyat durant tota la seva carrera.

Una guitarra, una veu i un piano són els protagonistes d’aquest format, que mostra la vessant més propera i íntima del compositor.

La setmana següent del puntí continuarà el programa amb la coral estel. El seu repertori inclou música de totes les èpoques i estils, de la música clàssica i antiga, als musicals de broadway o del gospel i dels espirituals negres a les sardanes.

Un altre punt especial, serà el flamenc pur de la mà d’anna colom i paul bousander. 

Mireu tota la info, ja que s'ho val. Acabarà el festival amb el projecte del conegut músic llibert fortuny, amb un espectacle, teòricament infantil i que els pares i familiars disfrutaran més que la canalla. 

Felicitats culturitza’tss

Tota la info i horaris aqui 

LOS POSTRES LOS TRAE RIOT

EAT MEAT

c/ alzina, 8 - barcelona

Fins el 27 d’octubre 2012

riot über alles– RAPING THE WHITE

RAPING THE WHITE és una mostra de collage i pintura dolorosament sintètiques, una ferida sobre blanc de l'artista riot über alles.

L’espai enclotat a gràcia eat meat torna a la càrrega per mostrar més llum tenyida de fosc, però realment no és una llum de capa fina, sinó pintura amb molta pàtina. Per aquesta ocasió s’acompanyen d'un combatiu, riot über alles. Tot un personatge arítmic, que es defineix més com a politoxicòman que com artista i fa coses perquè considera que no fer-les és pitjor i força més avorrit. Això se'n diu sinceritat i bona lletra. A mida que et fas gran, no fa falta donar més voltes. En el fons, algunes qüestions acaben per  transformar-se amb diàleg per a idiotes.

És il·lustrador, pintor, dissenyador gràfic i escriptor. Quasibé l’home orquestra. Ha publicat tres poemaris: El Plan Cáustico (2005), Hierro Lamido (2008) i Veritas Odium Parit (2010) i ara acaba de publicar Mussolina. Autor de varis contes ilustrats i nombrosos fanzines, ha col·laborat com il·lustrador en revistes Lateral, Quimera i el viejo topo, bonart i caldodecultivomgz.

A part de l’exposició, us recomanem els concerts i aportacions musicals esporàdiques que hi haurà.

+ info eat meat aquí.

+ info riot aquí.

EL PLAER DEL DOLOR 7.7

La revista digital 7.7 torna a la càrrega amb uns quants projectes realment interessants, alguns potser més ben resolts que altres, però sempre deixant un regust molt curiós.

Si voleu, deixeu els vostres comentaris.

petrut calinescu – el mar negre.

El mar negre –misteriós, amenaçant, mític-  és el cor de segles de guerres. Les seves aigües, costes i terres han sofert transformacions massives, mentre que tots els països que l’envolten han intentat dominar, reformar o extreure els recursos naturals.

Més enllà de la seva nacionalitat i estatus social, pràcticament tots els habitants de la regió han treballat durant anys amb un somni entre la ment: passar una setmana a les seves costes.

briony Campbell - papà

Quan brion va saber que el seu pare, david, tenia càncer de pàncrees terminal, va començar aquesta història: la història d’un final sense final, l’intent d’una filla de voler dir adéu al seu pare, amb l’ajuda d’una càmera.

albert jodar – el plaer del dolor.

lady pain, crazy needle i fakir testa fan un culte al dolor. Es pengen del sostre amb ganxos, es grapen papers, es perforen amb agulles i ho degusten. Un ritual que recorda a certs rituals iniciàtics de cultures ancestrals, on la superació personal dels límits humans s’uneix a l’èxtasi de la segregació química produïda pel dolor.

anna voitenko – iza.

L’antic poble d'iza està en una plana entre els prats de càrpatos. És famós perquè absolutament tots els residents, inclosos els capellans i la policia, estan involucrats en la cistelleria: en lloc de pastanagues, carbasses i patates, ells cultiven salzes blancs a les seves parcel·les.

pietro paolini/terraproject –lago agrio.

A la zona del llac agrrio, més de 2.000 pous de petroli embruten la selva veneçolana. Els danys ambientals i sanitaris es multipliquen. Els rius estan contaminats; totes les famílies tenen algun malalt de càncer. Texaco-chevron va estar condemnada  a pagar 9 mil milions de dòlars pels danys ambientals i de contaminació. Però les petroleres segueixen treballant a la zona, sense preocupar-se pel medi ambient.

sinergy project – hellas hell

La porta d’entrada a europa ja no és únicament espanya o itàlia. Els controls han desplaçat el flux migratori cap a la frontera greco-turca. Però Grècia, en mig de la crisis, no vol saber res dels nouvinguts. Petras i igoumenitsa, es juguen la vida a diari, amagant-se a un camió direcció a itàlia.

veure revista aquí.

ROBE LO QUE QUIERA !!

Por fin, alguien se atreve a descontextualizar las aburridas paredes de algunos museos. Ya sea por generar dinero negro de capitalistas y otros des mesurados satélites o porqué les causaba algún tipo de enfermedad el hecho de las paredes del museo kunsthal de Rotterdam siempre tuvieran el mismo aspecto.

Me alegra pensar que ikea con su simplicidad y empeño en hacernos decorar nuestras casas y no pensar con las sucesivas generaciones, haya sido en parte,  el culpable del robo.

Abrimos des de aquí, una campaña a favor de los robos a los museos, para luego, venderlas, quemarlas, regalarlas por navidad, colgarlas en los árboles de los bosques frondosos…. Mil ideas se me ocurren y seguro que ustedes sabrán muchas más.

Robar museos no tendría de ser delito, solo cambiamos la decoración de espacios decadentes y donde además pagamos para acceder.

Siéntese usted libre de hacer lo que le de la gana y no olvide en decorar felizmente su vida.

La lista parece extraída de un manual de historia del arte: Picasso, Gauguin, Monet, Matisse, Freud. Sin embargo, se trata de las firmas detrás de los siete cuadros que han sido sustraídos esta madrugada del Centro de Arte de Rotterdam (Kunsthal). El robo millonario aprovechó una exposición que celebra el 20º aniversario del museo y que expone por primera vez la colección particular Triton, entre cuyos cuadros se encuentran los de algunos de los pintores más conocidos del planeta.

En concreto, las obras robadas son Cabeza de arlequín, de Pablo Picasso (1971), La lectora en blanco y amarillo, de Henri Matisse (1919), El puente de Waterloo, Londres y El puente de Charing Cross, Londres, de Claude Monet (ambas de 1901), Mujer ante una ventana abierta, de Paul Gauguin (1888), Auorretrato, de Meyer de Haan (en torno 1889-1891) y Mujer con los ojos cerrados, de Lucian Freud (2002), según ha explicado la policía holandesa.

“Faltan cuadros de gran valor”, había reconocido poco después del robo una portavoz de la sala. Y la directora del Kunsthal, Emily Ansenk, había calificado el robo de "tremendo". Dado que es muy difícil vender una obra robada, los investigadores creen que tal vez podría pedirse un rescate.

La policía fue alertada por una empresa de seguridad cuando saltaron las alarmas de la sala, diseñada por el reputado arquitecto holandés Rem Koolhaas. A su llegada, los cuadros ya habían desaparecido.