7.7

interessantíssim número 9 de la revista digital de fotografia documental.

amb:

un pais sense pares d'andrea diefenbach. moldàvia és el país més pobre d'europa. El 40% de la gent viu per sota de la línia de pobresa, i més d'un terç dels adults amb edat de treballar se'n va del país. Molts són pares i mares que, camí d'Itàlia o d’un altre país de la ue, deixen enrere els seus fills, que acostumen a quedar-se a càrrec d'algun familiar o conegut. Poden passar anys fins que es tornen a veure.

autorretrats de jen davis. En els seus “autorretrats”,jen davis juga amb el seu cos: amb les inseguretats que suposa la imatge corporal i amb aquesta correlació directa que acostuma a haver-hi entre l'autopercepció i la manera com un mateix és percebut pels altres. A les seves fotos, es pregunta sobre la bellesa, el desig, la imatge i la identitat, a través d'una observació basada en la seva història personal. A través de l'acte de fotografiar, convida l'observador a entrar a la seva vida privada, i explora les vulnerabilitats associades a la lluita vital amb el seu cos, els seus sentiments d'aïllament, i la batalla -sempre desigual- per reconèixer la bellesa.

diari d'un guariment de christopher capozziello. La pregunta que tots solem fer-nos quan les coses es posen difícils (“per què a mi?”) no té sentit. Aquesta pregunta pressuposa que el dolor, la malaltia i la mort es distribueixen segons mèrits morals. Però no. Vivim en un món on predominen les malalties, on nens innocents moren de fam, on hi ha genocidis... I la llista segueix. Amb la història de mary ann, vam començar amb el dolor.

l'última ronda de joni karanka. la nit és -i sempre ha estat- un imant. La foscor amaga els secrets i estén un tel de pietat sobre les nostres accions. És aquell moment en què el nostre sentit de la moral és més lax, més primari: el “nosaltres” emergeix d'un somni.

nous formats amb near the egress d'antonio martínez. cada un dels fotogrames de 35 mm es va treballar en laboratori, després la imatge es transferia a un ferrotip de 4x5’‘. Es van utilitzar 800 plaques, que després es van escanejar per produir un vídeo stop-motion. Near the Egress -A prop de la sortida- va començar com un intent de celebrar la meva fascinació, típica de la classe mitjana, pels espectacles de circ, però amb el temps el vídeo va evolucionar a una memòria substituta d’algú que hauria volgut ser testimoni d'aquest circ quan era petit.

revista aquí:

Near the Egress by Antonio Martínez from 7dot7 on Vimeo.