centre pompidou
paris
fins el 9 de gener 2012
El centre pompidou inaugura una exposició especial del pintor noruec edvard munch (1863-1944).
L’exposició promet canviar la nostra percepció sobre la vida i trajectòria de l’artista expressionista. L’aparell teòric gira envers un punt de partida lògic. munch va viure més mirant l’evolució que l’ancoratge del pes dels clàssics. La mostra s’aventura a anar més lluny amb l’objectiu és mostrar un altre munch que va destacar com artista de vàries disciplines com la fotografia i el cine, sense pretendre esborrar l’angustia per la qual és conegut i que està present a la seva obra, cercant un munch molt modern.
Amb un total de 140 obres, entre pintures i fotografies, sense incloure cap de les versions d”el crit”, es poden veure altres icones com “la pubertat”, “les noies al pont” o “la nena malalta”.
Ja des de la primera sala queda clara l’obsessió de l’artista per la repetició i la recerca del resultat perfecte. Es veu especialment amb el duet “el petó i els vampirs” dels quals va realitzar una desena de reporduccions al llarg dels anys. Hi ha alguna cosa certament hipnòtic en la contemplació de la mateixa parella que s’estima obsessivament en una dansa de miralls on els rostres acaben per fondre’s en un de sol.
L’insoldable romanç de l’artista amb la modernitat queda reflexat en la influència de la fotografia i del cine a laseva obra. Amb la fotografia, l’artista va ser més enllà de la permeabilitat de la influència. L’any 1902 es va comprar una petita càmara kodak amb la que va realitzar gran quantitat d’autorretrats. També va retratar les seves pntures o llocs clau de la seva existència, com la casa de la seva infància o el pati de l’edifici on va morir la seva mare.
La mostra també rescata un petit vídeo de més de cinc minuts, en el que munch va gravar escenes de la crueltat dels carrers d’alemanya i noruega. Una prova de la seva curiositat per aquest nou art tecnològic queda reflectit en la memòria del visitat quan deixa enrere l’arquitectura anacrònicament futurista del pompidou. Es tracta d’una escena en la que munch s’apropa en l’objectiu i s’hi emmiralla. El mirall del segle XX. Altament recomanada !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada