III jornada electrònica gironella – casserres – cal rosal
7 i 8 d’octubre 2011
institut fàtima (bcn) + guillamino (bcn) + no parfum (berga/gironella) + irazu (madrid) + svreca (madrid) + regis (birmingham) + samuel m. (berga) + tallers showcase + concerts live + electrònica 100% club + visuals + taller d’electrònica infantil
eat meat
c/ alzina, 20
barcelona
fins el 22 d’octubre 2011
hangar
barcelona
residència l'onadaL’artista marc camps, és un pintor expressionista, molt més pel seu iberisme que no pas per unes circumstàncies d’aïllament místic que li van fer guanyar el nom d’“el solitari de casserres”.
L’expressionisme, dins el camp de la pintura, és el millor exponent plàstic d’aquells estats anímics de l’artista creador en el qual conflueixen desolacions, drames i tristeses.
El seu expressionisme temperat i sense filigranes “fauvistes” i l’abundància de negrors sinuoses seria insòlit –si no fos pel present “nonellesc”– dins d’una pintura, la catalana, que està farcida de jovialitats cromàtiques i és un cant a l’alegria de viure.
La pintura trasbalsada i dolorosa del marc parla molt de tendreses i molt poc de ressentiments.
Introvertit com era, no el van influir gaire les sortides esporàdiques a europa. A més, per la seva condició d’artista autodidacta, tampoc no es pot dir que rebés influències de professors, companys d’estudi o grups literaris.
La pintura de marc camps, que neix com una font cristal·lina, manté tota la seva puresa mentre va fluint. L'artista va ser homenatjat per konventpuntzero l'any 2010.
cccb - barcelona
21, 22 i 23 de novembre 2011
westlicht schauplatz für fotografie - viena
24, 25 i 26 de novembre 2011
tallers fotogràfics world press photo
En motiu de que arriba a barcelona l’exposició world press photo organitzada per photographic social vision i westlicht schauplatz für fotgrafie (viena), s’inaugura un nou i interessant cicle de workshops amb guanyadors d’un dels concursos de fotoperiodisme més important i financiat del món.
Els tallers estan dirigits a fotògrafs professionals o en formació, que busquen no només millorar la qualitat de la seva fotografia, sinó també reflexionar sobre les pròpies formes de treball.
L’objectiu d’aquests tallers és generar a través de la participació col·lectiva, el debat i la discussió sobre com fotografiem i perquè escollim històries que pretenem explicar.
(cccb) • jodi bieber, ganadora del world press photo of the 2011.
(viena) • walter astrada, ganador en la categoría spot news stories, world press photo 2010.
inscripcions i informació: workshops@7punt7.net
Fins el 15 de novembre 2011-09-22
esport, art i inclusió social com a convocatòria de projectes.
El consell superior d'esports [CSD] en col.laboració dels sempre lúdics idensitat [iD Sport] obren una convocatòria de projectes de caràcter interdisciplinari promovent la relació de l'esport amb l'àmbit social, cultural i creatiu.
La convocatòria s'obre a dues modalitats diferents, relacionades amb els fronts d'acció que CSD i id sport es planteja desenvolupar. D'una banda el banc de projectes, orientat a projectes existents, i per un altre el laboratori de projectes, que persegueix la producció de nous projectes experimentals.
L'objectiu d'aquesta convocatòria és detectar projectes existents, generar un arxiu de pràctiques existent, difondre i donar suport a la creació de noves experiències transversals que sorgeixin de la relació entre les pràctiques esportives i les pràctiques artístiques.
+ info aquí o aquí.
NOVA DIRECCIÓ AQUÍ
convocatòria LIBIDOFins el 15 de novembre 2011
Ostres o cargols ¿ qüestió de gustos o moral ¿ grandesa i misèries de l’amor. Sexe i altres comestibles.
Una convocatòria que pretén fer-nos reflexionar sobre l’impuls vital/sexual en contraposició al de la mort.
L’artista jorge rodríguez-gerada estrena web.
L’artista cubà-novaiorquès jorge rodríguez-gerada, és un dels fundadors de la corrent artística coneguda com cultura jamming o interferència cultural, capaç de realitzar enormes dibuixos hiper-realistes a carbó de gent anònima en diferents ciutats del món.
L’artista té diversos projectes en marxa, el més conegut és el de fer retrats de gran format (super-gran format, hauria de dir) en llocs insòlits. S'han pogut veure obres seves al barris de fuencarral (madrid) o al raval (barcelona), el procediment és curiós: fotografia una persona anònima del barri i la dibuixa en una paret del mateix barri en unes dimensions enormes. Aquests treballs estan inclosos en un dels seus múltiples projectes, l'anomenat identities series. La identitat és un punt fort de l'obra del artista, unit al paper de la comunitat, de la quotidianeïtat.
La cultura jamming o interferència, es caracteritza per parodiar missatges culturals dominants alterant el seu contingut en una mena de deconstrucció de la cultura corporativa, amb tocs surrealistes, dadà... Aquest grup 'agafa' la publicitat i ens descobreix aspectes ocults d'ella mateixa en una mena de guerrilla de la comunicació o terrorisme artístic.
Fent aquests dibuixos de gran format se li han quedat petites les parets dels edificis i ara busca dimensions planetàries, per això en col·laboració amb google earth i google maps s'ha propostat augmentar les dimensions de les seves imatges per a poder ser vistes des de l'espai. El primer projecte fou expectation, en el que l'artista dibuixà la cara de l'obama a la platja del fòrum, en 1 hectàrea de terreny i utilitzant 650 tones de sorra i grava.
centre pompidou
paris
fins el 9 de gener 2012
El centre pompidou inaugura una exposició especial del pintor noruec edvard munch (1863-1944).
L’exposició promet canviar la nostra percepció sobre la vida i trajectòria de l’artista expressionista. L’aparell teòric gira envers un punt de partida lògic. munch va viure més mirant l’evolució que l’ancoratge del pes dels clàssics. La mostra s’aventura a anar més lluny amb l’objectiu és mostrar un altre munch que va destacar com artista de vàries disciplines com la fotografia i el cine, sense pretendre esborrar l’angustia per la qual és conegut i que està present a la seva obra, cercant un munch molt modern.
Amb un total de 140 obres, entre pintures i fotografies, sense incloure cap de les versions d”el crit”, es poden veure altres icones com “la pubertat”, “les noies al pont” o “la nena malalta”.
Ja des de la primera sala queda clara l’obsessió de l’artista per la repetició i la recerca del resultat perfecte. Es veu especialment amb el duet “el petó i els vampirs” dels quals va realitzar una desena de reporduccions al llarg dels anys. Hi ha alguna cosa certament hipnòtic en la contemplació de la mateixa parella que s’estima obsessivament en una dansa de miralls on els rostres acaben per fondre’s en un de sol.
L’insoldable romanç de l’artista amb la modernitat queda reflexat en la influència de la fotografia i del cine a laseva obra. Amb la fotografia, l’artista va ser més enllà de la permeabilitat de la influència. L’any 1902 es va comprar una petita càmara kodak amb la que va realitzar gran quantitat d’autorretrats. També va retratar les seves pntures o llocs clau de la seva existència, com la casa de la seva infància o el pati de l’edifici on va morir la seva mare.
La mostra també rescata un petit vídeo de més de cinc minuts, en el que munch va gravar escenes de la crueltat dels carrers d’alemanya i noruega. Una prova de la seva curiositat per aquest nou art tecnològic queda reflectit en la memòria del visitat quan deixa enrere l’arquitectura anacrònicament futurista del pompidou. Es tracta d’una escena en la que munch s’apropa en l’objectiu i s’hi emmiralla. El mirall del segle XX. Altament recomanada !!
amb:
un pais sense pares d'andrea diefenbach. moldàvia és el país més pobre d'europa. El 40% de la gent viu per sota de la línia de pobresa, i més d'un terç dels adults amb edat de treballar se'n va del país. Molts són pares i mares que, camí d'Itàlia o d’un altre país de la ue, deixen enrere els seus fills, que acostumen a quedar-se a càrrec d'algun familiar o conegut. Poden passar anys fins que es tornen a veure.
autorretrats de jen davis. En els seus “autorretrats”,jen davis juga amb el seu cos: amb les inseguretats que suposa la imatge corporal i amb aquesta correlació directa que acostuma a haver-hi entre l'autopercepció i la manera com un mateix és percebut pels altres. A les seves fotos, es pregunta sobre la bellesa, el desig, la imatge i la identitat, a través d'una observació basada en la seva història personal. A través de l'acte de fotografiar, convida l'observador a entrar a la seva vida privada, i explora les vulnerabilitats associades a la lluita vital amb el seu cos, els seus sentiments d'aïllament, i la batalla -sempre desigual- per reconèixer la bellesa.
diari d'un guariment de christopher capozziello. La pregunta que tots solem fer-nos quan les coses es posen difícils (“per què a mi?”) no té sentit. Aquesta pregunta pressuposa que el dolor, la malaltia i la mort es distribueixen segons mèrits morals. Però no. Vivim en un món on predominen les malalties, on nens innocents moren de fam, on hi ha genocidis... I la llista segueix. Amb la història de mary ann, vam començar amb el dolor.
nous formats amb near the egress d'antonio martínez. cada un dels fotogrames de 35 mm es va treballar en laboratori, després la imatge es transferia a un ferrotip de 4x5’‘. Es van utilitzar 800 plaques, que després es van escanejar per produir un vídeo stop-motion. Near the Egress -A prop de la sortida- va començar com un intent de celebrar la meva fascinació, típica de la classe mitjana, pels espectacles de circ, però amb el temps el vídeo va evolucionar a una memòria substituta d’algú que hauria volgut ser testimoni d'aquest circ quan era petit.
c/ ensanxegrifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions.
Les seves obres transmeten puresa i en certes ocasions una ironia envers una societat incomprensible.
grifoll utilitza un llenguatge propi que atrapa i sedueix.
restaurant vermell c/ les piques, 3
manresa
fins finals octubre 2011
ramon brichs presenta l’obra facsímil a escala 1: 2
Des de l’empresa de restauració EDPAF, ramon brichs està portant a terme diversos projectes per preservar el patrimoni pictòric i paisatgístic. En aquesta ocasió, es pretén fer un fàcsimil d’una tanca publicitària, i alhora, icona visual, que, en el passat, es trobava situada a la carretera C-55, entre monistrol de montserrat i olesa de montserrat, concretament, instal·lada en una muntanya sobre l’antic balneari de la puda de montserrat.
Darrerament, la tanca presentava un molt mal estat de conservació, tant a nivell pictòric com d’estructura, i diversos actes vandàlics l’havien deteriorada encara més. A principis de l’any 2011, va ser desmantellada.
L’interès d’aquesta tanca no rau en la seva publicitat, sinó, en un grafisme que, posteriorment va ser-hi present al llarg d’uns quants anys, i potser, fins i tot, dècades. “NO A TOT” deia la inscripció sota la signatura “COMANDO BERE BAR”.
Dels autors, dels quals no se’n coneix absolutament res, se’n podria fer un estudi grafològic, tot i que a causa de les condicions en què van pintar la tanca no se’ls podia demanar massa bona lletra.
La dimensió espaial aparentment no la dominaven en excés. I és que, possiblement, en lloc del mot “TOT” hi voldrien haver escrit una altra paraula més llarga que, a l’últim moment, podrien haver canviat. La tanca busca l’impacte instantani, a través de la brevetat del llenguatge i del contrast del blanc sobre negre.
El facsímil s’ha realitzat a escala 1:2 i en un format desmuntable per tal de facilitar el transport de l’obra per a la seva difusió i estudi. S’ha treballat amb fotografies realitzades durant els darrers anys i s’ha volgut mostrar l’aspecte que podria haver tingut la pintura poc temps després d’acabar-se.
labfàbricacelrà (girona)
3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 i 11 de novembre 2011
taller experimental de mapping a càrreg d’eloi maduell.
El taller es proposa com un seguit d'experiments que ens permetran anar coneixent les diferents tècniques i tecnologies que s'apliquen en aquest àmbit. Es requereix un coneixement previ d'algunes eines com ara d'edició de vídeo, de post-producció audiovisual, de geometries 3D o de disseny gràfic.