fotografia o provocació ¿ antifotoperiodisme

palau de la virreina
la rambla 99
barcelona

fins el 10 d'octubre 2010

exposició fotogràfica antifotoperiodisme.

Si bé s'ha posat de moda lamentar-se de la defunció del fotoperiodisme, la realitat ens suggereix que s'està produint alguna cosa ben diferent. Les noves formes d'informar sobre els fets noticiables i la nova i imaginativa interpretació de què pot ser notícia han plantejat tot un desafiament per a la figura hegemònica del fotoperiodista que constituïa l'ànima d'aquesta disciplina.
S'ha produït una revolució sobtada des de dins del sector –l'esgotament d'un vell paradigma i el seu arraconament per altres de nous– i també des de fora, ja que imatges diferents i de nous tipus han destronat l'autoritat absoluta de les velles formes. Aquestes visions crítiques –alhora ètiques, polítiques, socials, estètiques, teòriques i fins i tot epistemològiques– que denominem, seguint la pauta d'Allan Sekula, “antifotoperiodisme”, tenen en si mateixes una història i una multiplicitat de formes, que són les que aquí presentem.

L'antifotoperiodisme apel·la a una crítica sistemàtica d'aquests clixés, i a un complex grup de contrapropostes. Apel·la, així mateix, a una profunda i apassionada fidelitat a la imatge, una imatge deslligada del jou de la tradició i amb llibertat per plantejar altres preguntes, formular altres reivindicacions, narrar altres històries.

De vegades, el gest és reflexiu, autoreflexiu –què fem aquí els fotògrafs? Què donem per fet? Com treballem? Què esperem i què s'espera de nosaltres?–. En altres ocasions, el desig és donar proves, no en el vell sentit d'oferir senzillament “proves” fotogràfiques a una opinió pública presumptament homogènia, sinó d'una manera molt més precisa: les fotografies s'han convertit en proves als tribunals que persegueixen els crims de guerra. Unes vegades, la innovació és tecnològica, ja sigui gràcies al treball amb les avançades tecnologies de la imatge de satèl·lit o al recurs massiu a les baixes tecnologies d'imatge en les protestes col·lectives. Unes altres, les pràctiques són arxivístiques, fins i tot ratllant el fetitxisme. I altres vegades, un fins i tot es podria preguntar si realment necessitem les imatges