HONTANGAS ENS PINTA

FRANKFURT BERGA

passeig de la indústria, 14 - berga

Fins mitjan desembre 2013

Josep maria hontangas torna amb una variada exposició. Paisatges, abstraccions, línies rectes i colors, molts colors, com ha té acostumat al públic.

El seu amic ramon felipó li fa la presentació: 

Aquest novembre del 2013 el bon amic Josep Hontangas torna a fer una exposició a Berga, enguany ho fa al Frankfurt del Passeig de la Industria. És una col·lecció de dibuixos varietats sobre paisatges i abstraccions. El Josep conec des de petit, de tota la vida, de quan vivia al Santuari de la Mare de Déu Queralt, de ben segur que és el darrer berguedà que va néixer al santuari. Ser queraltí de naixença i haver viscut tota la infantesa i part de la joventut a Queralt i redós de mossèn Josep Maria Ballarín són coses que li han imprimint fortament el seu caràcter. Té una abundant obra pictòrica feta, amb molta obra gràfica publicada malgrat la seva, encara, joventut. Pot ser serà que les muntanyes i paisatges de Berga i sobretot la muntanya de Queralt, són una font inesgotable per la seva inspiració pictòrica.

Ara, em diu, que la seva darrera exposició no són pintures de Patum, aquest cop vol expressar al màxim la seva vena paisatgística. Sempre he seguit la seva obra, ha fet cartells i programes de ma de Patum, n’ha fet desenes de quadres sobre la més emblemàtica de les festes berguedanes. També ha pintat com ningú tot Queralt, la Imatge de la Mare de Déu, el santuari o tota la muntanya. Els Hontangas són Berga, són de pedra picada feta a Queralt, els seus dibuixos són genuïnament berguedans. Quan fa uns anys vaig haver de menester una contraportada per l’edició del llibre sobre Queralt, - evidentment – li vaig demanar al Josep. La mateixa il·lustració ha servit per la contra de les dues successives reedicions. Té una forma personal de pintar que a mi m’agrada, posa els colors de la terra, els seus quadres reflecteixen perfectament l’esperit de Berga.

N’estic més que segur de l’èxit d’aquesta exposició, en totes l’ha tingut. Quan hi ha la simbiosi entre l’obra i la terra el reconeixement està garantit. Berga ha tingut sempre una bona colla d’artistes, des d’aquells del Cau d’Art o el mateix de Soto fins als més actuals. Berga, sempre s’ha caracteritzat, per oferir llocs on exposar a la seva gent, tots recordem com sovint molts dels aparadors del carrer major els seus botigues exposaven o encara exposen, les pintures entre el gènera que venen. I és que la ciutat de la Patum sempre ha estimat les pintors de la nostra volguda i venerada terra. La nostra és una cultura de subsistència i sempre el poble, botiguers, bars, caixes, llibreries... tothom ha defensat la pintura de casa.