— Entre llesca i
llesca trobaré la millor manera d’endrapar-te. Qui sap i pot ser que mai
arribem a saber-ho, si la vida gira i roda i no sabem quina serà la propera veu
al so del telèfon, com plantejar el millor esmorzar de demà passat? Per què?
Per què sona banal preocupar-se pel farcit del pròxim esmorzar si és el primer
del dia i qui sap si l’últim d’ara mateix..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada