toutes les femmes du grifoll (casserres 1972)
De cara i d’esquena, des del poble poema, on la
llum i el paisatge no s’adiu amb els costums i a la vegada s’emmarca en una
essència terrenal.
Esbossos, retalls, textures, talent i una
muntanya d’obres incalculable. Amb la nova col·lecció ha tornat als inicis més
fotogràfics. Grifoll és a les parets més escrostonades, al mur de la fàbrica, a
l’habitació de casa, a l’escala que va cap a la terrassa i a darrere la
gasolinera.
Pintor, poeta visual, virtual i escriptor. A vegades em pregunto si
aquest tal grifoll existeix. Jo l’he sentit amb l’ànima i potser l’he vist
realment. L’adoració i la incansable recerca en l’art, no arriba encara a la
seva fi. Aquesta vegada sota la influència dels grans mestres de la història de la
pintura i escultura com Gustave Klimt, Miquel Àngel Buonarroti, Goya o pintors
del Quattrocento italià, i alhora les seves dames establertes com a símbols d’una
bellesa, d’un cànon o d’una atractiva educció, han estat recreades amb un altre
sentit estètic, un nou món de misteri, ambigüitat i mutacions sota la visió de grifoll.
Collages metamorfosats, cares andrògines que insinuen un bell aire del que havien
sigut en l’esplendor remota, mutacions de genitals aberrants, carnaval grotesc
i ulls de dones que ja no són aquelles dones.
(Text: Maria Ballús)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada