CAL ROSAL OLOR DE TÒFONA



CAL ROSAL (Berguedà)

31 de gener i 1,2 i 3 de febrer 2013

FIRA DE LA TÒFONA


Cal Rosal ofereix una fira d’hivern per donar a conèixer la tòfona, un fong de molt valor que creix als nostres boscos però que a la vegada és un gran desconegut.
La fira posa la tòfona a l’abast de tothom amb activitats adreçades als professionals i al públic en general, amb tallers de cuina, tastos, concursos i conferències.

La fira comptarà amb professionals reconeguts, que treballen en totes les disciplines d’aquest  extraordinari fong, des de la investigació, el seu cultiu, la recol·lecció  la manipulació per la  seva conservació o bé la cuina. També hi haurà el tradicional concurs de gossos, el concurs de tòfones i el concurs de joves cuiners. 

Durant el cap de setmana, a part de les activitats, hi haurà una zona destinada a parades de productes i serveis relacionats amb el món de la tòfona i de diferents productes selectes. 




+ info aquí.  
Cap comentari:

EN UN INSTANTE


TODO LO QUE PODEMOS QUEMAR EN UN SEGUNDO:

ROMA
POLÍTICOS
EL SILENCIO
LA VERGUENZA
UN NOMBRE
EL PERRO
PRESERVATIVOS
EL VOTO 
LA DEMOCRACIA
CITIZEN
UN BILLETE DE AVION
LA AMISTAD
TODO EL ARTE DEL MUNDO
(Y LOS MUSEOS)
EL ABURRIMIENTO
MI BICICLETA
LOS PERIODICOS
SELLOS Y CROMOS
EL MÒBIL
LAS HOJAS EN INVIERNO



Cap comentari:

ESTRENEM WEB I CONVOCATÒRIA


konventpuntzero estrenem WEB i CONVOCATÒRIA 


Cap comentari:

RAI ESCALÉ ÉS HITMAN


EAT MEAT 
c/alzina, 20 - barcelona

Rai Escalé presentarà la seva pròpia col·lectiva.

 Encara no hi ha dates, diuen que potser serà a primers de març, ens haurem de combinar-ho amb les falles de València, vestir-nos de falleres majors i fer set o vuit mascletades. I és que serà una bona ocasió per cremar-ho tot. Som fans, molt fans d’en Rai, no ho podem evitar. I ens estimem més destruir-ho que no pas que la generalitat de catalunya en faci una fundació.

La mateixa galeria eat meat el defineix com un dels artistes més honestos i actius de l’escena de barcelona, i que encara està evolucionant, es manté fidel als seus principis expressionistes i a la seva concepció rigorosa del que deu ser la seva actitud creativa i desenvolupament d’un propi llenguatge plàstic. 

 És el nostre HERO POETICO*PUNK !!

+ info aquí.



Cap comentari:

ALBERTO GARCÍA ÉS VI-REINA


LA VIRREINA - BARCELONA
Fins 5 de maig 2013

ALBERTO GARCÍA-ALIX ES PRESENTA A BCN.
La virreina acull la primera gran exposició monogràfica dedicada a alberto garcía-alix a barcelona.
García-alix (lleó, 1956) és un dels intèrprets més importants de la fotografia internacional contemporània. A través de la seva obra fotogràfica, audiovisual i escrita, l’autor ens introdueix en una dimensió emocional i autoreferencial que converteix tot el seu treball, mirat en conjunt, en un gran autoretrat expandit.
Aquesta proposta expositiva pretén acostar-nos a la comprensió d’una part clau de la seva obra, marcada pel caràcter autobiogràfic i per l’esforç constant de mirar-se, de trobar-se amb si mateix a través de l’exercici fotogràfic.
La mostra aplega una setantena d’obres, entre fotografies i vídeos, que permeten seguir l’evolució de la lectura del concepte d’autoretrat que garcía-alix realitza al llarg dels seus més de trenta anys de carrera, tot traçant una línia que acompanya la mirada i la vida de l’autor que es mira i ens mira a través de les seves obres, invitant-nos a entrar en el seu particular univers en primera persona.
+ info aquí.
Cap comentari:

CONVOCATÒRIA POETES I MÚSICS


TOCA POETES

IGUALADA


Fins el 31 de març 2013


Convocatòria de poesia musicada i performance.

L’associació la bastida i el bar hot blues proposen la primera convocatòria de poesia musicada i performance d’igualada.
Podeu enviar els vostres treballs en diferents formats:
- Musicar un poema propi o de qualsevol autor que no excedeixi de 5 minuts de durada i enviar-lo en format Cd,  o penjat al soundcloud o altres.

- Gravar amb vídeo una performance que faci servir qualsevol llenguatge artístic (dansa, teatre d’acció, etc) que ha de poder reproduir-se en directe i no ha d’excedir de 5 minuts de durada i enviar-lo en format Cd, o penjat al youtube, vimeo o altres.


Enviar-ho a: tocapoetes@gmail.com

+ info aquí.









Cap comentari:

VENTANAS ABIERTAS AL MAR, SIN DUCHAS


sumar, restar, vivir, dividir. 
manos entrecortadas, el sol brilla, fuera, en la calle.
en méjico se habla español y en la cocina hay productos para que la menstruación duela menos.
decantarse, detenerse, siempre, entre lo correcto y lo moral.
vaciar el cenicero y quemar en el comedor los folletos de carrefour




Cap comentari:

ASSUMPTA MONTELLÀ I VILADOMIU


TORRE DE L'AMO 
VILADOMIU NOU - BARCELONA-

Dissabte, 2 de febrer 2013

MATINAL EL SILENCI DELS TELERS DE LA MÀ D’ASSUMPTA MONTELLÀ


La historiadora assumpta montellà ens mostrarà els espais on van viure els testimonis del seu nou llibre el silenci dels telers. Dones i nenes que durant dècades van treballar i viure a les colònies tèxtils del llobregat exercint de treballadores, criades, sagristanes, dones dels amos.
Totes elles eren al mateix temps filles, mares, esposes i per sobre de tot treballadores.
La matinal consistirà en una presentació de la vida de les dones a les colònies amb la lectura de fragments dels testimonis del llibre, a càrrec de la pròpia historiadora i a continuació es visitaran dos espais molt representatius d’aquest món: visita guiada a la torre de l’amo de viladomiu nou i visita guiada al centre d’interpretació de l’església de la colònia pons. 


+ info aquí.

Fotografia: arxiu abel castells


Cap comentari:

PASQUA FLORIDA ASTRIO



ASTRIO presenta vídeo

Vídeo gravat al Konvent de la formació Astrio.

Pàsqua Florida és el primer single del treball "Don't Leave the Planet" dirigit per Rafa de los Arcos per Boogaloo Films.


Us recordem que en breu sortirà la convocatòria konventpuntzero 2013


Fotografia superior tanit plana i guim tió
Cap comentari:

FOTOGRAFIES PORNOGRÀFIQUES FAMILIARS



KUNSTHAL CHARLOTTENBORG
COPENHAGUEN

Fins el 12 de maig 2013

Leigh Ledare i els límits de la moralitat.


Fotografiaries a la teva mare fent una postura sexual, o la teva exdona amb el seu nou amant¿

El fotògraf nord-americà leigh ledare protagonitza la seva primera retrospectiva europea, que acaba de fer escala al kunsthal charlottenborg de copenhaguen.
La comissària de la mostra, elena filipovic, analitza el supòsit escàndol en els mateixos termes: "Malgrat l'omnipresència del porno en la nostra societat, la mare com a subjecte sexual segueix sent un tabú indestructible". I si és el seu fill qui participa en la seva erotització, encara més. Ledare sosté que tots els seus projectes giren entorn a la voluntat d’observar el que roman ocult, el que produeix vergonya i preocupació moral.


Per leigh ledare, el seu treball consisteix a posar-se a si mateix en situacions incòmodes. En una de les primeres sèries fotogràfiques, va escollir a l'atzar anuncis de contactes al diari i va demanar a les sol·licitants que el fotografiessin en la seva posició preferida. En una de les últimes, va tornar a apostar per un altre experiment tan perniciós com revelador. Va marxar de cap de setmana amb la seva exdona i va documentar el retrobament amb la seva càmera. Dos mesos després, li va demanar que repetís l'experiència. Però aquesta vegada no amb ell, sinó amb el seu nou marit. La musa dels dos fotògrafs era la mateixa, però la mirada freda i ressentida d'unes imatges es tornava tendra i seductora en les altres. "La meva obra vol ser com un diagrama de les relacions de poder que conviuen sota les situacions corrents", conclou ledare. En les seves imatges, l’anodí amaga el malsà i l'intolerable condueix cap a l’aclaridor. Limitar-se a cridar l'escàndol suposa quedar-se curt.


+ info autor aquí.
+ info kunsthal aquí.







Cap comentari:

CURS PERFORMANCE I AFECTES



CAN FELIPA - BARCELONA


29/01 - 05-12-19 de febrer 2013


 EL MEU VEÍ FA PERFORMANCE

    Les teories sobre els afectes, allò que succeeix al cos com a reacció a un estímul,  han adquirit una importància notable en l'àmbit artístic en els últims anys. Aquest taller ofereix una introducció a les teories afectives més influents (spinoza, deleuze, massumi, sedgwick) i proposa una sèrie d'exercicis per explorar la relació entre aquestes teories i les pràctiques performàtiques.
Seguint l'exemple d'artistes com Leigh Bowery, es convidarà als participants a que reinventin el seu cos i les relacions que aquest estableix amb el seu entorn. No es necessiten coneixements filosòfics previs.
Impartit per marc vives i quim pujol.

Inscripcions a olga@cccanfelipa.cat

Cap comentari:

DROGUES I ART


LA MAISON ROUGE
10 boulevard de la bastille - PARIS

Fins el 30 de març 2013

Tota història relacionada amb l’art s’ha vist enredada per alcohol, drogues i sexe. Això ja no és cap novetat. Però si que és interessant veure com s’ha tractat al llarg dels temps i de les variacions socials.
La maison rouge reunirà les obres de 100 artistes realitzades sota els efectes de les substàncies psicoactives utilitzades com a “trets” creatius.
Així mateix hi haurà instal·lacions que pretenen crear a l’espectador els mateixos efectes sensorials que la droga. Tot i que en el millor dels casos recomanem més anar directe al gra. De vegades les imitacions poden ser molt falses.
S’hi podran veure obres de basquiat, luc delahave, nan goldin,  carsten höller, takashi murakami (a la foto), damien hirst ....

+ info aquí.


Cap comentari:

WORTH A LOOK !!


CHOLÉ MEUNIER wrote in to share her interesting project about the Afro-Carribean community in london. The work is the product of 3 years of photographing people and events in the community. It’s still a bit raw, but offers fascinating insight into how these people fit into life in the UK. I asked her to explain the project a little, and this is what she had to say below. English isn’t her native language, but the ideas are interesting...


Llegir + aquí.
Cap comentari:

ME @ THE ZOO


MATADERO MADRID
GENER 2013

ME @ THE ZOO - ¡Dejad a Britney en paz!



Presentado en el festival de sundance y en la última edición del festival de sitges, este documental es un retrato de Chris Cocker, quien se hizo famoso en youtube por la frase que lanzó en defensa de su ídolo, Britney Spears: “¡Dejad a Britney en paz!”. El lema alcanzó tal popularidad en la red que fue objeto de homenajes, parodias y remixesde todo tipoy llegó a ser uno de los fenómenos virales más conocidos de internet. Chris Crocker se convirtió en una figura destacada de la red: un famoso 2.0, adicto a mostrar en público retazos de su vida, cuya compleja personalidad es ahora objeto de estudio.
Los directores:
Chris Moukarbel ha dirigido varios cortometrajes sobre la representación en la era de internet, entre ellos World Trade Center (2006); este es su primer largometraje. Valerie Veatch es una joven cineasta que también debuta con Me @ the Zoo y está preparando su próximo documental, Love Child.

+ info aquí.



Cap comentari:

FOTOGRAFIA D'AUTOR


BLOC CNN

Si de sobte esteu davant de l'ordinador i teniu ganes de passar un bon moment visual, us recomanem el bloc de fotografia de la cnn, on hi trobareu fotografia d'autor molt interessant, com nick oza, chris steele-perkins, david seymour (foto superior), matt slaby (foto inferior) ...


Veure bloc aquí.





Cap comentari:

VERMELL


VERMELL MANRESA HOMENATGE

El vermell de manresa ja és història. Els eduards hi han posat punt i final. Tanmateix, el Vermell ha estat un espai de referència per a molta gent durant tots aquests anys. És més, vuit anys d’aventures no s’esborren fàcilment. Grans tiberis, copes trencades, decibels amb pintures o converses iniciàtiques ens porten a recordar l’emblemàtic vermell i els eduards. N’estem molt agraïts i els hi volem donar les gràcies una vegada més.

Per aquest motiu anem recollint impressions de gent com crítics musicals, artistes, activistes culturals, clients, músics, periodistes, persones que hi ha tingut alguna relació més o menys directa i ho publiquem en aquest blog perquè ho llegiu, ho divulgueu i hi escriviu directament als comentaris del bloc o els envieu a individual.off@gmail.com

Cap comentari:

TOMER IFRAH


EL METRO DE MOSCÚ

     El fotògraf israelià tomer ifrah (1981) en el seu últim i interessant treball ha fotografiat intensament escenes del metro de moscú. Una gran xarxa de transport i bulliciosa que talla a través dels estrats de la societat, portant una mitjana de 6,5 milions de passatgers diaris. Durant els freds hiverns, la gent viatja amb el metro de poca llum i vida fosca, gairebé perpetu, ja que la llum del sol no hi arriba gens. Ifrah crea una atmosfera ombrívola i romàntica a les antigues estacions del metro, que mostra tant la brutícia dels espais utilitaris de rajoles, així com els arcs i mosaics enginyosament dissenyats. Un estudi de contrastos entre rics i pobres, vells i nous, el metro de moscú que ifrah presenta és alhora diversa i singular visió.

+ info aquí.


Cap comentari:

ANDERS PETERSEN BLANC I NEGRE


ANDERS PETERSEN

Al veure les fotografies d’aquest autor, no pots deixar de sentir una terrible batzacada a l’ànima.
Les seves fotografies, majoritàriament, són en blanc i negre. Personatges i personatges que podrien estar vivint una vida molt paral·lela, irreal o llunyana, però que també podrien ser absolutament els nostres veins.

Us recomano que feu us del google, poseu el nom d’aquest autor, i deixeu-vos seduir per les seves imatges.

La seva web aquí.


Anders Petersen is noted for his intimate and personal documentary-style black-and-white photographs. He studied photography under Christer Stromholm in Sweden, 1966-1967. In 1967, he started to photograph the late-night regulars (prostitutes, transvestites, drunks, lovers, drug addicts) in a bar in Hamburg, Germany, named Café Lehmitz, and continued that project for three years. His photobook of the same name was published eight years later, in 1978, by Schirmer/Mosel in Germany, and then appeared in France (1979) and Sweden (1982). Café Lehmitz has since become regarded as a seminal book in the history of European photography.[1] One of the photos from this series was later used as the cover art for Tom Waits' 1985 album Rain Dogs.[2]
In 1970, he co-founded SAFTRA, the Stockholm group of photographers, with Kenneth Gustavsson. At the same time, he taught at Christer Stromholm's school. He has been director of the Göteborg School of Photography and Film.[3] He began to photograph for magazines, and he continued his personal photo diary work, which continues to this day. He has photographed for extensive periods of time in prisons, mental asylums, and homes for old people.
In 1978, Petersen received a grant from the Swedish Authors' Foundation. In 2003, he was elected Photographer of the Year at the Recontres d'Arles.[4][5] In 2007, he was one of four finalists for the £30,000 Deutsche Börse Photography Prize.[6]
Petersen has published more than 20 books, mostly in Sweden, and has had solo and group exhibitions throughout Europe and Asia.[7]

Cap comentari:

GOD SAVE THE RED


STROIKA - MANRESA
Divendres 11 de gener 2013

Ara ja si, any nou vida nova i la merda de sempre.
Si mirem enrere igual podem tenir algun ensurt. És l’hora dels adéus, altra vegada. Empoleineu-vos, tireu-vos colònia i agafeu les màrfegues i les etiquetes grogues. el vermell de manresa ja és un mite dins dels nostres cors i ànimes, però encara queda una oportunitat per tirar lejia als seus socis, ja que divendres de ven segur estaran a dalt de tot de la sala stroika, acompanyats de tres propostes estupendes.

LES SUEQUES
Una banda de rock-pop postpunkitzat, fresc i fosc. La banda està formada per una baixista que canta, una guitarrista que balla, una teclista que també toca altres joguines, i un bateria que toca les maraques. És una banda amb lletres senzilles, però punyents i líriques, amb un set-list sorprenent i complet, que són capaces de sortejar un wok en directe, llançar caramels o fer una coreografia de superheroïnes. Es fan les sueques però no ho són. Definir-se és precisament el que no poden fer. http://lessueques.bandcamp.com/

Les Sueques - Terrorista from Repetidor on Vimeo.

MENEO
Un personatge electro-tropical ja coneixedor pels addictes del vermell. Una tempesta divertida de música ballable i hits del NO-VERANO a càrrec del senyor Rigo.



LA COMUNIDÄD
Tampoc hi podien faltar, els sibarites de l’electrònica ja van tancar el cap d’any i la festa total del vermell i ho tornaran a fer, una vegada més, amb una sessió que esperem ho facin baixar tot.



Cap comentari:

Nº 61 JOSEP GRIFOLL


toutes les femmes du grifoll  (casserres 1972)

           De cara i d’esquena, des del poble poema, on la llum i el paisatge no s’adiu amb els costums i a la vegada s’emmarca en una essència terrenal.
Esbossos, retalls, textures, talent i una muntanya d’obres incalculable. Amb la nova col·lecció ha tornat als inicis més fotogràfics. Grifoll és a les parets més escrostonades, al mur de la fàbrica, a l’habitació de casa, a l’escala que va cap a la terrassa i a darrere la gasolinera. 

Pintor, poeta visual, virtual i escriptor. A vegades em pregunto si aquest tal grifoll existeix. Jo l’he sentit amb l’ànima i potser l’he vist realment. L’adoració i la incansable recerca en l’art, no arriba encara a la seva fi. Aquesta vegada sota la influència  dels grans mestres de la història de la pintura i escultura com Gustave Klimt, Miquel Àngel Buonarroti, Goya o pintors del Quattrocento italià, i alhora les seves dames establertes com a símbols d’una bellesa, d’un cànon o d’una atractiva educció, han estat recreades amb un altre sentit estètic, un nou món de misteri, ambigüitat i mutacions sota la visió de grifoll. Collages metamorfosats, cares andrògines que insinuen un bell aire del que havien sigut en l’esplendor remota, mutacions de genitals aberrants, carnaval grotesc i ulls de dones que ja no són aquelles dones.
(Text: Maria Ballús)













Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)