HOTELER ÉS KNIFE

FESTIVAL HOTELER

CAN PAMPLONA

VIC 

12, 13 i 14 de setembre 2013

TEXT EXTRET DE LA SEVA WEB: 

No podem mirar la foto de promo que ens han enviat, és el rabo d’un d’ells. Lo que crema és costo. És la polla flamejada amb costo del Vallés, que més increible. Fan mises així.

Tienes un cigar? Hugo alegra estas cejas, grandes hombres grandes, Pesquera horizonte buena gente en Catalunya. Pop de fullar amb la novia menjant condesa.

No se si heu us he atrevit a mirar la web d’aquesta gent. Com poden ser tan PUNKS ¿¿

Amb poques edicions ja tenen molt per explicar. Off de tot i amb una autenticitat inigualable. Són coses que es fan així, amb poc glamour !!!

El Festival Hoteler és un festival fet per amics on conviden a tocar amics i que està pensat per als amics. Sense tancar la porta a grups estrangers o no coneguts personalment pels organitzadors del festival, i sense tancar la porta a cap ésser que vulgui treure el cap algun dels dies del festival per l'hotel Can pamplona de vic. El festival no va de modes o d'estar a l'última. Anar-hi, o en el seu defecte dir que és la bomba a una xarxa social, no fa ser més autèntic. Any rere any, però sobretot aquests dos últims anys, han volgut allunyar-se de qualsevol etiqueta, despullar-se de cap prejudici, i estan intentant muntar una cosa pròpia, un festival a la seva mesura i encant. Un excel·lent festival ple de propostes interessants, on, com es veu al cartell d'enguany, no busquen altra cosa que fer-la grossa amb amics i bona música.

+ info aquí.

POLONIA DE NOCHE

Visión y otras curvas

Seriedad y autobuses. Ojos. Cervezas.

Alguien o algo más es de -ser aquí o allá-.

Sol. Cielo azul. Cinco de la tarde.

Cama ancha.

Día de reflexión.

Hoy tampoco.

Nº 62 ABEL CASTELLS

ABEL CASTELLS

CASTELLS SENSE PORS

L’Abel Castells és un artista singular, únic, inclassificable, l’últim quixot de Cal Rosal i  no exagero. No fas pas tants anys encara corria per aquella fàbrica destartalada amb una compacta i un trípode de joguina fotografiant les runes d’una adolescència entre monges i telers. Avui te’l trobes amb la mateixa cresta i una maquinària renovada a qualsevol hora dins del konvent: vestit de núvia, vestit desvestit o amb la desbrossadora als dits obrint camí al jardí de les delícies perquè les  vedetts de Barcelona no s’hi esgarrinxin les cames entre signes d’admiració. 

L’Abel és un geni sense fums, un absentista de l’elogi, una insòlita persona que transcorre pel món de l’art amb un somriure i una obra punyent com poques. La nostra icona de l’ultralocalisme perquè, senyores i senyors el mecànic de les bicicletes és un paio sense por i la seva obra és de les coses més universals que m’he trobat per aquests vorals, sense cap mena de dubte.

Gerard Vilardaga