PREMI TENDÈNCIES 2013

PREMI TENDÈNCIES 2013

sala petita KURSAAL - MANRESA - 20:00 h

Diumenge 20 d'octubre 2013

EGOICS

TRES: NÚRIA FARIZO / GERARD QUINTO / JOAN VILA

Has ballat mai agafadet de la mà amb el teu JO més cabró? Dins el cantó més fosc de la vida, dins les profunditats més tenebroses, dins les entranyes del nostre ser més superb, més sofert i més poruc... Ho has fet i has callat com un egoic que ets. Menys mal i més amor.

Egoics neix d’una llarga conversa amb nosaltres mateixos. No ens ha estat fàcil no deixar caure alguna llàgrima, sobretot quan ens hem mirat cara a cara amb el nostre JO més malalt. Egoics porta a l’extrem aquesta part més malalta. L’objectiu és reconèixer en nosaltres aquestes passions capitals que al llarg de la història han estat protagonistes de guerres, culpes, odis i bogeries. 

L’Ego és l’escut que ens protegeix des de petits, que es va dibuixant segons la nostra infantesa, entorn i context històric. No podem fer-lo desaparèixer ni gosem, només cal equilibrar-lo amb el seu cantó més bo, convertir el pecat -segons l’església- en virtut.

No volem caure en la frustració ni desesperació ni tan sols assenyalar amb el dit. Volem acceptar, entendre i reconèixer el color negre del nostre cor (no és possible la foscor sense la llum ni la llum sense la foscor).

Amb Egoics hem après a mirar amb els ulls fora d’òrbita i més endins que mai. L’esforç per entendre’ns millor ajuda a entendre millor el món i, sobretot, confiar en la vida. Al final, Ella decideix, la molt egoica...

Hi ha un model científic sobre el qual hem treballat, l’Eneagrama. Aquest estudi és tan antic que es perd en la nit dels temps. Amb més de 2500 anys d’antiguitat, es creu que neix a Babilònia, passa per la Grècia clàssica i les diferents tradicions religioses i filosòfiques fins que arriba als pensadors del s. XX. 

El símbol de l’Eneagrama dibuixa tres parts, les tres lleis de l’existència: el cercle, el triangle i l’hexàedre, cadascuna amb el seu significat, i nou puntes. Aquestes representen els nou tipus de personalitat. La tradició cristiana els va prendre com a atributs divins de la naturalesa humana en el seu cantó oposat, convertint-los així en els set pecats capitals. Dos d’ells van ser exclosos: la por i l’orgull, per què ho creieu?

Actualment, aquesta és una eina privilegiada per l’autoconeixement de les nostres fortaleses i debilitats, així com també s’aplica per a estudiar les alteracions neuròtiques de l’ésser. 

La manera com ens encarem a la vida i a les relacions determina el nostre ego. Sense ser-ne tirans i prenent per bandera el lema que tots som únics, inabastables i irrepetibles. Es diu que hi ha nou maneres diferents de veure la vida, segons si pensem, sentim o fem, segons si tenim necessitat d’identitat (qui sóc?) , d’amor (qui m’estima?) o de seguretat (quin sentit té el que faig?) i segons si la nostra energia vital ve de l’estómac (instintiva), del cor (emocional) o del cap (intel·lectual). Nou maneres de viure, de veure i de patir, nou passions capitals. 

Tots som egoics en totes les virtuts i passions, perquè així s’ha anat esculpint el nostre ego al llarg dels anys, per supervivència. 

Acompanyeu-nos a descobrir aquest cantó fosc de la vida, aquest JO fantasma gràcies al qual sobrevivim i per culpa del qual morim.