TREZE GRIFOLLS

LLIBRERIA QUATRE CANTONS 

Passeig de la indústria, 29 - BERGA

Fins finals octubre 2013

I aquí tornem a tenir el Josep Grifoll.

Pecarem d’abundants i excessius, però sempre és un gust poder veure material nou d’aquest casserrenc. Des de konvent en som fans. Sempre l’hem vist com a germà de batalles. I és que què n’em de dir que no haguem dit abans d’ell ¿¿ Que ens agrada, que les noves imatges ens recorden a vells inicis, que té un immens univers propi, que és poeta, pintor, fotògraf... 

Per aquesta ocasió, grifoll trenca encara més esquemes i ven els quadres al preu que el consumidor desitgi. Art a l’abast de tothom. Per l’autor el que importa és que l’obra arribi a qui realment la vol, a qui li agradi, sense por.

Tot això, amb un discurs que grifoll explica al seu bloc:

Fa temps vam descobrir que el pa era necessari pel cos, així que ara hi ha establiments on en venen. Tristament el món encara no ha sabut espavilar-se sense l’ ús del diner i el pa l’ hem de pagar. El pa, però, més bo o no tant, encara te un preu més o menys igual en totes les fleques dels països on ens podem permetre anar amb l’ estomac ple. No hi ha pans que valguin milions. Com ho entendríem si així fos i ho entenguéssim? 

Però com que dic el pa, anem al grà, que va (i no va) d’ una altra cosa, la cosa. Si el pa és necessitat pel cos, l’ art ho és per l’ ànima ( esperit, intel•lecte, cor, ment...) Jo ho veig així. Anem necessitats d’ emocions, hi volem música, formes, colors... Poesia, en definitiva. Poesia, deia el Miró, li era la millor paraula per parlar de l’ art sencer, tot ell. 

Partint de que ens cal tot, mireu: sortiu de la fleca i ara entreu en una galeria d’ art. Ah! generalitzaré, “jutjaré” i seré molt dolent: A quant van els quadres? Però si són de plàstic, no hi ha esperit que els digereixi. No, no; és que valen un pastón per la firma. Ah! A més, l’ art no és aquí, ni als museus, l’ art l’ has d’ anar a buscar i si en diuen art, ho serà? Tu mateix, no? Però em sembla que no cal dir-hi gran cosa ni afegir-hi més. Vull pensar que la gent no som tant rucs, que sabem que això és un negoci d’ uns quants mafiosos que en aquest cas trafiquen amb quadres però que ho podrien fer amb el què fos. Ha anat així, tu!

Però com que a mi no m’ agrada. I no sols no m’ agrada, és que em fa por que aquesta confusió pugui arribar a ser una pesta que acabi amb l’ art ( art vull dir el dibuix del nano que hi disfruta, el poema que escriu l’ adolescent enamorat, el quadre que pinta el sonat perquè ha vist déu o anava tripat, el tros de fang cuit amb dol que ha ajudat a no suïcidar-se a l’ escultor del pis de sota, la guitarra amb tres cordes a les mans de l’ amic que et posa la pell de gallina...) se m’ ha acudit, ara que tinc una exposició a Berga ( a la llibreria4cantons, passeig indústria, 29) de posar-hi un preu “diferent”( a les obres, dic), un preu-queixa, un preu-tornem-ho a provar, un preu-crec-que-no-anem-bé, un preu, a veure què en penseu, si més no per pensar-hi una mica, si més no perquè a mi m’ agrada i m’ és una necessitat crear, on el resultat ( per a mi, secundari) pot o no agradar, només faltaria... Creant, un ha de ser fidel a sí mateix i prou, que és molt, opino. Per tant, després de xerrar tela per a no dir res, anunciar que: A QUALSEVOL DELS QUE PASSEU PER L’ EXPOSICIÓ, SI VOLEU UN QUADRE, ANEU I EL COMPREU. I ara ve lo bo, l’ “experiment” : EL PREU LI POSEU VOSALTRES. El què importa és que si us agrada, el tingueu. I no tingueu por, cap. El valor que li doneu és el valor que te. Gràcies.

+ aquí.