ABEL CASTELLS
CASTELLS SENSE PORS
L’Abel Castells és un artista singular, únic, inclassificable, l’últim quixot de Cal Rosal i no exagero. No fas pas tants anys encara corria per aquella fàbrica destartalada amb una compacta i un trípode de joguina fotografiant les runes d’una adolescència entre monges i telers. Avui te’l trobes amb la mateixa cresta i una maquinària renovada a qualsevol hora dins del konvent: vestit de núvia, vestit desvestit o amb la desbrossadora als dits obrint camí al jardí de les delícies perquè les vedetts de Barcelona no s’hi esgarrinxin les cames entre signes d’admiració.
L’Abel és un geni sense fums, un absentista de l’elogi, una insòlita persona que transcorre pel món de l’art amb un somriure i una obra punyent com poques. La nostra icona de l’ultralocalisme perquè, senyores i senyors el mecànic de les bicicletes és un paio sense por i la seva obra és de les coses més universals que m’he trobat per aquests vorals, sense cap mena de dubte.
Gerard Vilardaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada