PÀRKING GRATIS....

EAT MEAT 

c/ alzina, 20 barcelona

Del 10 al 26 d'octubre 2013

NICO NUBIOLA PRESENTA PÀRKING GRATIS (PER A CLIENTS)

La gent d’eat meat carrega les armes de bales amb noms i cognoms i surten de cacera !!

Ells diuen amb veu innocent que inicien temporada de tardor, amb una dosis de realisme brut de nivell a càrrec de l’escultor nico nubiola.

Així de fàcil de dir però NO ENS HO CREIEM. Per una banda, la gent  d'eat meat que són una colla de perillosos terroristes de l’art que s’agafen de la mà del robin hood més punk i indomable que hem conegut mai dins del món de l’escultura. I no ho diem per les seves impressionants obres de fusta, sinó per l’actitud, per la mentalitat i perquè a ell li dóna la gana de ser així i a nosaltres més !!!

Nico nubiola presenta pàrking gratis (per a clients) la nova oferta mural segons ell. Si la seva anterior exposició també a eat meat, càmping canibal, ja donava la sensació d’estar voltant pels congeladors d’una pollastreria humana mal iluminada, en aquesta ocasió, presenta els personatges que habiten dins d’un sòrdid pàrking de supermercat d’autovia plena de crisis inframundial. Tretze figures com tretze herois sorpresos en moments del més abjecte avorriment, la humiliació més rutinària o la simple indiferència.

Per aconseguir una expressivitat tan grotesca, tracta les escultures amb una perspectiva de forma singularment distorsionada i anamòrfica. En aquest sentit, el tractament policromàtic que dona a les figures utilitzant delicats llapis de color, emfatitza aspectes difícils de representar, tals com la temperatura, la memòria orgànica o certa vibració emocional.

Una cop més, el sr. nico nubiola demostrarà a òsties la seva màxima: “el llenguatge corporal com expressió no té res que veure amb l’anatomia”

Ho sentim, som molt fans d'aquesta gent i tampoc tenim cap ganes de dissimular-ho.

Si això no és una bomba, que vingui eta i ens mati a tots i per si les mosques, no hi aneu-hi acompanyats !!!

+ info eat meat aquí.

+ info nico nubiola aquí.

ARBOLES Y CONSONANTES

ayer también nos olvidamos de respirar

y de afeitarme.

los platos están sucios y nuestros corazones rotos.

es simple escribir esta canción en prosa

y imposible de hablar.

las estrellas brillan, tu haces ioga, Marta come xicle,

las niñas van descalzas por la playa, el mundo creo que gira, 

alguien ahorra y duerme sin almohada, 

por la tele también comen mantequilla,

detrás del cristal parecen felices,

y nosotros imaginamos y cerramos los ojos.

EMPELT DE PLA

CACIS

CALDERS

Fins finals febrer 2014

  

EMPELT / Portaempelt

Podríem parlar de protons, neutrons, cèl·lules, índex, de si demà farà sol o de si ens estimarem tota la vida, de luxúria i animals del bosc, però no, ara toquen les unions:

Empelts, una proposta conjunta de dos artistes consagrats: enric pla al ferro i jordi plana a la fotografia. Llegendes i històries. Processos i tractaments. L’enric i el jordi s’han empeltat de treball i pensament. Espècies de diferents contrades i saó, han intentat, amb l’arrel de la imaginació portada al limit de l’absurd, véncer la naturalesa racional del comportament humà fora de tota coherència.

Projecte d’obres fotogràfiques i escultòriques formant entre si peces úniques i inseparables.

Un treball gran que esperàvem ja !! 

Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts. Una és l'empelt, i l'altra, el portaempelt. De vegades, amb plantes del mateix gènere (Prunus) no prospera l'empelt, i sí que ho fa entre espècies diferents.

L’home i la Terra s’empelten.

EMPELT / portaempelt. És el resultat del treball de camp dut a terme per l’escultor enric pla montferrer i el fotògraf jordi plana pey. Llegendes i històries urbanes ens han fet indagar per contrades properes geogràficament i llunyanes en les seves existències.

Indrets descoberts on la fam de matar la gana va provocar la por a descobrir el dimoni.

On amb la fam d’afany per ajudar, fa enriquir al valent, immòbil d’una terra rica i d’horitzons limitats on el conreu s’empelta amb l’home per donar-ne els fruits que el conduirà a l’abundància civilitzada sobre la precària subsistència d’espècies llunyanes que fugen de la misèria i la barbàrie dels humans.

“i l’hi empeltaren entre coll i barres” Recerca en l’espai de la fertilitat els orígens de les andròmines que s’ajustaren entre coll i barres a les espècies no autòctones que tan sols Volien intercanviar el fruit per treball.

"Una pel pare, un altre per la mare….

I li empeltaren les ganes de refer-se amb l’eina de péixer.

Mataren la tradició.

L’ajuda a la fam fruit de bescanvi per fecundar les lluites.

Trets a traïció li empeltaren al confiat rebel més enllà dels límits dels horitzons bèl·lics.

La cigarreta rovellada caigué dels llavis trencats i s’encastà en la fusta del llindar que separava la raó de la bogeria i la por al dimoni cal vença amb l’engany de l’abundància i la inconsciència del desconfiat.

Diuen que a les runes del Gascó s'hi trobaren dues puntes de cigarretes i una forta olor a sofre.

+ info aquí.

CONVOCATÒRIA FOTOGRAFIA I MIGRACIONS

MÈXIC

Fins el 4 d’octubre 2013

L’escola nacional d’antropologia de mèxic, convida a participar al XXXII concurs de fotografia antropològica migracions.

Al concurs es tractaran els temes dels emigrants, refugiats, exiliats, indígenes i dels immigrants de mexicans a l’estranger.

+ info aquí

GIRONELLA ES CULTURITZA

CULTURITZA'T 
GIRONELLA

Octubre/novembre 2013

ROGER MAS / HOMENATGE AL MESTRE FONT PARERA / AMBÄUKATUNÀBIA /  BALAGO / TASTET DE GOSPEL

Per on es comencen a fer bé les coses ¿ Com s’aprecia i s’entén la cultura ¿ 

Com continuar formant part del pal de paller dins d’un cansat bucle de retallades i altres mandangues vàries ¿

Gironella ho té clar i torna a ser reflex de bon exemple. Ho sentim, ens sap greu posar-nos al cantó positiu del lado oscuro. Dins d’un marc incomparable com és l’església romànica, situada al cas antic de la vila, es presenta culturitza’t 2013. Quatre dissabtes consecutius on no hi faltarà qualitat, homenatges i diversitat. Si senyor !!

Quarta edició del cicle d’actuacions i activitats de diferents disciplines enfocades a tot tipus de públic i relacionades directament amb la cultura, principalment catalana. Es pretén oferir un cicle d’actuacions culturalment interessants i formatives, i  al mateix temps, un dels objectius principals és difondre les noves tendències al poble i públic de la vila, organitzant tan  activitats enfocades a adults com a públic infantil. 

En l’edició d’enguany hi trobem des de gospel (tastet de gospel) a electrònica experimental de primer nivell (balago), passant per l’espectacle “campi qui pugui!” un concert-espectacle infantil amb el grup d’animació ambäukatunàbia. Cal destacar el concert-homenatge al mestre font parera, fill il·lustre i un dels millors poetes-músics que ha donat la vila de gironella, on hi participarán el cor L'aroma gironellenca, l'orfeó nova solsona i el cor unió berguedana, juntament amb la coral estel de gironella i la cobla de l'escola municipal de música de berga. El tret de sortida del cicle d’activitats culturals el donarà roger mas, un dels cantautors més brillants que ha donat la cançó catalana i que oferirà un concert  molt proper i en un  format molt íntim.

Dissabte 19 d’octubre: ROGER MAS / 20:30h / Preu: 3€ (venda d’entrades anticipades a l’ajuntament de gironella de 09:30h a 13:30h)

Dissabte 26 d’octubre: HOMENATGE AL MESTRE FONT PARERA / 20:30h / Preu: 3€

Dissabte 2 de novembre: AMBÄUKATUNÀBIA / 18:00h / Preu: 1€

Dissabte 9 de novembre: BALAGO / 20:30h / Preu: 3€

Dissabte 16 de novembre: TASTET DE GOSPEL / 23:30h / Preu: 3 €

+ info aquí.

LLIBRES DE VIATGES

ALTAÏR – BARCELONA

Dimarts 1 d’octubre 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE VIAJE A JAPÓN

Després de dos viatges al japó, gabriel schmitz va quedar atrapat pel país del sol naixent. Viatjant amb ritme tranquil, movent-se entre dibuix i dibuix, de tòquio a kyoto, hiroshima i kamakura, va anar definint un quadern de viatge amb la idea de poder explicar-ho després als ses fills. Així, el llibre es mou entre la curiositat, la fascinació i la de vegades còmica reflexió de com és moure’s allí sent un analfabet cultural, un gaijin, com diuen els japonesos. Per a l’artista, el llibre final constitueix no només el relat del viatge sinó també el d’un retrobament amb aquesta manera particular de viatjar, seguint una ruta imprevisible per una fulla buida.

Gabriel Schmitz, fill de Dortmund, és pintor de passaport alemany però que des de fa anys viu en un feliç exili voluntari. Primer es va dirigir al nord, a Edimburg, on cursà Belles Arts a principis dels noranta. I seguidament va prendre rumb al sud, a Barcelona, per fer un màster de Belles Arts Europees. I aquí s’ha quedat

LÍMITS

VIDA I CLAUSTROFÒBIA. 

Queda lluny i a la vegada no tant. Hong kong. Humans que viuen en espais com animals. Imatges claustofòbiques que mostren com les famílies marginals espremen les seves vides dins d'apartaments ínfim-ament petits. Espais depriments on tot s'amuntega i es barreja. Els desafortunats que viuen en aquests barris marginals urbans són gent gran i aturats, famílies d'ingressos baixos dins d'una de les ciutats més riques del món.

Tot l'article aquí.

SENSE PERMÍS

 NÚRIA FARIZO

         

      Sento com si m’hagués begut d’una glopada un ponche del color de la vesprada. Cada vegada més apagada i cada vegada més embriagada. Quan m’apago faig l’exercici d’encendre una espelmeta vora meua, com si l’últim raig de llum vermellós em banyés la cara alhora que me la bufeteja... Sento milers de papallones cuques a la gola i vomitant amor podrit per les orelles escolto tan sols l’eco dels meus pensaments. Per sort no penso gaire perquè pensar és tan sols allò que veus i allò que sents i per sort no hi veig gaire i no hi sento gaire més. S’acaba l’hora feliç i en ve una de trista... i què fem si no tenim hores tristes? M’inspira la tristesa i m’excita la rialla i sé que no hi ha rialla sense llàgrima...beneïda la meva llàgrima amb un poc de sal i un xic de sucre! Provaré la sort i em jugaré el destí llençant un “ordago”  a la vida, d’alguna cosa em serveix haver conegut el mus durant els llargs estius en aquella piscina i amagada sota la meva gorra de beisbol, vacil·lant la brisa i aprenent a mentir fent un clic d’ull. D’això n’estic segura, jo jugo i guanyo, perdi o no perdi, sempre guanyo perquè n’aprenc, i de tu, n’aprenc. De tu aprenc a plorar com riu la més descarada, de tu aprenc a ballar com camina la més arrítmica de les cames camaleòniques, de tu visc com mor el dia i com viu la lluna.

Quina puta lluna que hi ha hagut aquesta nit! I que afortunada que sóc que la veig, la sento i li faig l’amor cada dia... sola i embriagada ;))

(imatge: anna plis)

DIUMENGES VERMELLS - DIUMENGES CLÀSSICS

VERMELL 

C/ DE LES PIQUES, 3 - MANRESA

Diumenge 6 octubre 2013 - 12h.

Diumenge 3 novembre 2013 - 12h.    

Diumenge 1 desembre 2013 - 12h.

Finalment una nota d’aire fresc. Fa temps que es remenaven les ments i això havia d’acabar per explotar. Raons de pes !!  si senyor, per fer-vos un homenatge ja !!!

Raons de pes impulsa un nou projecte de promoció i difusió per a la música clàssica en un espai on la programació musical habitual ha recaigut en propostes de l’anomenada música contemporània popular. Amb el cicle Migdies vermells, que compta amb l’assessorament artístic del musicòleg i programador oriol pérez i treviño, s’incideix en la construcció d’un nou espai d’exhibició musical a la ciutat de manresa on, sense complexos, s’aposta per situar l’anomenada <> en unes coordenades de normalitat cultural com ho són una programació regular, uns criteris i que aquests responguin a una demanda del sector de la música clàssica i del públic.

Programar continguts de música clàssica en un nou espai ha requerit de l’adopció d’un discurs que, en primer lloc, té en compte com la societat dels nostres dies viu immersa en un paisatge sonor on hi tenen cabuda diferents i distintes cultures musicals (jazz, rock, pop, tradicional, folk, músiques del món, música electrònica, noves tendències) i on la música clàssica ha de ser-hi present. Perquè aquesta ho faci ha d’adoptar un discurs on les seves accions tenen en compte un seguit de reflexions que s’han elaborat

Diumenge 6 Octubre a les 12h.

QUARTET BROSSA AMB JUDIT NEDERMANN ‘Winterreise en construcció’

Winterreise en construcció és una invitació al laboratori sonor del Brossa Quartet de Corda que prossegueix en la voluntat d’aprofundir en el trencament estre estils i cultures musicals. És per això que el Brossa Quartet de Corda ha convidat a la cantant Judit Neddermann per a revisar el cicle de lieder Un viatge d’hivern (Winterreise) compost per Franz Schubert (1797-1828) el darrer any de la seva vida.

Tal i com ha manifestat el propi Brossa Quartet de Corda <>.

Diumenge 3 Novembre a les 12h.     

ARCATTIA COLLAGE – Música en temps dels germans Plà

Arcattia Collage és un grup de cambra versátil iniciat el 2008 i per Quim Termens (també director de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48), amb la voluntat clara de fer viure les sensacions escrites en les partitures i de mostrar obres i formacions poc usuals en els concerts, però interessants en totes les seves vessants.

En aquesta ocasió arriben a Manresa per presentar el seu programa “Música en temps dels germans Pla” que, en formació de trio de cordes, fa un repàs de la música escrita al voltant del 1750 per part d'autors italians, castellans i catalans afincats d'alguna manera a diferents corts europees, així com per partitures d'autors que marcaren el desenvolupament musical d'aquesta època.

Diumenge 1 Desembre a les 12h.

CARLES VIARNÈS – Urban tactus

Pianista i compositor amb formació clàssica i dilatada carrera a l’entorn de la improvisació i el piano contemporani, Carles Viarnès presenta ‘Urban tactus’, de composició propia, il•lustrant el caos primigeni des del qual es genera la creació.

‘Urban tactus’, el seu primer álbum de composicions propies, el situa davant d’aquest tipus de vertigen associat a la condició de pioner, risc que sembla que la nostra nova escena contemporània l’obliga a assumir.

+ info aquí.

C'EST EFRAÏM RODRIGUEZ

SALA ZERO

C/ LLUIS COMPANYS,-1 - GRANOLLERS

Fins el 19 d'octubre 2013

CECI N'EST PAS UNE SCULPTURE

Estratègies, subproductes i residus d'un taller escultòric".

Efraïm rodriguez presenta l’exposició mostra el procés creatiu de l’artista, però no en l’oposició o com a alternativa a l’obra acabada, sinó com a procés necessari, tècnic, conceptual i emotiu, per desenvolupar i resoldre una obra acabada. No és una expo d'art sinó sobre art, on descobrirem d'on i com sorgeixen totes les obres de l'escultor.

L’Efraïm és un escultor jove, molt jove per tenir una obra tant acurada, amb tanta força i terriblement delicada. Gairebé com la mateixa persona. A konvent ens té el cor robat des de que varem tenir l’ocasió de conèixer-lo personalment i ara encara més després de veure que l’exposició que presenta és una obertura de portes, entrar dins del seu procés creatiu. Això sempre ens ha semblat un dels millors regals que un artista ens pot arribar a fer.

+ info exposició aquí.

+ info Efraïm aquí.

NOVES TENDÈNCIES CAET

CAET/TNT – TERRASSA

Del 3 al 6 d’octubre 2013

Caet és el centre d’arts escèniques de terrassa, que a més de programar espectacles de primera línia, aprofita els recursos que té per produir i coproduir espectacles que no deixen de sorprendre i que fan gira posteriorment en altres espais anàlegs en diferents ciutats  i amb una clara aposta per les noves tendències, per les creacions més trencadores, innovadores i sorprenents.

Així, el caet està fermament compromès amb els nous llenguatges escènics i la multidisciplinarietat, amb la intenció d’especialitzar-se en aquest àmbit i esdevenir un punt de referència en el sector. 

El proper 3 d'octubre s'inaugura el festival TNT terrassa noves tendències 2013 amb una programació que no deixarà indiferent ni el gran públic ni els professionals.

Entre els espectacles que la direcció artística ha programat per aquesta onzena edició del festival destaca la sorprenent proposta carles santos i rossy de palma, però també hi trobem bijous de marta carrasco i ramon oller, albert pla presentant manifestación o blanca li amb robot! i marcel·lí antúnez (a la foto).

Cal destacar que la web és un xic confusa i no queda clarament detallada la programació. Cal buscar molt per acabar-ho d’entendre.

El festival TNT és un festival dedicat a les noves tendències en les arts escèniques, que recolza i presenta espectacles de nova creació i llenguatges molt diversos.

+ info aquí.

JORDI GALERA IT'S ONLY

CASAL D'EUROPA DEL BERGUEDÀ

BERGA

Fins el 30 de setembre 2013

JORDI GALERA i ONLY LONELINESS

    Fa temps que estem encuriosits per aquest personatge. Encara no hem pogut veure en directe res de la seva obra, però realment ens ve molt de gust. Fa poc va fer un workshop a la ciutat de berga, però se’ns va escapar. Ara però, ja no tenim excusa !!

Amb la principal peculiaritat és que la obra està feta i produïda íntegrament amb un dispositiu smartphone i on la figura humana i arquitectura prenen principal protagonisme.

Segons l'autor, tot comença fa 2 anys  amb l’interès d'exprimir al màxim el telèfon mòbil en la seva funció de càmara i fotografia. Ràpidament hi troba la comoditat, la facilitat al disparar i la suficient qualitat com per sortir al carrer i poder captar aquests moments quotidians sense cridar massa l’atenció i gaudint de la proximitat quan realment fa falta.

Tota la post-edició de les imatges està treballada amb el mateix dispositiu. Segons Galera, realment és una eina més potent del que sovint podem pensar. El treball es més fluïd i més intuïtiu que no pas si el tractament el transportem a un ordinador. Aquesta rapidesa des del captament de la imatge a la finalització de la mateixa, passant per poder-la compartir instantàniament a les diferents xarxes socials, em va captivar.

D’aquí surten aquestes trenta fotografies de carrer, en blanc i negre on es pretén expressar la soletat dels individuus que les composen, vers al món que mai es mou i que sempre està allà. Tot vist des d’un telèfon; eina per molts avui dia, imprescindible. 

TREZE GRIFOLLS

LLIBRERIA QUATRE CANTONS 

Passeig de la indústria, 29 - BERGA

Fins finals octubre 2013

I aquí tornem a tenir el Josep Grifoll.

Pecarem d’abundants i excessius, però sempre és un gust poder veure material nou d’aquest casserrenc. Des de konvent en som fans. Sempre l’hem vist com a germà de batalles. I és que què n’em de dir que no haguem dit abans d’ell ¿¿ Que ens agrada, que les noves imatges ens recorden a vells inicis, que té un immens univers propi, que és poeta, pintor, fotògraf... 

Per aquesta ocasió, grifoll trenca encara més esquemes i ven els quadres al preu que el consumidor desitgi. Art a l’abast de tothom. Per l’autor el que importa és que l’obra arribi a qui realment la vol, a qui li agradi, sense por.

Tot això, amb un discurs que grifoll explica al seu bloc:

Fa temps vam descobrir que el pa era necessari pel cos, així que ara hi ha establiments on en venen. Tristament el món encara no ha sabut espavilar-se sense l’ ús del diner i el pa l’ hem de pagar. El pa, però, més bo o no tant, encara te un preu més o menys igual en totes les fleques dels països on ens podem permetre anar amb l’ estomac ple. No hi ha pans que valguin milions. Com ho entendríem si així fos i ho entenguéssim? 

Però com que dic el pa, anem al grà, que va (i no va) d’ una altra cosa, la cosa. Si el pa és necessitat pel cos, l’ art ho és per l’ ànima ( esperit, intel•lecte, cor, ment...) Jo ho veig així. Anem necessitats d’ emocions, hi volem música, formes, colors... Poesia, en definitiva. Poesia, deia el Miró, li era la millor paraula per parlar de l’ art sencer, tot ell. 

Partint de que ens cal tot, mireu: sortiu de la fleca i ara entreu en una galeria d’ art. Ah! generalitzaré, “jutjaré” i seré molt dolent: A quant van els quadres? Però si són de plàstic, no hi ha esperit que els digereixi. No, no; és que valen un pastón per la firma. Ah! A més, l’ art no és aquí, ni als museus, l’ art l’ has d’ anar a buscar i si en diuen art, ho serà? Tu mateix, no? Però em sembla que no cal dir-hi gran cosa ni afegir-hi més. Vull pensar que la gent no som tant rucs, que sabem que això és un negoci d’ uns quants mafiosos que en aquest cas trafiquen amb quadres però que ho podrien fer amb el què fos. Ha anat així, tu!

Però com que a mi no m’ agrada. I no sols no m’ agrada, és que em fa por que aquesta confusió pugui arribar a ser una pesta que acabi amb l’ art ( art vull dir el dibuix del nano que hi disfruta, el poema que escriu l’ adolescent enamorat, el quadre que pinta el sonat perquè ha vist déu o anava tripat, el tros de fang cuit amb dol que ha ajudat a no suïcidar-se a l’ escultor del pis de sota, la guitarra amb tres cordes a les mans de l’ amic que et posa la pell de gallina...) se m’ ha acudit, ara que tinc una exposició a Berga ( a la llibreria4cantons, passeig indústria, 29) de posar-hi un preu “diferent”( a les obres, dic), un preu-queixa, un preu-tornem-ho a provar, un preu-crec-que-no-anem-bé, un preu, a veure què en penseu, si més no per pensar-hi una mica, si més no perquè a mi m’ agrada i m’ és una necessitat crear, on el resultat ( per a mi, secundari) pot o no agradar, només faltaria... Creant, un ha de ser fidel a sí mateix i prou, que és molt, opino. Per tant, després de xerrar tela per a no dir res, anunciar que: A QUALSEVOL DELS QUE PASSEU PER L’ EXPOSICIÓ, SI VOLEU UN QUADRE, ANEU I EL COMPREU. I ara ve lo bo, l’ “experiment” : EL PREU LI POSEU VOSALTRES. El què importa és que si us agrada, el tingueu. I no tingueu por, cap. El valor que li doneu és el valor que te. Gràcies.

+ aquí.

SANTORAL D'OCTUBRE

OCTUBRE

BEGONYA

Jordi plana continua col·leccionant verges i santes. 

Nuestra Senyora de Begoña o Mare de Déu de Begonya és una advocació mariana originària de la "anteiglesia de Begoña", des de fa anys anexionada a Bilbao, Espanya.

Explica la llegenda que la Verge va aparèixer a la cavitat d'una alzina, a la muntanya Artagan. Segons una altra tradició, la va trobar un pastor sobre un arç. Allà, van construir una minúscula ermita però quan, més tard, van voler buscar un lloc més propici per a la veneració de la verge i la van voler traslladar de lloc, la imatge de la Verge es va arrelar a terra, mentre una veu pronunciava les paraules: "Bego (sota) -oña (peu)!". L'onomàstica se celebra l'11 d'octubre, coincidint amb el dia que el papa Pius X va declarar-la canònicament patrona de Biscaia.

+ jordi plana aquí.

També podeu trobar tots els mesos anteriors:

SETEMBRE / AGOST / JULIOL / JUNY / MAIG / ABRIL / MARÇ / FEBRER / GENER