berdalet ratlla a ratlla

font del balç
casserres prop gironella

fins mitjan novembre 2010

marina berdalet (barcelona 1965)

Per primera vegada al berguedà es presenten les obres de marina berdalet.
La font del balç (casserres prop gironella) acollirà fins mitjan novembre dues peces de la pintora marina berdalet, una d’elles, amb el nom de límits no s’havia exposat en cap ocasió al públic i es tracta d’un treball de gran format, a tinta xinesa i barra d’oli sobre paper amb unes mides de 4 x 1,4 m.
berdalet utilitza la pintura com a mitja d’expressió, mostrant-se directe, incansable i de traç breu i ferm, resultat d’un llarg i meticulós procés de treball i investigació constant que la transporta a un treball de molta qualitat tècnica.

SOBRE EL DIBUIX I ELS DIBUIXOS DE MARINA BERDALET
(Fragment de l’escrit que Maurice Maillard, director de la Maison des Arts d’Évreux –França- va fer en ocasió de l’exposició Cahier de nature. 2009)
L’obra de Marina Berdalet comença pel full blanc, pel pla i espai circumscrits pels seus límits; pel gest de la palma o del dors de la mà apreciant el gra o la finor del paper; per la crida dels llapis, nous o usats i escurçats; pel joc hàbil de la navalla que esculpeix i afina la punta lliscant de la fusta fina al grafit; per la gamma de mines disposades a prop, de la més dura a la més suau; pel contacte elàstic i sensual de la goma, per la negror de la tinta i pels pinzells…
Això comença pel desig de dibuix, per la fascinació i l’embruix de l’objecte, del motiu a dibuixar, per l’espera i el silenci necessaris a l’observació, per una intenció –un designi, un desig a transcriure, a transmetre. Com tota obra, el dibuix té l’origen abans del dibuix.
Sigui croquis, esbós preparatori per a una altra tècnica o obra autònoma que afirma la seva pròpia identitat, el dibuix perdura des dels orígens, adaptant-se a les fluctuacions pròpies de les èpoques, a la seva cultura i a les seves modes. Fins fa poc considerat com un art menor, actualment apreciat pels amateurs, manifesta malgrat la seva aparent modèstia la invariabilitat dels seus mòbils i de la seva necessitat. Els dibuixos de Marina Berdalet responen a aquesta necessitat.
Són per a ella “una prolongació del cos”. El gest repetitiu genera en “capes obsessives” una imatge “que creix com un ésser vivent”, lentament, sense pressa, fins al moment en què “la imatge fixada” li és suficient. Aquest lent treball de repetició, que ella anomena “estructura del gest”, per abstracte que sigui en la seva realització, no prové pas d’enlloc. Retroba en l’inconscient de l’artista els espais i paisatges on la grafia de la vegetació es troba amb extensions d’aigua o de neu, on les corbes es recorden dels turons catalans, on les ramificacions imiten l’arbre.
El traç ritma el pla, genera l’espai, es fa acariciador o més violent, mai agressiu. Els blancs preservats són respiració i alè, repòs i poesia. Per avançar més en la seva recerca, Marina Berdalet canvia el mètode, abandona momentàniament els llapis per la tinta i els pinzells. La grafia es fa més densa, el contrast del negre i el blanc tendeix a dramatitzar la intenció i a inscriure-la en una història de l’art que té en compte l’experiència de mestres moderns. El paisatge és interior i neix de les relacions de línies, de taques i de superfícies, més que no d’una voluntat descriptiva que tendiria cap a l’anècdota. Són les grans constants del món visible i la “poètica de l’espai” el que intenten captar els dibuixos de Marina Berdalet.

Marina Berdalet és llicenciada en belles arts. La seva recerca plàstica es centra especialment en el dibuix i en la pintura. Guanyadora del XXXVII Premi Internacional de Dibuix Ynglada Guillot (1999), obté també el 2n premi del XII Certamen Nacional de Dibujo Gregorio Prieto (Valdepeñas, 2002), el 3r premi de la II Biennal Internacional de Dibuix Josep Amat de Sant Feliu de Guíxols (2003), el 1r Premi de Dibuix del XVI Premi de Dibuix, Gravat i Estampa Digital Joan Vilanova de Manresa (2006) i el 1r premi de Pintura Ciutat de Manresa (2009).
Les seves obres s’han exposat a França, Ciudad Real, Granada, i diferents poblacions de la geografía catalana.
L’exposició és comissariada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.

+ info aquí: