edifici neàpolis
vilanova i la geltrú
12 i 13 de novembre 2010
blanc festival disseny gràfic
blanc és una idea de dissenyadors gràfics dirigida a dissenyadors gràfics.
2 dies. 5 Workshops. 10 Conferències. Un punt de trobada per avaluar la qualitat del nostre disseny a través d’activitats dirigides a professionals i estudiants. En aquesta segona edició hi trobaràs noves visions, grans experiències i més diàleg. De dissenyadors gràfics a dissenyadors gràfics.
ies pere fondevila
barcelona
del 28 d'octubre al 7 de novembre
in-edit festival internacional de cine documental musical.
Quinze dies i la vuitena edició del festival in-edit beefeater omplirà les ocioses agendes dels aficionats a la música i als audiovisuals del 28 d'octubre al 7 de novembre. I no és per a menys, ja que més de mig centenar de documentals repassaran bona part de la història del Rock. N'hi ha que parlen d'estils musicals, altres de grups o de festivals i fins i tot de concerts en particular. Però no us espanteu, no us perdeu, OvellaNegraRock vol que gaudiu d'aquest obès cartell amb calma.
+ info aquí:
josep berenguel, escultor i escenògraf presenta una nova web més visual i mès complerta.
exposició pintura
artevistas
fins el 12 de desembre 2010
Hi ha alguns dies en que la ciutat et sorprèn i realment és una agradable sensació. S’acosta la castanyada i catalunya navega entre la tradició i la importació. No ens molestarem ja que la l’oferta s’ho val.
torre de l'amoinici: 9 de novembre de 2010 fi: 25 novembre de 2010(dimarts i dijous 20:30-22:30 h)
curs subvencionat: la importància de la comunicació oral i escrita
Continguts:
- Comunicació escrita: - (8 Hores) · Les comunicacions de l' organització · Competència lingüística · Tècniques de composició del text escrit · Redacció especialitzada segons els sectors d’activitat. · Llibre d' estil - Comunicació oral: - (4 Hores)· Tècniques autopresentació · Comportament en una entrevista personal
espai 27
barcelona fins el 13 de novembre 2010
Projecte que vol dinamitzar i revitalitzar a través dels artistes els quioscos de barcelona que van tancant.
Per la seva segona edició, el festival lilliput continua el seu repte de revitalitzar el patrimoni històric i cultural dels quioscs d’escala de barcelona amb una programació artística exigent i multidisciplinària.
El festival lilliput vol apropar aquests espais del ciutadà, redescobrint les seves múltiples facetes i capacitats de transformació mitjançant les expressions més variades de l’art: el cinema, l’arquitectura, la poesia, el videoart, la dansa i la música.
L’espai de les porteries es converteix així, durant el mes del festival lilliput, en una micro-galeria o càpsula de temps que exposa el treball dels artistes al carrer a través de la seva vitrina.
I per a donar millora idea del rol de catalitzador social que jugen els quioscs d'escala, a mig cami entre habitants i vida del carrer, el festival lilliput va produir dos curtmetratges: ESPIONAJE (dir. Lluís Hereu, 3') i TURRONES(dir. David Casademunt, 12'),
Alguns dels artistes que hi participaran són: caetano dias, arno fabre, jean-charles fitoussi, andreas kaufmann, dj kls beats/abagol party, annette merrild i jean-philippe peynot.
7.7 revista digital de fotografia documental
font del balçfins mitjan novembre 2010
marina berdalet (barcelona 1965)
Per primera vegada al berguedà es presenten les obres de marina berdalet.
La font del balç (casserres prop gironella) acollirà fins mitjan novembre dues peces de la pintora marina berdalet, una d’elles, amb el nom de límits no s’havia exposat en cap ocasió al públic i es tracta d’un treball de gran format, a tinta xinesa i barra d’oli sobre paper amb unes mides de 4 x 1,4 m.
berdalet utilitza la pintura com a mitja d’expressió, mostrant-se directe, incansable i de traç breu i ferm, resultat d’un llarg i meticulós procés de treball i investigació constant que la transporta a un treball de molta qualitat tècnica.
SOBRE EL DIBUIX I ELS DIBUIXOS DE MARINA BERDALET
(Fragment de l’escrit que Maurice Maillard, director de la Maison des Arts d’Évreux –França- va fer en ocasió de l’exposició Cahier de nature. 2009)
L’obra de Marina Berdalet comença pel full blanc, pel pla i espai circumscrits pels seus límits; pel gest de la palma o del dors de la mà apreciant el gra o la finor del paper; per la crida dels llapis, nous o usats i escurçats; pel joc hàbil de la navalla que esculpeix i afina la punta lliscant de la fusta fina al grafit; per la gamma de mines disposades a prop, de la més dura a la més suau; pel contacte elàstic i sensual de la goma, per la negror de la tinta i pels pinzells…
Això comença pel desig de dibuix, per la fascinació i l’embruix de l’objecte, del motiu a dibuixar, per l’espera i el silenci necessaris a l’observació, per una intenció –un designi, un desig a transcriure, a transmetre. Com tota obra, el dibuix té l’origen abans del dibuix.
Sigui croquis, esbós preparatori per a una altra tècnica o obra autònoma que afirma la seva pròpia identitat, el dibuix perdura des dels orígens, adaptant-se a les fluctuacions pròpies de les èpoques, a la seva cultura i a les seves modes. Fins fa poc considerat com un art menor, actualment apreciat pels amateurs, manifesta malgrat la seva aparent modèstia la invariabilitat dels seus mòbils i de la seva necessitat. Els dibuixos de Marina Berdalet responen a aquesta necessitat.
Són per a ella “una prolongació del cos”. El gest repetitiu genera en “capes obsessives” una imatge “que creix com un ésser vivent”, lentament, sense pressa, fins al moment en què “la imatge fixada” li és suficient. Aquest lent treball de repetició, que ella anomena “estructura del gest”, per abstracte que sigui en la seva realització, no prové pas d’enlloc. Retroba en l’inconscient de l’artista els espais i paisatges on la grafia de la vegetació es troba amb extensions d’aigua o de neu, on les corbes es recorden dels turons catalans, on les ramificacions imiten l’arbre.
El traç ritma el pla, genera l’espai, es fa acariciador o més violent, mai agressiu. Els blancs preservats són respiració i alè, repòs i poesia. Per avançar més en la seva recerca, Marina Berdalet canvia el mètode, abandona momentàniament els llapis per la tinta i els pinzells. La grafia es fa més densa, el contrast del negre i el blanc tendeix a dramatitzar la intenció i a inscriure-la en una història de l’art que té en compte l’experiència de mestres moderns. El paisatge és interior i neix de les relacions de línies, de taques i de superfícies, més que no d’una voluntat descriptiva que tendiria cap a l’anècdota. Són les grans constants del món visible i la “poètica de l’espai” el que intenten captar els dibuixos de Marina Berdalet.
Marina Berdalet és llicenciada en belles arts. La seva recerca plàstica es centra especialment en el dibuix i en la pintura. Guanyadora del XXXVII Premi Internacional de Dibuix Ynglada Guillot (1999), obté també el 2n premi del XII Certamen Nacional de Dibujo Gregorio Prieto (Valdepeñas, 2002), el 3r premi de la II Biennal Internacional de Dibuix Josep Amat de Sant Feliu de Guíxols (2003), el 1r Premi de Dibuix del XVI Premi de Dibuix, Gravat i Estampa Digital Joan Vilanova de Manresa (2006) i el 1r premi de Pintura Ciutat de Manresa (2009).
Les seves obres s’han exposat a França, Ciudad Real, Granada, i diferents poblacions de la geografía catalana.
L’exposició és comissariada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
llibreria quatre cantons(disculpeu, però parlaré en primera persona)
i quan ara mateix, alguna cosa fa que el món cel·lular se m’aturi, que l’obvietat faci que ells s’asseguin al meu davant per resumir en veu alta i dos segons, i passar a executar una estricta revisió de la meva vista, les aficions, els estudis, la parella, els canvis d’oli del cotxe, de com ho hauria d’haver fet per engendrar una persona de futur, m’aixeco i sense cap mena d’intenció ni prejudici, veig que sóc tres vegades més alt que els personatges grisos que em miren amb ulls extremadament prims i laterals.
Estic aquí, ara mateix possiblement a l’atur, igualant-me amb uns principis que mai han tingut la mateixa pàtina. No cal, però el disc torna a voltar. Dos segons més i canvio de lloc. Som tant capaços de fer el que desitgem, que l’evidència no s’escriu ni s’atura a l’abisme d’un far.
pep espelt, berga set del deu 2o1o
La tardor de l’art és la gran proposta cultural de la tardor a catalunya. 
Molt sovint ens sentim atrets per artistes que els llibres i la distància del temps o perquè algú ha decidit que aquell personatge era interessant, ens fabriquem un pedestal i hi enfilem aquell artista del qual creiem que tot el que tocava eren joies i or, ja sigui un picasso, un dalí, un bethoven, un barceló, etc, etc, etc. i que al final, acabem per idealitzar i comparar amb tot el que actualment existeix.
A propòsit de Walter Benjamin: una tarda de diumenge a Manresa
òpera-estudi barcelonacursos 2010-2011
Clases de Escena Lírica y formación Corporal
Interpretación escénica de arias, duos , recitativos, ensembles.
Formación corporal trabajo en la propia creatividad, técnicas de estudio, tratamiento del miedo escénico, problemas posturales...
òpera-estudi barcelona está dirigido a cantantes y músicos de nivel superior que después de acabar sus estudios en los conservatorios y Escuelas Superiores De Música, puedan tener la oportunidad de acabar formándose e incorporarse a proyectos creativos que les permitan desarrollar su trayectoria profesional en el ámbito operístico.
+ info aquí:
hangar
cacis