NO TOT SÓN CLAMS


CLAM
NAVARCLES

Del 2 al 12 de maig 2013

       Navarcles ha preparat una nova edició del festival internacional de cinema solidari clam. Aquest any centraran l'eix de l'edició dues temàtiques entorn de la no menys emfatitzada crisi econòmica.
Clam és un festival que ens sobte per la qualitat de propostes i per la baixa atenció popular que s'hi presta. Caldria posar-ho a debat i intentar entendre quin és el per quèa. Potser també abans seria bo estudiar a la població en general, ja que a les nostres comarques hi ha projectes que no encaixen a tots els coeficients  mentals i això fa que no tinguin massa poder de convocatòria. 
A destacar també la web del festival.  Simple, acurada, dinàmica i fàcil. 
  
+info i web aquí.


La llibertat, en risc 
       De quina manera l’actual crisi econòmica, política i social repercuteix en l’exercici dels drets dels ciutadans? Volem reflexionar sobre la pèrdua de qualitat democràtica de les nostres institucions i sobre l’erosió de la nostra capacitat d’influir en les decisions que ens acaben afectant. Debatre a propòsit de la renúncia –sovint resignada– als drets conquerits al llarg de decennis de lluites. Se’ns diu que són conseqüències inevitables d’una situació de què tots som culpables. Amb arguments segons els quals hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i existeixen grans bosses de frau en les prestacions socials. Tot plegat se’ns presenta com el remei dolorós, però l’únic, per sortir de la crisi.

També volem reflexionar sobre les enormes possibilitats de control –policial, ideològic, administratiu- que ofereixen les tecnologies digitals. I de les restriccions i la invasió de la privacitat que s’imposen prenent com a excusa el combat contra el terrorisme internacional o la delinqüència organitzada.


Joves en exili
           La crisi està afectant amplis sectors de la població, però és en les noves generacions on –sobretot  al sud d’Europa– els efectes són més devastadors. Joves que no tenen accés al treball o que s’han de resignar a la precarietat laboral. Joves que no aconsegueixen una formació adequada i que tindran dificultats per assegurar el seu desenvolupament professional. Una joventut sense gaires possibilitats d’emancipar-se i que, segurament, viuran pitjor que la generació precedent. Joves, en fi, que emigren per trobar feina en altres llocs del món.

Als països pobres d’altres continents, el problema és més dramàtic i ve de més lluny. Molts hi deixen la vida en un intent de fugida cap al miratge d’un món ric i enlluernador que es nega a acollir-los o que els nega qualsevol dret.


Foto superior: (fotograma Un amigo para Frank)