Menfis, la generació perduda.

OPINIÓ -

text: pep espelt // foto: jordi plana

Menfis, la generació perduda.

Ara mateix i des de la distància, m’esparvera descobrir que Menfis berga va ser tot un punt revulsiu de la catalunya central. L’any 1976 s’inaugurava i tres anys més tard, després del gran èxit assolit per la discoteca berguedana, obria les portes Menfis manresa. Durant els anys 80 i 90 Menfis va ser de les millors discoteques catalanes gràcies al seu ambient immillorable, la qualitat musical de les seves sessions, la varietat de concerts i actuacions i especialment per la seva trencadora estètica del local. Un edifici piramidal, que encara ara les seves línies i estètica em semblen transgressores, i que donava la benvinguda a tots els que entraven a la capital berguedana, un símbol amb una simplicitat i singularitat especial i que actualment, degut a la variació de la carretera comarcal C-1411, viu mig oblidat a un racó de la ciutat.

Durant molt de temps Menfis berga va ser l’epicentre de milers d’històries i vivències úniques d’una joventut que avui dia ja formen part de la capa social que se situa entre els 40 i 60 anys. Molts d’ells ja amb fills i néts, i que es pregunten quin és l’atractiu lúdic del jovent durant el cap de setmana.

Trenta-cinc anys més tard i després de moltes temptatives, es torna a engegar Menfis amb el mateix nom i que de segur els propietaris recelen les millors perspectives del negoci, tot i que dubto que es compleixin.

El motiu ¿ se me n’acudeixen molts i variats, però el quin pren més solidesa és la manca de voluntat i la facilitat en la que ens hem vist immersos. Moltes vegades he pensat que la vida que havien tingut els nostres pares, endinsats a una societat colonial, on l’alineació s’instaurava i acomodava el dia a dia, ens està servint de patró per no evolucionar i seguir esperant a que un ric americà desembarqui i ens torni a educar com si no tinguéssim res a dir.

Al berguedà s’han iniciat multitud de projectes d’oci nocturn i la immensa majoria, han vist frustrades les seves intencions. I és que negoci i diversió sembla que no formin un bon tàndem a casa nostra. Perquè va funcionar als anys setanta i ara tot és fora de lloc, no té el què busquem o li manqui l’autenticitat. Potser és que ens oblidem d’afegir-hi el contingut de cultura a les propostes ¿ Potser és que a l’hora d’avaluar el nostre entorn ens tempta més els prejudicis que les bones intencions dels emprenedors que treballen amb il·lusió i inquietuds ¿ Potser és que hauria de retornar la repressió per fer créixer l’esperit de rebel·lió ¿

M’estimo més no comprovar-ho i lluny de tot això, crec sincerament que estem davant d’una terra amb moltes i grans oportunitats, amb gent valenta, amb imaginació i capaç de treballar incansablement i amb gent al nostre entorn que no llença la tovallola fàcilment. No estem fora de lloc i només cal viatjar una mica perquè ens quedi clar de que el nostre perfil respon a la puresa i autenticitat que ens fa peculiars i autèntics. Tenim totes les eines al nostre abast i si ens estem a divagar ens adormirem a la palla.