arrugant, orgullós, melancòlic...

oberes belvedere

sammlungen prinz-eugen-straße 27

viena

fins el 13 de juny 2011

egon schiele (tulln, àustria 1890 – viena 1918) arrugant, orgullós, melancòlic, fosc, trist, iracund, solitari...

Hores més tard, creuant el ringtrasse davant l’enorme edifici de l’òpera, entre tramvies i el fort vent com a norma, un, es pregunta qui som i el que diem que som, el que pensem i el que en realitat diem que pensem, el que desitgem i no som capaços de revelar... i llavors tornen a aparèixer, repetida i obsessivament, els miralls turmentats d’egon schiele. Els seus retrats i autoretrats d’angustia i recerca, tot aquell ventall d’interrogants que un dels personatges menys classificables de la història de l’art, va llançar a l’aire durant l’efervescència modernista de la viena de principis dels segle XX. Algú que feia preguntes i, des de les seves pintures, intentava de respondre’s. Sense embuts. Mai, per increïble que sembli, s’havia dedicat una exposició als retrats i autoretrats d’egon schiele, un pintor que es va pintar a si mateix fins a l’extenuació, més de 150 vegades, únicament superat tal narcisisme per rembrant. Schiele pensava que per poder entrar a les profunditats de l’ànima humana, primer de tot, caldria de conèixer a fons la seva pròpia, i per aquest motiu es va pintar a si mateix tantes vegades. El pintor sentia una gran ànsia enfront la vida, el sexe, els misteris de l’home, la seva vocació irrefrenable era l’exploració de la psique i al mateix temps creia amb molta fe en la capacitat de l’art de transcendir-ho tot.

+ info aquí: