espai d'art al carreraparador
plaça del carme
seu d'urgell
fins el 30 de juny
tancat per defunció de juli azcunce.
Poblenou, Barcelona. Un punt de vista.
Aquesta exposició, és una petita mostra de l’obra fotogràfica realitzada al barri del Poblenou de Barcelona, per Juli Azcunce entre els anys 1975 i l’actualitat.
Poblenou ha estat possiblement el barri més industrialitzat de Catalunya. Si a la Catalunya dels segles xix i xx se l’ha definit com "la fàbrica d’Espanya", es podria dir que Barcelona era la fàbrica de Catalunya i Poblenou la fàbrica de Barcelona.
Azcunce va nèixer al barri, i impregnat de l’ànima, l’estètica i el fum de les fàbriques, va començar a captar tots els escenaris quotidians o propers, amb la particularitat de la solitud,s ja que aquesta és la seva visió del Poblenou: fora dels comptats carrers d’habitatges, el barri està desert gairebé sempre, no hi ha ningú pels carrers.
Segons explica l’autor, mai ha pretés inventariar les fàbriques, simplement s’ha deixat portar per la poètica i l’estètica de la petita indústria, el taller, els carrers buits i el detall del pas del temps en les parets, les portes...
Per aquesta exposició ha triat fotografies de portes de fàbriques i tallers.
Poblenou, Barcelona. Un punt de vista.
Aquesta exposició, és una petita mostra de l’obra fotogràfica realitzada al barri del Poblenou de Barcelona, per Juli Azcunce entre els anys 1975 i l’actualitat.
Poblenou ha estat possiblement el barri més industrialitzat de Catalunya. Si a la Catalunya dels segles xix i xx se l’ha definit com "la fàbrica d’Espanya", es podria dir que Barcelona era la fàbrica de Catalunya i Poblenou la fàbrica de Barcelona.
Azcunce va nèixer al barri, i impregnat de l’ànima, l’estètica i el fum de les fàbriques, va començar a captar tots els escenaris quotidians o propers, amb la particularitat de la solitud,s ja que aquesta és la seva visió del Poblenou: fora dels comptats carrers d’habitatges, el barri està desert gairebé sempre, no hi ha ningú pels carrers.
Segons explica l’autor, mai ha pretés inventariar les fàbriques, simplement s’ha deixat portar per la poètica i l’estètica de la petita indústria, el taller, els carrers buits i el detall del pas del temps en les parets, les portes...
Per aquesta exposició ha triat fotografies de portes de fàbriques i tallers.
Tancat per defunció li escau exactament com a títol, ja que la major part d’elles no han tornat a obrir, sino que han estat enderrocades i substituïdes per nous edificis d’hotels i oficines dins del plà 22@.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada