mercat d'art gironella
côcleatv experiències
el II fòrum de les experiències per visionar va tenir lloc del 5 al 27 de novembre de 2010. El Fòrum és un encontre dirigit a professionals de la dansa i altres disciplines artístiques que treballen entorn del cos. En aquesta segona edició es van compartir perspectives, coneixements i percepcions sobre el tema -El temps en el cos-.
thrash i gener
gironella
la berguedana de thrash comença l'any amb un NO ENS HI POSEM PER POC !
acts of god + hystereis of anger + norhland + avalot
dissabte 22 de gener 2011 a les 22:00 h
els senyors de les pedres + foscor + crysys + streaks
escoltar grups aquí:
myspace aquí:
mutek festival, audiovisuals
despulla't davant de ¿
És la primera que fan a la ciutat des del 2004. Algunes vegades els havien fet ofertes però també els hi demanaven “control”. Ara en canvi han pogut exposar amb total llibertat una sèrie d’imatges inèdites dels seus treballs per la revista Kink, la publicació s’autoediten des del 2006 i que ja porta 13 números.
faust de ràdio berga
El fotògraf escollit per acompanyar-nos el 2011 és faust guitart (berga, novembre 1919).
Segons l’emissora, es tracta d’un excel·lent fotògraf, que va documentar molt bé tot l’art romànic del berguedà i de bona part de catalunya, i que va ser un gran testimoni de la vitalitat cultural de la ciutat de berga.
En total, dotze fotos en color que retraten la vida social de la ciutat de finals dels anys 70 fins a principis dels 90.
El calendari inclou una breu biografia del fotògraf, realitzada per xavier pedrals, director de l’arxiu comarcal del berguedà.
faust guitart.- Autodidacte. Les primeres fotografies que es conserven estan documentades el 1945. Una de les primeres càmeres que va utilitzar va ser la regula II, tot i que posseïa també una agfa parat i una isolette.
guitart fotografiava assumptes que atreien la seva curiositat com monuments romànics, paisatges, crònica ciutadana i la pròpia família. En cap moment les seves imatges no reflecteixen una inquietud per la creació artística, donant prioritat a la informació que podia contenir. El seu afany documental ha esdevingut d’un interès creixent.
El calendari es pot trobar a la mateixa emissora i a diferents establiments col·laboradors.
videoart jour de fête
barcelona
convocatòria de videoart -jour de fête-
the private space gallery obra una convocatòria de propostes en vídeo dirigida a artistes de tot el món.
El tema de la convocatòria –jour de fête- fa referència a la idea de festivitat i celebració, entesos en un sentit ampli. Aquest temàtica convida a explorar aspectes com la dimensió social i col·lectiva d’allò lúdico-festiu, la simbologia del poder inherent en els rituals socials, la construcció de la identitat col·lectiva, així com també l’esfera d’allò familiar o les nocions de tradició i ritual.
Les obres seleccionades a partir d’aquesta convocatòria formaran part de l’exposició de videoart Jour de fête, que tindrà lloc a the private space gallery durant el mes de maig de 2011, en el marc del festival internacional de videoart loop. La selecció d’obres i el comissariat d’aquesta exposició aniran a càrrec d’Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura] i Pedro Torres.
Podran participar tots aquells artistes o col·lectius que ho desitgin, sense distinció de nacionalitat, residència o edat, que presentin propostes de videoart sota el tema Jour de fête.
Cada autor o col·lectiu pot presentar fins a un màxim de 3 obres a concurs. La durada de cada una no pot ser superior a 15 minuts.
La convocatòria es tanca el 13 de febrer de 2011 (s’aceptaran els projectes rebuts durant la setmana posterior a la data de tancament de la convocatòria sempre i quan hi hagi una constància de que hagin estat enviats amb data anterior a aquesta.
bases i formulari, aquí:
la melée
llibreria proa espais
c/rosselló, 212
barcelona
fins finals de gener 2011
doble exposició de fotografies d'anna selga
Les fotografies de l’Anna sempre són sorprenents, plenes de color i d’impacte visual. Però si ens hi fixem, veurem unes imatges construïdes amb molta imaginació i una tècnica refinada que no ens deixen indiferents i que ens mostren un univers creatiu nou en cada projecte i, a la vegada, conflueixen en una mateixa línia artística i personal. El treball que teniu al davant ens endinsa dins del món fantàstic dels contes i llegendes populars amb un regust d’infantesa que ens fa sentir cadascuna de les històries” -isabel casellas i pla-
temps de neu
joan queralt és cantons
queralt pinta des dels 19 anys i ja forma part del propi dia a dia de manera professional.
D'estil molt personal i identificable, pròxim als postimpresionistes i als fovistes, les seves pintures són plenes de colors vius i fortes càrregues emotives.
nova edició calendari jordi plana
berdalet és VERMELL
fins mitjan febrer
Amb només quatre delicades peces, marina berdalet obre les portes del seu íntim i explosiu món. Es tracta d’una exposició de les que com sempre el vermell es vesteix de robes bones, posa els punts sobre les “is”, captiva i no deixa indiferent.
berdalet utilitza la pintura com a mitja d’expressió, mostrant-se directe, incansable i de traç breu i ferm, resultat d’un llarg i meticulós procés de treball i investigació constant que la transporta a un treball de molta qualitat tècnica.
ens enscatalitzem
la rambla, 7
barcelona
fins el 3 abril 2011
exposició catalitzadors
amb Jordi Canudas, Santiago Cirugeda, Democracia, Josep-Maria Martín, Tanit Plana, Sinapsis, Laia Solé
catalitzadors. art, educació, territori és una exposició que presenta projectes artístics i processos participatius que proposen una relació directa amb un determinat context local. Es tracta d’un conjunt de propostes que integren tres components essencials, que es combinen i es relacionen entre si, amb diferents graus d’interacció: constitueixen pràctiques artístiques, promouen accions educatives i es despleguen, sense renunciar a una reflexió crítica política i social, en un territori o context espaial i temporal concret.
un infart PRODUCTE vermell
c/ de les piques 3
08241 manresa
reptes i projectes de cos
girona
dissabte 4 de desembre 18 h
laboratori :
NOUS REPTES TECNOLÒGICS PER A LA GRAVACIÓ, PROJECCIÓ I DIFUSIÓ D'IMATGES AMB EL COS I EL MOVIMENT COM A SUBJECTE.L'animal a l'esquena
En el marc de les accions per tal de desenvolupar la reflexió i la pràctica de la utilizació d’eines digitals per a la gravació i difusió d’imatges en projectes escènics, expositius, cinematogràfics, etc... NU2’s ha convocat una nova trobada d'artistes en col·laboració amb L'animal a l'esquena, del 29 al 4 de desembre.
El laboratori obre les portes a tots aquells interessats en observar els projectes desenvolupats. Artistes participants: Rose Kowalski, Xavi Bobés (cia Playground), Pep Durán, Ona Fusté i Phoebe Osborne (Poh Productions), María Cerón i Pau Senabre, Núria Font, amb María Muñoz i Pep Ramis.
l'objecte i l'esperit
La visita ens endinsarà en diàleg visual entre les fotografies d'artefactes de Man Ray i les escultures de Leandre Cristòfol que investiga l'exposició, dos artistes que compartiren l'esperit obert de les avantguardes del segle XX.
flux fes-ti-val
flux - festival vídeo d'autor.
L’objectiu del festival en aquesta cinquena edició és continuar oferint una sèrie de sessions dedicades als autors de vídeo vinculats a la ciutat de Barcelona, que treballen en el camp del vídeo de creació (videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.).
flux centra el protagonisme en els autors de vídeo i ofereix un espai perquè puguin donar a conèixer la seva feina. És per això que es planteja en sessions monogràfiques, amb la finalitat de mostrar una selecció representativa de l’evolució de l’obra de cada autor.
D’aquesta manera es pretén obtenir una bona visió de conjunt, cosa difícil d’aconseguir en festivals i mostres col·lectives, que compleixen una missió divulgativa, però que només permeten un coneixement fragmentat, parcial i generalment descontextualitzat de l’obra.
Aquesta potenciació del coneixement dels autors s’intenta portar a terme de diferents maneres, entre altres, promovent la producció videogràfica i la documentació sobre els autors.
mireia ferran i eva soto a l'aparador
aparador plaça del carme
seu d'urgell
fins el 16 de desembre 2010
dones amb D de contundència.
Amb el títol violència de gènere, mireia ferran i eva soto, omplen l’aparador de la seu d’urgell.
mireia ferran (berga) és una fotògrafa amateur. Les seves obres sedueixen per la carència de detalls i per la implicació amb els projectes personals, que produeix poca obra, però sempre sap escollir la imatge que colpejarà als seus seguidors, cada vegada més nombrosos.
A l'aparador podrem veure dues obres: La crucificació de la dona i “Habitació 312”
Es guanyadora d'importants premis: en dues ocasions el primer premi fundació “caixa Terrassa, primer premi de “Caminos de hierro” de la Fundacion ferrocarriles españoles i accèssit al certamen Agua Fundación Mondariz (Pontevedra).
L’exposició s’acompanya d’un poema de l’artista casserrenc josep grifoll.
La mostra és una activitat conjunta entre movimentpuntzero, l’espai d’art al carrer l’aparador i el departament d'atenció a la dona, i acompanyarà els diferents actes que es realitzaran a la seu d'urgell entorn a la violència de gènere.
balles o espies ¿¿¿
poble sec
barcelona
de l'1 al 5 de desembre 2010
hi ha molta passió amagada per ballar al menjador de les cases.
El públic observa indiscretament l’interior de l’apartament des del carrer, introduint-se en la intimitat de la persona que l’habita; l’apartament esdevé escenari i l’intèrpret es presenta conscientment als espectadors, als quals s’exposa. Aquests tenen una visió limitada pel camp de visió que ofereix la finestra i d’aquesta manera s’accentua la possibilitat d’imaginar què pot estar passant fora del camp de visió imposat.
xcentric festival
festival experimental independent
Les pel·lícules que conformen la programació de xcèntric tenen en comú la seva difícil visibilitat i l'escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. Les dificultats per aconseguir una còpia de projecció fan que cada sessió esdevingui un acte expositiu.
+ info aquí:
drap-art festivals.orgs
+ info aquí.
l'hypersuper obre les portes
lloc: la lluna (passeig de la indústria, 4 - Berga)
inauguració: dissabte 27 a les 19:00 h
fins finals desembre 2010
hypersuper de sergi fernández bosch (berga, gener 1980)
Fernández és un fotògraf jove i amb molt camí per explorar i recórrer. Tot i això, els treballs que ha presentat fins al moment, denoten valentia, seguretat i especialment molta creativitat.
El projecte hypersuper és una bona mostra de la capacitat del fotògraf, senzillesa de personatges, paisatges on el pas de multitud d’individus no han pogut evitar deixar uns espais totalment gèlids i que fernández captiva i els mostra amb duresa i molta fermesa, denotant i fent us de l’exhibició d’unes obres arquitectòniques d’una tremenda qualitat.
En un món cada dia més globalitzat on tendim a la industrialització dels espais comuns engrandint així la soledat i l'anonimat dins d'un tot massa gran i deshumanitzat, segurament no som els productes que mengem sinó un producte d'on comprem.
Què ens porta a fer actes quotidians com fer la compra, anar el cine, rentar el cotxe o fins i tot sortir a sopar en uns entorns deshumanitzats, sense originalitat, freds, inhòspits i lluny de tota personalitat?
Com hem esdevingut habitants de diferents fàbriques? Ens estem produint, o potser destruint, en sèrie?
El projecte "Hipersuper" és una reflexió i critica a aquests entorns sovint massa grans i lluny de tota calidesa i de la proximitat necessàries per fer accions quotidianes, en aquest cas, fer la compra.
Les fotografies de grans espais buits combinats amb retrats de persones just després de fer la compra, expressen les sensacions que una persona pot sentir en aquests entorns.
La fotografia de l'espai sempre associada a la soledat i fredor sense deixar de banda una bellesa arquitectònica o unes formes geomètriques atractives.
El retrat de les persones després de fer la compra, nus de bosses i exposant els productes el seu voltant transmet les sensacions de producte de gran fàbrica igualant l'individu a un producte més.
L’exposició es podrà veure al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – Berga) fins a finals de desembre i és comissariada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
web s.fernández:
felicitats mr. hontangas
castell de sant ferran, torre 8
berga
Durant el més de novembre es va poder veure a berga l’exposició dels pintors jordi maragall i d’en hontangas.
A nivell pictòric en destacarem uns fragments extrets del pròleg que acompanya l’exposició escrit per josep maria ballarín, bon amic dels dos pintors.
Tant l’un com l’altre són grans mestres en el seu estil... (maragall) és un desconegut, no pertany a cap escola. Els seus abstractes amb una forta lluminositat, són tan reals com els pollancres daurats per la tardor. I els seus retrats, ...remarquen més endins que les fesomies.
(hontangues) ...fa ja temps que ha arribat a la maduresa, que sembla espontània i no ho és, quan comença a pintar s’ha passat hores veient la pintura que li va brollant de molt endins. ...És un mestre del refresc a traços vigorosos que es fonen.
No farem cap descoberta si quan parlem de que a la capital del berguedà, diem que el fet de voler mostrar les obres artístiques és tota una odissea o una missió gairebé rocambolesca. Per aquest motiu, des de movimentpuntzero felicitem l’atreviment i ressaltem i emfatitzem el format i la ubicació d’on s’ha dut a terme l’exposició.
Segons un dels pintors, potser aquesta prèvia dificultat de trobar un lloc expositiu, els va dur a decidir de convertir la seva pròpia casa en un petit centre d’art. D’aquesta manera, el visitant podia recórrer les diferents estances, dormitoris, menjadors, passadissos, degustant plàcidament de l’art que penjava de les parets les quals semblaven que sempre n’haguessin format part.
La ubicació de la casa, el castell de sant ferran, fa que el projecte encara agafés un caire únic. Des del menjador, a part de poder contemplar les obres, s’evidenciava l’espectacular vista de bona part del berguedà.
La proposta ha donat els seus fruits i segons els organitzadors, veuen la possibilitat de tornar-ho a dur a terme possiblement de cara al bon temps, donant també opció d’obrir i omplir d’art les dues terrasses exteriors, les quals són dues joies ja de per si.
away from dios
Sergio Mora, Matthew Couper, Tim Hopper, Dani Torrent, José Luis Serzo, Rubenimichi, Bethany Marchman y Gonzalo Rueda promueven un diálogo entre continentes que da un giro completo a esta clasificación de excesos. Un trabajo en el que la ironía, la metáfora y la aspiración a la belleza cobran un protagonismo central.
T: Cristina Alaber
+ info aquí:
tràfec de barcelona
Bus : 7,15,43,59,63,67,70 i 72 Metro : L3 les corts/ Maria Cristina
dissabte 27 de novembre 2010 a les 21:30 h
La companyia de berga tràfec teatre presenta ostia.
ostia és el muntatge que tanca la trilogia que tràfec ha dedicat a tres poetes, salvador espriu, federico garcía lorca i l’italià pier paolo pasolini.
La direcció i dramaturgia és de Lydia Canals, i l’interpretació per Pep Mollar, Montse Grifoll, Maria Ballús, Montse Sanchez i Lydia Canals. Les imatges i la banda sonora estan el·laborades per Jordi Plana, Ingrid Baraut i Helena Baraut i el cartell a càrrec de Marta Parera. La música de l’espectacle, en aquesta ocasió, va a càrrec del grup Youkalis, Mike Prat i Martí Barcons dj's de la comunidäd.
col·lectiva espai b
c/ torrent de l’olla, 158
barcelona
fins el 15 de gener
A la galeria espai b els agrada barrejar-ho tot; il.lustació tradicional amb il.lustració digital, pintura sobre llenç amb acrílic o llapis sobre paper, figuratiu amb abstracte, collage amb fotografía, joves que comencen amb artistes que porten anys perfeccionant la seva tècnica. lese seves col.lectives són un bon exemple de l’eclecticisme que representa l'espai.
En aquesta ocasió podreu veure les obres de :
RITHIKA MERCHANT, CARINA GISERMAN, ROUGHATTITUDE, LAURA LÓPEZ BALZA, NÚRIA MANZANO, ESTHER LEVIGNE, VANESSA LINARES, JESSICA VON HELMOLT, MARIA JOSÉ SEAÑEZ, M. ANTÒNIA HERNÁNDEZ i SUBIRACHS, ELENA KURODA, PERE MANRIQUE, MARKUS HAUB, RAMÒN VILA, VALERIA PESCE i JOAN CANALS
blanca llum és àngel
blanca llum vidal presenta el llibre poesia completa d'àngel guimerà
mes tanta por me deixava
la foguera de l’abim,
que a tot arreu me semblava
sentir baf de socarrim.
blanca llum vidal (barcelona, 1986)
Amb arrels barcelonines, montilleses, caçorlanes i bunyolines, blanca llum vidal ha crescut a casserres, poble poema. Ha estudiat a l’escola i al carrer. Aprofundiment en els arcans de la filosofia i del llenguatge a puig-reig. Treball social a la barceloneta i al port de sóller. Les gotes de pluja al fil d’estendre de ca la pepa llanera li fan escriure els primers versos. El vocabulari de les muntanyes de catalunya i de mallorca li va a favor. La seva escriptura és formentera, és a dir, de blat, i no s’hi bada. Els genolls, de gitana.
issim a solsona
carrer castell, 38
solsona
inauguració (divendres 3 de desembre) de l’espai ISSIMM a solsona.
ISSIMM és una plataforma cultural de límits oberts que engloba diferents línies de treball:
ISSIMM SALA: Galeria d’ArtISSIMM SHOP:
Punt de venda d’objectes de dissenyISSIMM CULTURA:
Serveis de promoció i gestió culturalISSIMM es mou amb il·lusió i la voluntat d’ajudar a nodrir i escampar pel territori propostes contemporànies.
ISSIMM, un toc gustós a l'aliment de l'ànima.
+ info aquí:
fonografia i política de sons
El seminari oferirà una introducció bàsica a la pràctica i les tècniques dels enregistraments de camp, amb una perspectiva que entèn aquesta pràctica en un context comú a la recerca etnogràfica, la composició musical i l’art sonor. La part pràctica, inclourà sessions de gravació en llocs escollits pels propis participants. El material sonor recollit serà avaluat en sessions d’escolta i discussió en grup i, posteriorment, editat en forma de composicions curtes, assaigs sonors o instal·lacions.
+ info aquí:
quim moya (l'hora bona)
des/educant can felipa
barcelona
fins 29 de gener del 2011
confluències per a la des/educació
Alguns itineraris de col·laboració i desbordament entre institucions d’art i d’educació
Es tracta d’una exposició col·lectiva que recull els diferents processos de treball cooperatiu entre institucions artístiques i educatives que ha tingut lloc al 2010 en el marc del projecte trans_art_laboratori/context educatiu.
A l’Escola Miralletes i a l’Institut Sant Josep de Calassanç del Districte de Sant Martí es pot visitar part del projecte a propòsit de nosaltres i el lloc on som, desenvolupat pels mestres i alumnes dels dos centres educatius en col·laboració amb el col·lectiu artístic sinapsis. Una altra part d’aquest projecte es presenta a Can Felipa, en diàleg amb els treballs que, sota el lema de la Deseducació, han estat seleccionats a la Convocatòria 2010, en la modalitat d’Obra (Jordi Erola, Antonio Gagliano, Genderhacker, Mintegi i Eulàlia Rovira Solanas) i en la modalitat de Projecte artístic en context educatiu (col·lectiu Artistas Salchichas: Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana).
Confluències per a la des/educació és també un espai de trobada destinat a obrir interrogants, a posar en valor l’heterogeneïtat en les formes d’entendre la relació entre art i educació. Una proposta que amplia l’acció pedagògica a altres àmbits per qüestionar les limitacions de la pròpia pràctica, que des/educa per aprendre a construir altres contextos de col·laboració.
+ info aquí:
impaktes d'expo TOYZ
fins 11 de desembre 2010
EXPO TOYZ
l'ordre i el desordre de paco gómez
L'objectiu és clar: és una mostra definitiva per al coneixement i valoració de qui va realitzar algunes de les imatges més poètiques de l'espanya de la postguerra. La seva comissària, laura terré, ho explica amb aquestes paraules: "Es tracta d'un autor de gust ortogonal (...). Se situa de front i equilibra els límits del format, exclou el superflu, busca els eixos que tensen l'espai i dispara ". La senzillesa abans que res, però també el silenci i l'austeritat són la base sobre la qual treballar gómez. Per això apareguin tan sovint els murs, les mitgeres, les façanes (com en Empremtes, 1960, o Risto, 1959), que entronquen directament amb la pintura matèrica de Tàpies, i en els que, quan apareixen davant ells certs elements del paisatge, com un vehicle (Tramvia al passeig d'Extremadura, 1959), un grafit o un personatge (Família de Turégano, 1959), remeten a l'obra de fotògrafs com Aaron Siskind, Brassaï o Paul Strand.
grifoll, JO, GRIFOLL
lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)
fins: mitjan desembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.
des del contrario
Des del contrario
Habitación 711.
Ventana panorámica por donde circulan las luces y lágrimas bajo la lluvia de la ducha.
Cuantas veces tendrás esta misma sensación ¿
Toallas blancas, jabón de manos suaves, palabras de corazón, por las que no tienes respuestas.
Se me humedece la garganta en cada segundo. Ser aquí para darte las gracias delante de tu a tu. Gracias otra vez es decirte solo ahora lo mismo. El diccionario de los sentimientos tiene el significado de un abrazo sincero en el balcón de la plaza de Callao. Aquí y siempre aquí.
Gafas de pasta y presentación de igual por igual pero con situaciones de realidad más allá de los libros sin letras.
Las sirenas llaman en la ciudad que empieza a adormecerse y en el ático los motores son testimonios de personajes insólitos, mezcla de culturas y vidas alejadas que se dan lugar en aquel mínimo escaparate. Quien no lo ve, quizá no puede entenderlo, pero mientras el día transcurre por las calles de la capital, algunos afortunados extravagantes se encuentran allí arriba, como si fuera el sofá de su casa, perdiendo el sol de vista, entre suelos metálicos y futuros que no importan.
Tienes la misma sensación ¿