fundació foto colectàniac/ julià romea, 6
barcelona
fins al 29 de gener del 2011
ordre i desordre.
Fotografies de paco gómez, la primera gran retrospectiva dedicada a aquest fotògraf després de la seva mort, ocorreguda el 1998.
L'objectiu és clar: és una mostra definitiva per al coneixement i valoració de qui va realitzar algunes de les imatges més poètiques de l'espanya de la postguerra. La seva comissària, laura terré, ho explica amb aquestes paraules: "Es tracta d'un autor de gust ortogonal (...). Se situa de front i equilibra els límits del format, exclou el superflu, busca els eixos que tensen l'espai i dispara ". La senzillesa abans que res, però també el silenci i l'austeritat són la base sobre la qual treballar gómez. Per això apareguin tan sovint els murs, les mitgeres, les façanes (com en Empremtes, 1960, o Risto, 1959), que entronquen directament amb la pintura matèrica de Tàpies, i en els que, quan apareixen davant ells certs elements del paisatge, com un vehicle (Tramvia al passeig d'Extremadura, 1959), un grafit o un personatge (Família de Turégano, 1959), remeten a l'obra de fotògrafs com Aaron Siskind, Brassaï o Paul Strand.
L'objectiu és clar: és una mostra definitiva per al coneixement i valoració de qui va realitzar algunes de les imatges més poètiques de l'espanya de la postguerra. La seva comissària, laura terré, ho explica amb aquestes paraules: "Es tracta d'un autor de gust ortogonal (...). Se situa de front i equilibra els límits del format, exclou el superflu, busca els eixos que tensen l'espai i dispara ". La senzillesa abans que res, però també el silenci i l'austeritat són la base sobre la qual treballar gómez. Per això apareguin tan sovint els murs, les mitgeres, les façanes (com en Empremtes, 1960, o Risto, 1959), que entronquen directament amb la pintura matèrica de Tàpies, i en els que, quan apareixen davant ells certs elements del paisatge, com un vehicle (Tramvia al passeig d'Extremadura, 1959), un grafit o un personatge (Família de Turégano, 1959), remeten a l'obra de fotògrafs com Aaron Siskind, Brassaï o Paul Strand.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada