ELIPÀPARUS de la patum

frankfurt berga

inauguració dimarts 5 de juny 2012 – 20 h.

Joan Ferrer als seus setanta-cinc ha evolucionat el llenguatge patumaire.

Una exposició totalment obligatòria per entendre moltes coses. Primer de tot, com evolucionar i no quedar-se ancorats a la memòria subtil que tant de pes i encarcarament aporta i la segona i gran, deixar-se meravellar pels gargots, taques, collage i deliris de festa exemplificada amb pocs discursos.

Se’ns dubte, es tracta de l’exposició de la Patum més contemporània de l’any, amb un bon discurs d’expressionisme abstracte. Guixades mesurades i cares desdibuixades, això si, sempre seguint el guió acorat de la Patum. Un regal que t’atrapa peça a peça, un deliri que ja s’anuncia amb el títol de l’exposició.

Ésser mitològic de complexa qualificació, que viu entre els rocs i l’aigua, i que la nit del solstici d’estiu xiula en versió gregoriana tots els tirabols de la Patum. És gairebé eteri, amorf i bisexual, com de naturalesa bellugadissa, mig animal, mig vegetal. Té el poder d’afectar directament sobre les manifestacions humanes col·lectives, que van des de la paranoia a la bellesa en grau sublim. Cal destacar la seva influència sobre totes les comparses de la Patum. Grans personatges de la història han reconegut els seus valors i n’han rebut les seves influències...