casal de la gent gran
berga
fins el 31 d'agost 2011
exposició de fotografies i signatures de josep mª casals (casalets)
josep maria casals “casalets”. berga (Desembre de 1924)
casa seva: finestra telescòpica, un ull enèrgic i cultural que tot ho veu. Molta feina feta i tants motius per a col·leccionar. Vuitanta-quatre anys, tot el temps del món i encara que fos etern li faltaria temps per poder-se aturar. La feina se li acumula i si li sobrés una mica de temps llegiria molt més. Queda pendent el llibre d’albert casals, el noi de la cadira de rodes que viatja pel tot el món. casualitat ¿¿
Destacat en res però aficionat a tot, participa i col·labora amb el teixit cultural berguedà, ja sigui teatre, escacs, la patum, esports, concerts.
Demanar autògraf, la seva gran i inusual afició, que li podrien donar cabuda a entrar dins del Guiness. Són molts els que han deixat l’empremta a la seva llibreta. Entre ells, orson wells, ava Gadner, i milers de signatures de personatges de personatges berguedans o forans relacionats amb el teixit social i cultural berguedà i que casalets ha recollit dia a dia, any rere any, entre peripècies i anècdotes que podrien omplir pàgines senceres.
Benvingut, apreciat i estimat per a tots, casalets és un personatge carismàtic, tendre i entranyable, que s’emociona i s’anima quan la canalla el saluda i el criden pel seu nom. casalets és un curiós personatge que es fa amb tothom i li agrada parlar amb tot tipus de persones. Conèixer gent nova i demanar signatures és com entrar en un festeig. El motiu¿ l’essència dels petits detalls. La seva grandesa¿ saber fer les coses de bon grat i amb grans dosis d’humilitat.
Ell: Essencial i incansable, es definiria com l’home underground de la ciutat que l’ha vist créixer. I és que no hi ha acte on la seva presència sigui fugissera. berga pot semblar una ciutat avorrida, però no és així, sempre hi ha activitats diferents. De vegades penso que s’ha acabat, que no ho faré més, però la passió, la curiositat i l’interès, em fa sortir al carrer, amb el bloc i la màquina de fer fotos i és que el col·leccionisme ja formava part d’una tradició familiar, a casa sempre tots teníem la mania de guardar coses i actualment casa seva s’ha transformat en un tupit temple excepcional.
El resultat. Muntanyes de materials per ordenar i exposar. De vegades demano a la gent com ho farien per muntar una exposició d’autògrafs. Tots queden parats. Alguns diuen que les posarien amb un marc i les deixarien allà penjades, però qui anirà a veure aquestes firmes¿ si les penges allà, n’hi ha moltes que no se sap ni de qui són. Però jo les acompanyo de fotos que tiro i afegeixo retalls de diari, d’aquesta manera ho combino i dóna més interacció. A vegades vaig a espiar les meves pròpies exposicions, i m’agrada veure la gent entretinguda i disfruto podent parlar i comentar visions i fets de les històries penjades.
foto: jordi plana
