Després de tants dies de seducció oficial, a la reraguarda, sense dictaminar ni voler deixar de dir, resta un espai fosc i un altre de mal pintat.
No cal ser crític ric per dir que tot està igual, hi ha imatges que segueixen tenint un cost massa alt pels temps i objectius que estem vivint.
Just quan un puja al mur, s’adona que la felicitat és un risc incalculable, i únicament semblen ser-ne conscients els que passen les vacances prop dels fars.
gràcies (opinió)
1 comentari:
una lectura que transporta un xic lluny!
Publica un comentari a l'entrada