D’ ESTARPERCASA va ser un disc que no va ser, per sort de la bona. Sons i sorolls rebregats, desmúsiques amb poemes desrecitats dels llibres EN DESORDRE i DELS ANYS BEGUTS, de josep grifoll.
Clincs, mots i tempestes que acaben amb un poema-orgasme fet de retalls amb retalls enganxats amb cola de fuster.
1 comentari:
aquí hi va una icona d' un cor gegant bategant a la velocitat de l' amor, la màxima!!!!
Publica un comentari a l'entrada