electrònica al konvent club
fauna marina dins la font
iñaki otaola presenta fauna marina
iñaki otaola i calonge (berga 1985), podríem dir que va néixer amb un pinzell sota el braç, o millor dit amb un pinzell als dits, o amb quelcom de semblant que el permetés alliberar-se de les seves inquietuds plasmant sobre del que podia i/o trobava els seus mons d’infantesa, dotat sempre d’un gran domini i una original creativitat que l’ha portat actualment a treballar de creatiu a l’agencia de publicitat “POKO” màrqueting de guerrilla.
Ningú diria que la col·lecció que ens presenta actualment és la primera, s’anomena fauna marina on hi podem observar el gran domini de l’iñaki per plasmar sobre una simple tela personatges carregats de vida, de llum i color, personatges de la vida, quotidians com tu i com jo però alhora extravagants i únics.
L’iñaki ens mostra uns miralls on tots ens hi podem veure reflectits, tots ens podem sentir atrapats pel somriure innocent d’un infant mentre juga a la platja, et pot venir a la memòria aquella cançó que sempre cantaves durant les teves vacances a eivissa, potser ets una d’aquelles senyores que neda com els aneguets per no desfer-se la permanent, o et passeges per la vora del mar amb aires de socorrista per si de cas una noia et vol donar conversa. Els miralls però també poden ser molt dolorosos, també ens mostren les nostres debilitats i flaqueses, però l’autor no té por a l’hora d’enfrontar-s’hi i les tracta amb un aire de sentit de l’humor i frescor. Tot plegat i remenat t’endinses en aquests petits móns carregats de vida i malenconia, temprança i energia, sense deixar- te indiferent a l’hora d’adonar-te que tots formem part d’aquesta gran fauna, i en aquest cas, marina. (ivan otaola).
mog-uda a puig-reig
altres passions
la passió segons jordi plana
les instantànies, realitzades amb la tècnica iphoneographia, mostraven el sant sopar, la crucificció, el dolor de la mare de déu, la resurrecció i un final amb la mona, on cinc personatges surten d’un on gegant.
El material és salvatge, verge i molt contundent, poc casual i estèticament molt treballat. Un reflex del bon moment creatiu pel que passa plana.
persones o pollastres ¿¿
eat meat
c/ alzina, 5
barcelona
fins 29 de maig 2011
nico nubiola presenta càmping caníbal un mural pictòric-escultòric de caràcter metafòric i potent.
nico nubiola, està considerat com un dels escultors més obscurs i amb talent del país, el qual presentarà exposició individual per primera vegada a barcelona.
"Considero el entorno ‘camping’ como una especie de experimento antropológico donde se reproduce, en precario, el conjunto de la sociedad a modo de tribu contemporánea. El rasgo característico que unifica todos los comportamientos sociales de mi camping es el canibalismo cultural, económico, sexual o emocional escenificado en lo gastronómico.
El relieve representa cuerpos humanos mutilados sin recreación en lo macabro: son como pollos en un supermercado.”
convocatòria cal gras
convocatòries labs i antenes
diumenge és diumenge
DIUMENGE
El poemari està editat per movimentpuntzero i el centre d'estudis josep ester borràs, i s'utilitzarà com a primer vincle d'unió del que es pot tractar d'un segell dedicat expressament a la cultura i a l'estudi dels entorns comarcals.
L'acció es pot veure al youtube a través del muntatge realitzat pel dejâva i dirigit pel fotògraf jordi plana.
El llibre es pot trobar per 8 € a diumenge11@gmail.com i també:
berga: Quatre Canton, Huch.
barcelona: Documenta (Ciutat Vella), Rosa de Foc (Ciutat Vella), Aldarull (Gràcia), CapiCua (Gràcia), Ciutat Invisible (Sants)
the emerald city
Brandon Herman is a Los Angeles-based conceptual artist whose work explores the imagination as something that is both shaped by the visual imagery we ingest, and can be used to more deeply experience the physical world and the murkiness of the human psyche.
programacions i creativitats
creus ¿
el disc del grifoll
D’ ESTARPERCASA va ser un disc que no va ser, per sort de la bona. Sons i sorolls rebregats, desmúsiques amb poemes desrecitats dels llibres EN DESORDRE i DELS ANYS BEGUTS, de josep grifoll.
Clincs, mots i tempestes que acaben amb un poema-orgasme fet de retalls amb retalls enganxats amb cola de fuster.