el retrovisor

espai memòries. laboratori del segle XX. museu comarcal de manresa.

via sant ignasi, 40.

manresa.

el retrovisor cicle de vídeo: memòria històrica en moviment

Espai Memòries. Laboratori del Segle XX presenta una programació de pel·lícules i treballs artístics a l'entorn d'aspectes de la memòria històrica i que tenen com a base metodologies experimentals de treball. Les quatre projeccions tindran lloc al llarg dels mesos de març, abril i maig de 2011, i es comptarà amb els respectius autors i amb especialistes per a la presentació de cada sessió. El cicle es desenvolupa en paral·lel a la realització dels primers projectes de producció pròpia de l'espai memòries, l'herència -per part de la fundició- i arxiu en procés -a càrrec de daniel garcía, oriol luján i laia ramos- dels que se'n presentarà el resultat amb una exposició el 9 de juny al mateix espai. El cicle de vídeo es desenvolupa amb la col·laboració de cineclub manresa. Comissariat a càrrec d'oriol fontdevila i agnès torras. dijous, 31de març. 20.30h. Alba Mayol Curci i Álvaro Ramírez DADES PER A LA NAVEGACIÓ 80'. 2010. V.O.Català Presentació i debat amb els autors.

dijous, 28 d'abril. 20.30h. María Ruido PLAN ROSEBUD. Primera parte: La escena del crímen. 114'. 2008. V.O.S.Espanyol, Anglès, Gallec. Presentació i debat amb l'autora. dijous, 12 de maig. 20.30h. Hito Steyerl JOURNAL n.1 – AN ARTIST'S IMPRESSION 21'. 2007. V.O.S.Espanyol NOVEMBER 25'. 2004. V.O.S.Català Presentació i debat amb Montserrat Romaní, productora cultural. dijous, 26 de maig. 20.30h. Jeremy Deller i Mike Figgis THE BATTLE OF ORGREAVE 62'. 2001. V.O.S.Espanyol Presentació i debat amb Carles Guerra, artista, crític d'art i director de La Virreina Centre de la Imatge.

els plaers...

escola d’art i disseny del berguedà

sant joan baptista de salle, 4

gironella

fins el 30 d’abril 2011

el placer de lo cotidiano, exposició de fotografia de sandra holguín.

L’exposició consta de 24 fotografies de petit format presentades en díptics que formen seqüències o moments del dia a dia en l’espai urbà. El resultat és una invitació a la reflexió, una posada en qüestio dels valors i el ritme de la societat actual. En paraules de l’autora aquest projecte “és el resultat d’una sèrie d’inconformitats que han sorgit en mi com a conseqüència de la falta de temps i la rutina diaria” Paral·lelament aquesta exposició es mostren els projectes finals dels alumnes del cicle formatiu d’interiorisme que varen participar en el concurs de projectes finals que es cel.lebra conjuntament amb el col.legi d’arquitectes tècnics i aparelladors, delegació del bages, berguedà i anoia. + info aquí.

diumenge arriba el gerard

DIUMENGE

nou llibre de poesia de gerard vilardaga.

diumenge és un llibre de versos intensos. Composicions curtes i simples que no es compliquen la vida sota imatges retòriques complexes. L’il·lustra un llenguatge contaminat pels orígens aspres i esquerps de les seves influències més pageses de l’autor. Tal com raja, i punt.

Els textos estan estructurats d’una forma peculiar dins d’una classificació poc usual: medicina urbana, psiquiatria social, medicina tropical... Un munt de patologies conflueixen dins les pàgines d’aquest poemari. Des dels versos incendiaris sense rima de Uh! de maig: <>. Fins als versos de Núria de caire molt més intimista: <>. Diumenge és un poemari atípic –editat pel centre d’estudis josep ester borràs i movimentpuntzero, dos col·lectius berguedans- que es rebolca en la crítica més personal i juga a través de la ficció a despullar discursos que obviem, però que són molt presents entre tots nosaltres. (ignasi j. relli)

presentacions:

dimecres 30 març roxanne –vila de gràcia - barcelona divendres 1 d’abril – 19:00 h. rotonda entrada de berga , amb la col·laboració del col·lectiu DEJAVÂ dissabte 2 d’abril – 19:00 h. centre d’estudis josep ester borràs - berga

veure vídeo aquí:

desde aquí

existen caminos de trashumancia, de bicicletas sin frenos, autovías limitadas y carreteras estrechas.
aceras donde te tropiezas otra vez, mundos que separan, conversas que te llenan y otras que te dejan dolor de barriga.
existen momentos en que pintar paredes es simplicidad y alegría, descubrir palabras te sacude los ánimos y almorzar tres veces con la misma persona, puede hacer comprender la sencillez.
noches de viaje en tren mirando las luces del paisaje, días para quemar papeles y saltar situaciones, no dejar de fumar, hablar por hablar, saber y cantar.
personajes en cirkus, alumbrados con cerillas y otras cajas de cartón, es simplemente felicidad.
ES HOY TU DÍA ¿¿

(a marta, shanti i n'abril)

SENSE PARAULES

el vermell
c/ les piques, 3
manresa

fins finals abril

exposició de pintures de rai escalé.

l’exposició que acull el restaurant vermell de manresa en motiu del festival (((gargall))) és de luxe.
Un conjunt format per vuit pintures d’un pintor que tot i haver nascut a balsareny, resideix a barcelona.
El material d’escalé s’endinsa a un món pertorbador, d’anatomia depravada i supèrbia d’un expressionisme taxant. La poesia de l’equívoc que abans s’imposava a través d’un ús descarat i juganer del collage, poc a poc va deixant pas a un interès per una estranya bellesa. El collage es converteix en transparències sense discurs. L’abstracció és més concreta i la pinzellada salvatge es tenyeix de matisos.
Quadres freds, però a la vegada lluminosos. Cares que creen una addicció a la mirada penetrant, però que també fa que no resisteixis i necessitis evitar-la. D’una monstruositat atractiva i femenina que s’impregna també d’una part masculina.
Escalé després de centrar-se amb la pintura, i sense allunyar-se de la seva obsessió per disseccionar la figura humana des de tots els angles. Darrerament està experimentant també amb l’escultura. Es considera especialitzat en pintura i gravat a l’anti-facultat de belles arts de barcelona. Ha il·lustrat per premsa com la vanguardia, lateral, quimera i benzina, i ha fet portades de discos de grups catalans, anglesos i mexicans.
Des de fa sis anys, va començar a exposar regularment als circuits professionals de galeries d’art tant d’estats units com europees. Llocs com berlín, belfast, miami, hamburg, tolouse, bratislava, i un llarg etc, han pogut veure material d’un pintor que de segur, omplirà moltes pàgines i parets !!

+ info rai escalé aquí:

extracomunitaris

la font del balç
casserres

fins finals abril

exposició: -extracomunitaris- del fotògraf berguedà abel castells.

L’exposició extracomunitaris es tracta d’una coproducció especial de movimentpuntzero i el col·lectiu de dj’s de gironella la comunidäd, els quals s’han deixat a les mans del fotògraf abel castells.
És la segona vegada que el col·lectiu treballa amb movimentpuntzero a l’hora de trobar una imatge de grup. Mentre l’any 2010 l’encarregat va ser el també berguedà jordi plana, per aquesta ocasió s’ha buscat unes noves mans que denotessin el sentit visual a aquests dj’s.
És per aquest motiu que el treball es va encarregar a abel castells, un personatge autodidacte, tot i ser membre de l’aftdao berga.
En les imatges d’aquest original i peculiar autor, sempre hi pren rellevància la violència, però de manera irònica i estètica, amb un llenguatge personal i de fora dels cercles convencionals dels quals estem avesats a la comarca.
El resultat són quatre instantànies de línies bipolars, dures, directes i lleugerament il·lustratives, que abel castells i el seu equip, fan sobrepassar la línia terrenal, per presentar uns personatges maquillats i lleugerament agressius però a la vegada celestials.
la comunidäd és un col·lectiu format l’any 2003, que viu i es mou per la música i la cultura electrònica.
Una proposta que va néixer per difondre aquesta cultura en tots els aspectes: la música, la tecnologia, l’escenografia, els flyers, l’hedonisme, l’essència underground, etc. Artistes com Richie Hawtin, Underworld o Laurent Garnier (entre una gran multitud) han estat les seves fonts d’inspiració més directes. Per altra banda estils com el techno, l’electro o el minimal han estat els fils conductors des de la seva existència.
El material fotogràfic es pot veure també aquí:

inn.albis i llunes de la xina

bar la lluna
passeig de la indústria, 4
berga

fins finals abril

exposició: -inn.albis- del barceloní quico palomar.

l’efervescència i surrealisme és la norma d’aquest peculiar i inclassificable personatge.
Habitual de tots els saraus musicals dels anys 70, francesc palomar i capdevila “quico” és un artista polifacètic, dibuixant, pintor, músic, artesà, amant de l'edat mitjana, els dracs, els còmics, el rock simfònic experimental, els cantautors il·luminats i les paraciències.
Els seus quadres, tant poden estar fets amb rotulador, olis sobre teles, sobre fustes, reproduccions i aquarel·les, qualsevol material és bo, i actualment el material circul·la per tot el món.
palomar fou el creador d'un dels retrats més famosos de john lennon fet a base de dibuixos minúsculs. Així mateix i amb la faceta de pintor, se l’ha pogut veure venent pintures a moltes festes populars catalanes, com les festes de la tura d’olot, la patum de berga, les festes de gràcia, etc.
Nascut a moià a finals dels 50 fou membre fundador de la fura dels baus. Com a músic formà part del grup “tribu” de santi arisa, el grup de rock aviram, i els bourbons amb els qui edità el disc “ous de reig” (salseta discos). Com a cantautor actualment està tocant per tota la geografia catalana amb la quico palomar experience. Recentment va actuar a l'espectacle rambleros amb pau riba, sisa.

L'exposició és comissariada per movimentpuntzero.

+ info quico palomar aquí i aquí:

arrugant, orgullós, melancòlic...

oberes belvedere

sammlungen prinz-eugen-straße 27

viena

fins el 13 de juny 2011

egon schiele (tulln, àustria 1890 – viena 1918) arrugant, orgullós, melancòlic, fosc, trist, iracund, solitari...

Hores més tard, creuant el ringtrasse davant l’enorme edifici de l’òpera, entre tramvies i el fort vent com a norma, un, es pregunta qui som i el que diem que som, el que pensem i el que en realitat diem que pensem, el que desitgem i no som capaços de revelar... i llavors tornen a aparèixer, repetida i obsessivament, els miralls turmentats d’egon schiele. Els seus retrats i autoretrats d’angustia i recerca, tot aquell ventall d’interrogants que un dels personatges menys classificables de la història de l’art, va llançar a l’aire durant l’efervescència modernista de la viena de principis dels segle XX. Algú que feia preguntes i, des de les seves pintures, intentava de respondre’s. Sense embuts. Mai, per increïble que sembli, s’havia dedicat una exposició als retrats i autoretrats d’egon schiele, un pintor que es va pintar a si mateix fins a l’extenuació, més de 150 vegades, únicament superat tal narcisisme per rembrant. Schiele pensava que per poder entrar a les profunditats de l’ànima humana, primer de tot, caldria de conèixer a fons la seva pròpia, i per aquest motiu es va pintar a si mateix tantes vegades. El pintor sentia una gran ànsia enfront la vida, el sexe, els misteris de l’home, la seva vocació irrefrenable era l’exploració de la psique i al mateix temps creia amb molta fe en la capacitat de l’art de transcendir-ho tot.

+ info aquí:

issim fa clicks

íssim cultura

c/ major, 38

solsona

fins el 30 d'abril 2011

exposició de montsita rierola
La infantesa, una etapa generadora d'incomptables sensacions desconegudes, esdevé amb els anys un enorme cofre atapeït de memòria pura, de memòria sense referència. Fràgils i lleugeres, les experiències infantils que anem evocant ens projecten envers el refugi de la casa paterna, els objectes dels nostres tresors, els nostres jocs.
Els objectes dels nostres tresors, com els records, com en un joc, poden ser recol·lectats, observats, experimentats i classificats seguint unes regles inventades. Unes regles basades en la descoberta, en l'exploració, en l'afany cognitiu. Unes regles que ens permeten inventariar i escanejar la memòria, endreçar-la fins convertir-la en participativa.
Ara, allò que era personal, que era íntim, particular i privat adquierix un aspecte socialitzador, una dimensió sociocultural. L'impuls infantil del jo ha deixat pas a la contemplació plural; a la dels adults que, com uns espectadors privilegiats, senten la necessitat de jugar, de buscar relació entre els objectes que se'ls hi ofereixen, com uns exvots, suspesos a la paret.
Seguint les respectives pulsions naturals, l'adult i l'infant s'han trobat en la memòria col·lectiva, ha coincidit en l'exercici de l'activitat lúdica d'un procés artístic.

+ info montsita rierola aquí.

+ info íssim aquí.

grasss i morais

cal gras

avinyó

fins l'1 de maig 2011

exposició de flavio morais (sao paulo, brasil, 1954)

morais és dissenyador, il·lustrador, artista. Una clara barreja d'un tipus de creador que va emergir als anys 80. Una època molt interessant: la culminació del procés de transició política que es va traduir en un gran esclat de creació espontània i alternativa.

Morais va donar una nova empenta al seu treball que apunta cap a la reutilització de materials i el reflex de figures d'inspiració totèmica i tribal.

drap art, que impulsarà festivals de reciclatge, i que encara ara es troba en actiu. Un ambient excel·lent per a la seva creació feta amb claus i fustes trobades i molt de color. Morais alterna, com encara fa ara, la il·lustració i la creació artística. És un moment en què també el disseny s'apunta al reciclatge coincidint amb el fet que les idees de sostenibilitat arrelen a la societat. Dels anys noranta fins ara, aquestes pràctiques es consoliden com una altra opció artística.

A més del component ideològic i econòmic, l'art reciclat recull la tradició de les avantguardes del segle XX de l'objet trouvé.

+ info flavio morais aquí.

+ info cal gras aquí.

(pornografia d'ànima) t'ho diem

ES NECESARIO QUE ESTÉ AMENAZADA TU VIDA

PARA QUE TENGAS GANAS DE VIVIR,

PARA QUE LUCHES POR TU SUPERVIVENCIA. ...

(PORNOGRAFIA DEL ALMA).... ANGELICA LIDDELL

€uros i art

la fundació de les arts i els artistes convoca figuratives 11.

fins el 31 de maig 2011

Amb la misió de promoure i difondre l'art figuratiu, es convoca la sisena edició del concurs d'escultura i pintura, dotat amb un premi en la modalitat de pintura de 36.000 € i 44.000 € en el d'escultura i un fons d'adquisició de 120.000 €.

bases aquí:

amb poques paraules...

objecte grifoll aquí més.

el meu veí és un modern

centre cívic can felipa

c. pallars, 277

barcelona

El meu veí fa performances és el nou cicle d'escena can felipa.

Aquest cicle de quatre representacions performàtiques i un curs formatiu s'esdevindrà al centre cívic al llarg d'aquest més de març i per això us convidem a venir, tastar, mirar, sentir,... les propostes d'aquest artistes vinculats al poblenou.

+ info aquí:

de rem a cal pimpinela

pimpinelafolk és un cançoner online amb quasi 100 cançons penjades. S'hi poden trobar els acords i lletres de cançons, acompanyades del videoclip o un enllaç per a escoltar-les.

Allò interessant d'aquest cançoner és que s'hi poden trobar cançons d'última fornada del pop català.

veure bloc aquí:

senyores i senyorets:

festival (((gargall)))

manresa-vic-solsona-gironella

durant tot el mes de març

És març i les intencions i forces ja queden enrere.
Però el bon temps desperta la bona cara i arriba el festival més contragirat i descarat de les comarques centrals. SOROLLS I IMPROS... és (((gargall)))
Durant tot el més de març, amb l’epicentre a manresa, però amb noves aportacions, vic, solsona i gironella.
ens faltarà temps ¿¿¿

+ info aquí:

+ vídeo promocional

som i ets imatge

La revista digital 7.7 penja els nous reportatges.

Des de funerals, a personatges que viuen a sota els ponts. Una sempre interessant amalgama d'imatges amb el propòsit d'apostar per a la creació, ús i difusió d’un nou canal, amb l’objectiu de que es converteixi en una referència de periodisme independent, social, crític i compromès, plantejant la fotografia com a eina per a generar reflexió i canvi a la societat.

ON LA BELLESA SUAVITZA EL DOLOR Gianni Cipriano (La Funerària Isaiah Owens és al cor de Harlem, Nova York.)
MARES Monika Redzisz i Monika Berezecka (avui dia ser mare és massa banal)
TOTHOM SAP QUE AIXÒ ÉS ENLLOC Matt Lutton (europa es troba enmig d’una reestructuració econòmica i un ressorgiment dels nacionalismes i la xenofòbia)
VILA GERMANIA Verena Brandt (vila germània, un edifici de 10 pisos del sud-est de Pattaya, és un bloc d’apartaments només per a estrangers de parla alemanya i turistes a llarg termini.)
veure revista aquí.