flux fes-ti-val

arts santa mònica
la rambla, 7
barcelona

9, 10, 11 i 12 de desembre 2010

flux - festival vídeo d'autor.

L’objectiu del festival en aquesta cinquena edició és continuar oferint una sèrie de sessions dedicades als autors de vídeo vinculats a la ciutat de Barcelona, que treballen en el camp del vídeo de creació (videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.).

flux centra el protagonisme en els autors de vídeo i ofereix un espai perquè puguin donar a conèixer la seva feina. És per això que es planteja en sessions monogràfiques, amb la finalitat de mostrar una selecció representativa de l’evolució de l’obra de cada autor.

D’aquesta manera es pretén obtenir una bona visió de conjunt, cosa difícil d’aconseguir en festivals i mostres col·lectives, que compleixen una missió divulgativa, però que només permeten un coneixement fragmentat, parcial i generalment descontextualitzat de l’obra.

Aquesta potenciació del coneixement dels autors s’intenta portar a terme de diferents maneres, entre altres, promovent la producció videogràfica i la documentació sobre els autors.

+ info aquí:

mireia ferran i eva soto a l'aparador

espai d'art al carrer
aparador plaça del carme
seu d'urgell

fins el 16 de desembre 2010

dones amb D de contundència.

Amb el títol violència de gènere, mireia ferran i eva soto, omplen l’aparador de la seu d’urgell.
mireia ferran (berga) és una fotògrafa amateur. Les seves obres sedueixen per la carència de detalls i per la implicació amb els projectes personals, que produeix poca obra, però sempre sap escollir la imatge que colpejarà als seus seguidors, cada vegada més nombrosos.
A l'aparador podrem veure dues obres: La crucificació de la dona i “Habitació 312”
Es guanyadora d'importants premis: en dues ocasions el primer premi fundació “caixa Terrassa, primer premi de “Caminos de hierro” de la Fundacion ferrocarriles españoles i accèssit al certamen Agua Fundación Mondariz (Pontevedra).

eva soto (manresa) prové del món de les belles arts. Sòcia d'una de les botigues amb més pes artístic de manresa de nom 28 m2 i amb la marca de roba pròpia ECO. Les seves fonts més directes són les que conviuen amb els sentits i les sensacions, i es deixen captivar per l'essència dels espais dotant-los de singular bellesa.
L’exposició s’acompanya d’un poema de l’artista casserrenc josep grifoll.
La mostra és una activitat conjunta entre movimentpuntzero, l’espai d’art al carrer l’aparador i el departament d'atenció a la dona, i acompanyarà els diferents actes que es realitzaran a la seu d'urgell entorn a la violència de gènere.

balles o espies ¿¿¿

poble sec
barcelona
de l'1 al 5 de desembre 2010

hi ha molta passió amagada per ballar al menjador de les cases.

El públic observa indiscretament l’interior de l’apartament des del carrer, introduint-se en la intimitat de la persona que l’habita; l’apartament esdevé escenari i l’intèrpret es presenta conscientment als espectadors, als quals s’exposa. Aquests tenen una visió limitada pel camp de visió que ofereix la finestra i d’aquesta manera s’accentua la possibilitat d’imaginar què pot estar passant fora del camp de visió imposat.

+ info aquí.

xcentric festival

xcentric cccb
barcelona

fins gener 2011

festival experimental independent
Les pel·lícules que conformen la programació de xcèntric tenen en comú la seva difícil visibilitat i l'escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual. Les dificultats per aconseguir una còpia de projecció fan que cada sessió esdevingui un acte expositiu.
+ info aquí:

drap-art festivals.orgs

cccb

barcelona

del 17 de desembre al de gener de 2011

drap-art and de reciclinkgs

drap-art’10 és un aparador de les tendències en l’art que utilitzen objets trouvés i materials de rebuig com a recurs. És una plataforma del sector emergent de artistes, dissenyadors i artesans de tot el món que utilitzen deixalles com a matèries primeres; és un fòrum de debat de teories i utopies urbanes. drap-art’10 és lloc de trobada d’especialistes amb un públic a la recerca de vies alternatives en un món abocat a la autodestrucció. Els hàbits de d’utilitzar i llençar, adquirits durant el segle XX, s’han de reconduir cap a la consciència de que res desapareix, tot es transforma.
+ info aquí.

l'hypersuper obre les portes

exposició de fotografia
lloc: la lluna (passeig de la indústria, 4 - Berga)

inauguració: dissabte 27 a les 19:00 h

fins finals desembre 2010

hypersuper de sergi fernández bosch (berga, gener 1980)

El berguedà sergi fernández presenta l’exposició hipersuper, la qual es va poder veure anteriorment al centre cívic pati llimona de barcelona.

Fernández és un fotògraf jove i amb molt camí per explorar i recórrer. Tot i això, els treballs que ha presentat fins al moment, denoten valentia, seguretat i especialment molta creativitat.
El projecte hypersuper és una bona mostra de la capacitat del fotògraf, senzillesa de personatges, paisatges on el pas de multitud d’individus no han pogut evitar deixar uns espais totalment gèlids i que fernández captiva i els mostra amb duresa i molta fermesa, denotant i fent us de l’exhibició d’unes obres arquitectòniques d’una tremenda qualitat.

fernández és membre de l'agrupació fotogràfica tallers d'arts i oficis (AFTDO) de berga i guanyador del cartell de patum'10.

Hypersuper (nota de l’autor).
En un món cada dia més globalitzat on tendim a la industrialització dels espais comuns engrandint així la soledat i l'anonimat dins d'un tot massa gran i deshumanitzat, segurament no som els productes que mengem sinó un producte d'on comprem.
Què ens porta a fer actes quotidians com fer la compra, anar el cine, rentar el cotxe o fins i tot sortir a sopar en uns entorns deshumanitzats, sense originalitat, freds, inhòspits i lluny de tota personalitat?
Com hem esdevingut habitants de diferents fàbriques? Ens estem produint, o potser destruint, en sèrie?
El projecte "Hipersuper" és una reflexió i critica a aquests entorns sovint massa grans i lluny de tota calidesa i de la proximitat necessàries per fer accions quotidianes, en aquest cas, fer la compra.
Les fotografies de grans espais buits combinats amb retrats de persones just després de fer la compra, expressen les sensacions que una persona pot sentir en aquests entorns.
La fotografia de l'espai sempre associada a la soledat i fredor sense deixar de banda una bellesa arquitectònica o unes formes geomètriques atractives.
El retrat de les persones després de fer la compra, nus de bosses i exposant els productes el seu voltant transmet les sensacions de producte de gran fàbrica igualant l'individu a un producte més.

L’exposició es podrà veure al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – Berga) fins a finals de desembre i és comissariada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
web s.fernández:

felicitats mr. hontangas

exposició jordi maragall i hontangas
castell de sant ferran, torre 8
berga

Durant el més de novembre es va poder veure a berga l’exposició dels pintors jordi maragall i d’en hontangas.

A nivell pictòric en destacarem uns fragments extrets del pròleg que acompanya l’exposició escrit per josep maria ballarín, bon amic dels dos pintors.
Tant l’un com l’altre són grans mestres en el seu estil... (maragall) és un desconegut, no pertany a cap escola. Els seus abstractes amb una forta lluminositat, són tan reals com els pollancres daurats per la tardor. I els seus retrats, ...remarquen més endins que les fesomies.
(hontangues) ...fa ja temps que ha arribat a la maduresa, que sembla espontània i no ho és, quan comença a pintar s’ha passat hores veient la pintura que li va brollant de molt endins. ...És un mestre del refresc a traços vigorosos que es fonen.

No farem cap descoberta si quan parlem de que a la capital del berguedà, diem que el fet de voler mostrar les obres artístiques és tota una odissea o una missió gairebé rocambolesca. Per aquest motiu, des de movimentpuntzero felicitem l’atreviment i ressaltem i emfatitzem el format i la ubicació d’on s’ha dut a terme l’exposició.

Segons un dels pintors, potser aquesta prèvia dificultat de trobar un lloc expositiu, els va dur a decidir de convertir la seva pròpia casa en un petit centre d’art. D’aquesta manera, el visitant podia recórrer les diferents estances, dormitoris, menjadors, passadissos, degustant plàcidament de l’art que penjava de les parets les quals semblaven que sempre n’haguessin format part.
La ubicació de la casa, el castell de sant ferran, fa que el projecte encara agafés un caire únic. Des del menjador, a part de poder contemplar les obres, s’evidenciava l’espectacular vista de bona part del berguedà.

La proposta ha donat els seus fruits i segons els organitzadors, veuen la possibilitat de tornar-ho a dur a terme possiblement de cara al bon temps, donant també opció d’obrir i omplir d’art les dues terrasses exteriors, les quals són dues joies ja de per si.

+ info aquí:

away from dios

galeria cmtv

c/ sant pere més alt, 36

barcelona

del 9 de desembre al 29 de gener 2011

Lujuria, pereza, gula, ira, envidia, codicia y soberbia son los siete vicios humanos clasificados en las primeras enseñanzas del cristianismo y el catolicismo. Hasta la fecha, han sido muchos los trabajos artísticos inspirados en estos siete pecados capitales. Pinturas, películas, composiciones musicales… Y ahora llega el momento de que la Galería CMTV los recoja. Artistas españoles y americanos se reúnen con el objetivo de volver a reflexionar sobre un asunto que nunca deja de ser actual.
Sergio Mora, Matthew Couper, Tim Hopper, Dani Torrent, José Luis Serzo, Rubenimichi, Bethany Marchman y Gonzalo Rueda promueven un diálogo entre continentes que da un giro completo a esta clasificación de excesos. Un trabajo en el que la ironía, la metáfora y la aspiración a la belleza cobran un protagonismo central.
T: Cristina Alaber
+ info aquí:

tràfec de barcelona

auditori de les corts

c/ masferrer, 33-35

barcelona

Bus : 7,15,43,59,63,67,70 i 72 Metro : L3 les corts/ Maria Cristina

dissabte 27 de novembre 2010 a les 21:30 h

La companyia de berga tràfec teatre presenta ostia.

ostia és el muntatge que tanca la trilogia que tràfec ha dedicat a tres poetes, salvador espriu, federico garcía lorca i l’italià pier paolo pasolini.

ostia es va presentar aquest mateix any a berga amb una exitosa posada en escena i una gran resposta de públic. l'espectacle, el qual ja ha obtingut nombrosos premis i mencions, vol acostar i fer sentir la veu d’aquest poeta, que busca la puresa en un món rural ja perdut, que ara es troba en aquesta societat moderna i consumista. L’obra fusiona imatge, noves tecnologies i teatre de gest, seguint la línia de tràfec-teatre.

La direcció i dramaturgia és de Lydia Canals, i l’interpretació per Pep Mollar, Montse Grifoll, Maria Ballús, Montse Sanchez i Lydia Canals. Les imatges i la banda sonora estan el·laborades per Jordi Plana, Ingrid Baraut i Helena Baraut i el cartell a càrrec de Marta Parera. La música de l’espectacle, en aquesta ocasió, va a càrrec del grup Youkalis, Mike Prat i Martí Barcons dj's de la comunidäd.

web tràfec

col·lectiva espai b

espai b
c/ torrent de l’olla, 158
barcelona

fins el 15 de gener

A la galeria espai b els agrada barrejar-ho tot; il.lustació tradicional amb il.lustració digital, pintura sobre llenç amb acrílic o llapis sobre paper, figuratiu amb abstracte, collage amb fotografía, joves que comencen amb artistes que porten anys perfeccionant la seva tècnica. lese seves col.lectives són un bon exemple de l’eclecticisme que representa l'espai.

En aquesta ocasió podreu veure les obres de :
RITHIKA MERCHANT, CARINA GISERMAN, ROUGHATTITUDE, LAURA LÓPEZ BALZA, NÚRIA MANZANO, ESTHER LEVIGNE, VANESSA LINARES, JESSICA VON HELMOLT, MARIA JOSÉ SEAÑEZ, M. ANTÒNIA HERNÁNDEZ i SUBIRACHS, ELENA KURODA, PERE MANRIQUE, MARKUS HAUB, RAMÒN VILA, VALERIA PESCE i JOAN CANALS

+ info aquí:

blanca llum és àngel

blanca llum vidal presenta el llibre poesia completa d'àngel guimerà

mes tanta por me deixava
la foguera de l’abim,
que a tot arreu me semblava
sentir baf de socarrim.

blanca llum vidal (barcelona, 1986)

Amb arrels barcelonines, montilleses, caçorlanes i bunyolines, blanca llum vidal ha crescut a casserres, poble poema. Ha estudiat a l’escola i al carrer. Aprofundiment en els arcans de la filosofia i del llenguatge a puig-reig. Treball social a la barceloneta i al port de sóller. Les gotes de pluja al fil d’estendre de ca la pepa llanera li fan escriure els primers versos. El vocabulari de les muntanyes de catalunya i de mallorca li va a favor. La seva escriptura és formentera, és a dir, de blat, i no s’hi bada. Els genolls, de gitana.

+ info aquí:

issim a solsona

issim
carrer castell, 38
solsona

inauguració (divendres 3 de desembre) de l’espai ISSIMM a solsona.

ISSIMM és una plataforma cultural de límits oberts que engloba diferents línies de treball:
ISSIMM SALA: Galeria d’ArtISSIMM SHOP:
Punt de venda d’objectes de dissenyISSIMM CULTURA:
Serveis de promoció i gestió culturalISSIMM es mou amb il·lusió i la voluntat d’ajudar a nodrir i escampar pel territori propostes contemporànies.
ISSIMM, un toc gustós a l'aliment de l'ànima.
+ info aquí:

fonografia i política de sons

hangar

barcelona

dies 27.11 // 28.11 // 04.12 //05.12

seminari la pràctica fonogràfica i la política dels sons.

Introducció teòrico-pràctica al treball amb enregistraments de camp a càrrec de gilles aubry.

Durant aquest seminari, s’estudiarà la dimensió social de la producció i la recepció del so, una àrea que podria ser descrita com la política del so. Des d’aquesta perspectiva, el procés de selecció tant de la situació com l’objecte de la gravació s’entén com a important i planteja preguntes com què s’està gravant, què és allò que s’intenta documentar, quan està succeïnt, allò que s’escolta i allò que no.
El seminari oferirà una introducció bàsica a la pràctica i les tècniques dels enregistraments de camp, amb una perspectiva que entèn aquesta pràctica en un context comú a la recerca etnogràfica, la composició musical i l’art sonor. La part pràctica, inclourà sessions de gravació en llocs escollits pels propis participants. El material sonor recollit serà avaluat en sessions d’escolta i discussió en grup i, posteriorment, editat en forma de composicions curtes, assaigs sonors o instal·lacions.
+ info aquí:

quim moya (l'hora bona)

escola d'art de manresa

carrer dels infants, 2

manresa

fins al 17 de desembre

exposició de pintures de quim moya

El pintor quim moya prové del món de la il·lustració i, amb uns quadres vius i coloristes, ens mostra de prop els seus personatges, que conformen tota una galeria d'expressions i emocions.

des/educant can felipa

can felipa, l’escola miralletes i l’institut sant josep de calassanç

barcelona

fins 29 de gener del 2011

confluències per a la des/educació

Alguns itineraris de col·laboració i desbordament entre institucions d’art i d’educació
Es tracta d’una exposició col·lectiva que recull els diferents processos de treball cooperatiu entre institucions artístiques i educatives que ha tingut lloc al 2010 en el marc del projecte trans_art_laboratori/context educatiu.

A l’Escola Miralletes i a l’Institut Sant Josep de Calassanç del Districte de Sant Martí es pot visitar part del projecte a propòsit de nosaltres i el lloc on som, desenvolupat pels mestres i alumnes dels dos centres educatius en col·laboració amb el col·lectiu artístic sinapsis. Una altra part d’aquest projecte es presenta a Can Felipa, en diàleg amb els treballs que, sota el lema de la Deseducació, han estat seleccionats a la Convocatòria 2010, en la modalitat d’Obra (Jordi Erola, Antonio Gagliano, Genderhacker, Mintegi i Eulàlia Rovira Solanas) i en la modalitat de Projecte artístic en context educatiu (col·lectiu Artistas Salchichas: Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana).
Confluències per a la des/educació és també un espai de trobada destinat a obrir interrogants, a posar en valor l’heterogeneïtat en les formes d’entendre la relació entre art i educació. Una proposta que amplia l’acció pedagògica a altres àmbits per qüestionar les limitacions de la pròpia pràctica, que des/educa per aprendre a construir altres contextos de col·laboració.
+ info aquí:

impaktes d'expo TOYZ

impaktes visuals

art gallery & urbanart work shop

c. st. francesc, 15 • 08202 sabadell

fins 11 de desembre 2010


EXPO TOYZ

exposició conjunta de la llotja de barcelona i impaktesvisuals

Damas y caballeros; híbridos, andróginos y androides; parias y parodias. Para niños (y) mayores; para todos ustedes, aquí ellos.

Este es el cuento del mundo al revés; de los juguetes para no jugar, del arte de hacer juguetes con arte (entre esos otros juegos del Arte y su merchandising); de no hacerse mayor (de unos treinta centímetros) en materia escultórica, con las más innobles materias: plástico,vinilo,cartón, tejido, resina...

Pasen y vean, y ya que están, jueguen y hagan sus apuestas al respecto de estas apuestas figuritas que también se venden. Arriesguen su madurez con inocencia, porque, aunque les resulte paradójico, sólo podrán perder años, pero en ningún caso su preciado tiempo.

+ info aquí:

l'ordre i el desordre de paco gómez

fundació foto colectània

c/ julià romea, 6

barcelona

fins al 29 de gener del 2011

ordre i desordre.

Fotografies de paco gómez, la primera gran retrospectiva dedicada a aquest fotògraf després de la seva mort, ocorreguda el 1998.

L'objectiu és clar: és una mostra definitiva per al coneixement i valoració de qui va realitzar algunes de les imatges més poètiques de l'espanya de la postguerra. La seva comissària, laura terré, ho explica amb aquestes paraules: "Es tracta d'un autor de gust ortogonal (...). Se situa de front i equilibra els límits del format, exclou el superflu, busca els eixos que tensen l'espai i dispara ". La senzillesa abans que res, però també el silenci i l'austeritat són la base sobre la qual treballar gómez. Per això apareguin tan sovint els murs, les mitgeres, les façanes (com en Empremtes, 1960, o Risto, 1959), que entronquen directament amb la pintura matèrica de Tàpies, i en els que, quan apareixen davant ells certs elements del paisatge, com un vehicle (Tramvia al passeig d'Extremadura, 1959), un grafit o un personatge (Família de Turégano, 1959), remeten a l'obra de fotògrafs com Aaron Siskind, Brassaï o Paul Strand.

+ info aquí:

grifoll, JO, GRIFOLL

exposició pintura + acció performàntica
lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)
fins: mitjan desembre 2010

josep grifoll (casserres, 1972)

L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.

des del contrario

Des del contrario

Habitación 711.

Ventana panorámica por donde circulan las luces y lágrimas bajo la lluvia de la ducha.

Cuantas veces tendrás esta misma sensación ¿

Toallas blancas, jabón de manos suaves, palabras de corazón, por las que no tienes respuestas.

Se me humedece la garganta en cada segundo. Ser aquí para darte las gracias delante de tu a tu. Gracias otra vez es decirte solo ahora lo mismo. El diccionario de los sentimientos tiene el significado de un abrazo sincero en el balcón de la plaza de Callao. Aquí y siempre aquí.

Gafas de pasta y presentación de igual por igual pero con situaciones de realidad más allá de los libros sin letras.

Las sirenas llaman en la ciudad que empieza a adormecerse y en el ático los motores son testimonios de personajes insólitos, mezcla de culturas y vidas alejadas que se dan lugar en aquel mínimo escaparate. Quien no lo ve, quizá no puede entenderlo, pero mientras el día transcurre por las calles de la capital, algunos afortunados extravagantes se encuentran allí arriba, como si fuera el sofá de su casa, perdiendo el sol de vista, entre suelos metálicos y futuros que no importan.

Tienes la misma sensación ¿