
és d'admirar quan uns individus ho deixen tot per endinsar-se a la recerca del que realment creuen.
és d'admirar quan uns individus ho deixen tot per endinsar-se a la recerca del que realment creuen.
fins a mitjan de gener
exposició
em caso o no em caso? mirades amoroses del gran desastre.
tribut a umpah-pah
Més raons de pes. El tribut a Umpah-Pah. El treball està format per disset cançons en català i castellà que interpreten músics espanyols admiradors declarats del grup, com Bunbury, Iván Ferreiro, Amparanoia, Plouen Catximbes i Shuarma, grups de rock independent alternatius, com Love of Lesbian, Mishima i Egon Soda, i cantants gironins que han vist créixer la banda. La joia del disc, però, és sens dubte una versió de Mirall capgirat que fa el mateix Josep Puntí i que fa servir per acomiadar oficialment la seva anterior personalitat artística, la d’Adrià. L’àlbum el tanca una versió de la popular La catximba adaptada pel compositor Xavi Lloses i interpretada per veus com la de Gerard Quintana, Miquel Abras, Rosa Pou, Mazoni i Le Croupier.
barcelona
1 de desembre 2009 – 3 de gener de 2010
entrada lliure
BAC! 09 Pandora’s (Dona/Art/Avui)
Fugint de victimismes, la propera edició del Bac! Festival presentarà l’obra d’artistes
que són referència d’una generació de creadores que d’alguna manera reivindiquen el
paper de la dona en l’art, descobrint amb això nous paradigmes de creació.
La mostra expositiva consistirà en la recopilació d’obres de dones artistes que treballen
diversos temes de la realitat contemporània. Un homenatge a la sensibilitat i
temperament d’aquelles dones anònimes i pioneres que, a l’ombra de la història, van
obrir nous camins per expressar el punt de vista femení a través de l’art.
A més d’oferir una plataforma de difusió a l’àmbit de la creació femenina, la propera
edició del BAC! contempla referents històrics i realitats contemporànies per convidar a
la reflexió, plantejant la necessitat de prendre consciència, perquè la diferència sexual
s’ha d’assumir com una simple realitat biològica i no com un instrument de
discriminació.