(*) zero

marujita és konvent

2012-01-28T14:09:00.000-08:00

el grup barceloní marujita grava al konvent.

Bona part del videoclip de la cançó iry venir, del grup barceloní marujita, va ser filmada en interiors iexteriors del konvent, i l’altra part en paratges naturals de les rodaliesberguedanes i solsonines.

La intenció del seu director, joan jordi miralles, vaser la de donar un aire subpop a la peça a través d'una trama fantasiosa quepermetés incorporar trucs i efectes del cinema primigeni. La direcció defotografia és de carles muñoz. El vestuari i la direcció d’art pertany a ladissenyadora laura torroba.

“ir y venir” és el primer single delgrup abans de llançar el proper 14 de febrer el seu nou disc.

Més informació aquí.

convocatòria art porno-eròtic

2012-01-26T14:02:00.000-08:00

fins el 15 de febrer 2012

clinamen arte-colectivo (méxico) invita a todos los interesadosa presentar propuestas relacionadas con el género porno-erótico para el 2° bataclán internacional que se llevará a cabo en el cine nacional en abril de2012.

bataclán internacional es una muestra de obrasmultidisciplinarias, pensada ex profeso para la apropiación de este espaciorepresentativo de la cinematografía porno. clinamen arte-colectivo convoca a artistas y a espectadores a que dialoguen ysean partícipes de las imágenes y realidades utópicas o verídicas de loporno-erótico, más allá de los espacios culturales legitimados.

Esta muestra escudriña —por segunda ocasión— los mitosque han de hecho de la pornografía algo abyecto, sucio, deleznable ycensurable. Así, se pretende apreciar el rito amatorio en diversas temáticasartísticas que incluyen el autorretrato, la alegoría, el experimento, lacrítica social y política, la vivencia, la crisis, etc.

+ info aquí.

m'espies ¿¿

2012-01-24T13:07:00.000-08:00

can felipa arts visuals

barcelona

fins el 26 de març 2012

art i intrusió

Durant el primer trimestre del2012 la programació d’arts visuals de can felipa gira al voltant de laintrusió.

La de l’art i els artistes en contextos que no són els seushabituals, però també la de les imatges que ens assetgen a diari i hipertrofienla nostra mirada. Àmbits d’intrusió és l’exposició que reuneixels treballs seleccionats a la Convocatòria 2011 de Can Felipa, dins de lamodalitat de creació artística que portava el tema Intrusions.

Des de l’àmbit de l’art s’acceptarà com a normal quedes de fora vinguin per a endur-nos. És a dir, venir i endur-se les imatges(enteses aquestes com a síntesi del que és visual i, per tant, com allò quejuga amb l’art i en planteja nous camins), treure-les del seu espai propi peresdevenir un lloc comú, ja sigui política, o simplement, propagandapublicitària.

Però, i el contrari? ¿S’accepta que l’art pugui infiltrar-se perles escletxes i omplir primer els racons i, més tard, ocupar l’espai derepresentació de les ciències socials que teoritzen, més que no actuen, sobreassumptes relacionats amb l’estètica? ¿És possible imaginar l’art contemporanisense acceptar un canvi real de paradigma, pel qual ja no existeixen uns rolsestablerts sobre creació, producció, gestió o difusió?

Set propostes fetes per vuitartistes plantegen mecanismes d’intrusió, si no són netament intrusives, alvoltant de què pot l’art quan esdevé o aspira a ser construcció de realitat.

+ info aquí.

cuatro cosas

2012-01-24T00:00:00.000-08:00

A pedir de boca

Vivir a la espera de la espalda,sentir oxígeno en la cabeza.

Hoy tampoco quiero cenar, solodeseo vivir criándome dormido dentro de un coche.

Como las gallinas, como en coma,ahuecado y con gusto de petróleo.

solo esto

miguel leal és robot marciano

2012-01-23T11:57:00.000-08:00

galeria artevistas

passatge del crèdit, 4

barcelona

fins el 4 de març 2012

L'artista de nova generació, miguel leal (sevilla,1984) presenta desencuentros.

Amb unacinquantena d'obres duts a terme enels últims mesos amb acrílic, charcoals, llapis i marcador, l'exposició escaracteritza per l'accent que vol posar l'artista en la seva evolució personal,com a complement al seu procés creatiu amb noves tècniques i formats.

Per a aquesta exposició, leal decideixdespullar la seva ànima, deixar al descobert els desencontres (el que no haestat, la qual cosa no és i el que podrà no ser) començant un procés dedescobriment personal que no vol destapar les seves frustracions, sinóestimular reaccions.

Perd el control i es deixa portar per la llibertatd'expressió en un terapèutic procés de creació. El seu llenguatge no és laparaula, és la pintura: Leal conversa amb la tela i el paper a través de líniesdesenfrenades que deformen figures. Figures que la ment de l'artista concepinicialment com a recognoscibles i que va desfigurant a poc a poc perconvertir-les en al·legories.

miguel leal investiga els desencontres: el seu procéscreatiu culmina amb la interpretació pictòrica d'un sentiment o, més aviat,d'una percepció personal d'un esdeveniment. Les seves obres ens permetranapreciar el veritable valor dels retrobaments.

+ info aquí.

radart espectres musicals

2012-01-21T11:27:00.000-08:00

espai cultural caja madrid

barcelona

radar 2012

Cicle que es caracteritza per un conjunt degrups que segueixen els estàndards de la creació musical contemporània. Hi haqui ho fa seguint patrons més ortodoxos i hi ha els que es troben en la mésrigorosa avantguarda.

Un total de sis grups que intenten resumir elgran espectre de músics residents a barcelona que experimenten d'alguna manerao altra, i ho fan amb respecte a la cultura musical. Trobem qui juga amb elfolk i la psicodèlia d’anys enrere, arrelat a influències de la músicaprogressiva catalana més pretèrita.

18.01.12 – 20 h. atleta

15.02.12 – 20 h. balago

29.02.12 – 20 h. downliners sekt

07.03.12 – 20 h. albert amb l’aigua al coll
(foto superior. -jordi plana-)

14.03.12 – 20 h. huan

28.03.11 – 20 h. ocellot

sebastianh

2012-01-19T13:50:00.000-08:00

todo, y la verdad y media, escrita en un papel casi del todo.

un día de ojos cerrados deja paso a la simple mierda de tu dicción.

naranjas con zumo y café con leche fría.

agostos con teresa, calendario interminable para bicicletasin frenos

y pastel para todas (líneas huérfanas). .

hoy tampoco es tu santo.

llaunes i arts

2012-01-17T13:41:00.000-08:00

l'aparador

plaça del carme

la seu d'urgell

fins el 15 de febrer 2012

Una trentena d'artistes provinents de tot catalunya, s'uneixen per vexar llaunes.

salvador albanell, ramon berga,joan canal, marta costa, nico de winter, pep espelt, mireia faus, Teresa font,tito galindo, pere guevara, teresa guitierrez, carme inverton, yolanda giménez,josep luyaka, bernat manresa, salvador maura, gerard moliné, aranau perez,gemma piera, katy reverte, anna rius, jaume rovira, josepa travé, alfonsvaldés, adrià ventura.

Un conjunt de llaunes obsoletes van quedar llarg temps guardadesal magatzem de la ferreteria mallol de la seu d’urgell. Ara, en mansd’artistes i dissenyadors han reviscut i s’han transformat en peces úniques.

Poètiques o dibuixades, historiades, ornamentades, esgrafiades otrepanades. Escultòriques o plàstiques. Les Llaunes d’en mallol conformen un conjuntheterogeni de visions sobre l’objecte que amplien l’horitzó de la mirada i enriqueixen la nostra percepció del quotidià.

primer festival virtual

2012-01-17T13:33:00.000-08:00

Tens un grup i vols participar en un festival ¿¿

noise off festival vol canviar el món de la música, per tal de que la música pugui canviar el món.

De manera que mitjançant internet s’obre un espai de creació totalment paral·lelformant el primer festival online de música noise. Per formar part del cartell només cal inscriure’s i a partir d’aquí,deixar-se escoltar i portar.

+ info aquí.

convocatòria experimental

2012-01-17T13:20:00.000-08:00

convocàtòriamúsiques experimentals.

fins el 29 de febrer 2012

xxxiipremi internacional luigi russolo.rossana magia

Amb la finalitat de fomentarla creació de músiques experimentals, electroacústiques i sobre tot aquelles enrelació a la semàntica sonora de luigi russolo, es convoquen novament el premi luigi russolo-rossana maggia, en la seva trenta-dosena edició, en col·laboracióamb la fundacionze russolo-pratella de varèse (itàlia).

+ info aquí.

voina art i bombes

2012-01-11T12:25:00.000-08:00

El col·lectiu artístic rus voina (guerra) ha tornat arealitzar una acció.

Aquesta vegada, no s’acaba d’entendre on és el límit o siforma part d’un acte artístic o ja rebel.

El grup va irrompre amb còctels molotov el pas d’unacamioneta de policia utilitzada pel transport de presoners i donant el missatgede que es tractava d’un regal a tots els presos polítics de rússia.

El grup es va fer conegut per pintar un immens fal·lus ambcolors florescents al pont llevadís liteyney o el projecte how to snatch a chicken en el que s'introduïen trossos de pollastre dins del sexe femení. Així mateix ha guanyat el premi ala innovació del controvertit i polèmic del govern rus i els han nomenatcomissaris associats de la biennal de berlín 2012. El grup es nega a cooperaramb les institucions estatals o privades i sovint minimitza la importànciaartística dels seus actes. En l'actualitat s'enfronten a la possibilitat dellargues penes de presó per les seves accions.

Altres info sobre voina aquí

The Russian artivist group Voina (War) has released a statement claiming responsibility for the firebombing of a police van used in the transportation of prisoners during the recent anti-government rallies in St Petersburg. The group claim that they broke into Precinct No.71 and, using Molotov cocktails, set fire to the parked vehicle causing significant damage as 'a gift to all political prisoners of Russia.' Famed for such actions as painting a phallus on the Liteyny drawbridge, the group has drawn widespread national and international attention leading to them controversially winning the Russian government art prize Innovation 2010 and being appointed associate curators of the Berlin Biennial 2012. The group claim to refuse to cooperate with state or private institutions and often play down the artistic significance of their acts. Currently they face the possibility of lengthy jail terms for their actions.

micro-cicle i llops

2012-01-10T22:59:00.000-08:00

sala kesse

c/ sant Antoni maria claret,12-14

tarragona

fins el 30 de març2012

micro-cicle presenta maria del mar borrajo.

La gent de baridana acció artística presenta micro-cicle.

Un espai quevol donar als més joves l'oportunitat de desenvolupar la seva creativitat. Volgenerar noves vies de reflexió que ens aboquin al diàleg entre les diferentsdisciplines artístiques. Vol anar molt més enllà i convidar al debat i a laparticipació ciutadana. I per aquest motiu presenta el projecte de no era el llop, de maria delmar borrajo.

Qui no sent por de la foscor té un defecte vital coma ésser humà.

Us falta imaginació. Unésser humà normal, concep l’existència

d’alguna cosa en la sevaimaginació que la foscor no li permet veure.

a. kurosawa

+ info aquí.

concurs curtmetratges uncurt

2012-01-09T14:10:00.000-08:00

concurs de curtmetratges amateur

data màxima 20 d'abril 2012

cinquena edició del concurs de curtmetratges amateur uncurt.

de temàtica totalment lliure i obert a tot tipus de propostes i idees.

info i premis aquí:

tbilisi és convocatòria

2012-01-09T13:56:00.000-08:00

tbilisi (geòrgia)

fins l'1 de març 2012

convocatòria per al festival internacional deteatre de tbilisi.

Obert el termini per presentar propostes de teatre de carrer i teatre de salaper al festival internacional de teatre de tbilisi. Es donarà prioritat aartistes emergents o que arrisquin en les seves propostes. L’organitzaciócobreix allotjament i ofereix dietes als artistes seleccionats.

The festival’s reputation has been built on the quality of its programme, with the work of major international directors and companies presented during the international programme and a wide ranging programme of work from all over georgia in the georgian theatre showcase.

+ info aquí.

klimt 150 anys daurats

2012-01-06T13:31:00.000-08:00

viena

durant tot l'any 2012

En motiu dels 150anys del naixement de gustav klimt (baumgarten, 1832-1892), viena prepara una (o vuit) especials exposicions d’un dels pintorspioners del modernisme.

Els murals que klimt va pintar pera la universitat de viena van causar un gran escàndol degut al seu contingut itècnica i per la qual cosa va abandonar els encàrrecs públics. Evidentment icom sempre, la ciutat i institucions que el van mal-veure, enguany li reten homenatge.

Amb un estilbidimensional, el color és un simple element decoratiu i les figures sónpresentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora. Potser pel motiu deser molt decoratiu, a fet que ikea per exemple l’arribés a banalitzar, fent-nerèpliques fins i tot amb paper del wc.

klimt va ser famósper l'usar or i representar dones nues en les seves pintures, utilitzava modelsque pertanyien a la burgesia vienesa, però també tenia un sèquit de dones prostituteso de vida humil que li servien de musas. El tema que tracta en la majoria delsseus quadres és la sexualitat femenina recorrent el cicle de la vida en totesles seves etapes: procreació, gestació, infants, joventut i vellesa, salut ihermosura, malaltia i mort.

Les exposicions es podran veure entre altres almuseu belvedere, burgtheater, mak i el museu de belles arts.

Owning the largest collection of paintings by gustav klimt worldwide, the belvedere is preparing a very special presentation for this anniversary year. The show masterpieces in focus: 150 years of gustav klimt on the upper belvedere’s piano nobile will display all of the artist’s paintings preserved in the museum in an extraordinary fashion. Unlike most exhibitions of recent years, it will not deal with stylistic relationships or art historical contexts, but will concentrate on the individual works as such – on the message each of these masterpieces conveys to the spectator.

This anniversary practically invites us to look at each single year, even beyond klimt’s lifetime. A further focus of the exhibition will thus be on the hitherto neglected history of the reception of Klimt’s work and personality.

los carpinteros al mar

2012-01-06T12:22:00.000-08:00

es baluard
palma
mallorca

fins el 22 de gener 2012

los carpinteros exposen i parlen.

Es baluard museu d’art modern i contemporani de palma presenta la primera exposició individual a un museu espanyol de les obres delcol·lectiu d’artistes cubans los carpinteros,

L’exposició d’es baluard gira al voltant de quatre escultures de gransdimensions i instal·lacions: cama (2007), un llit entrellaçat amb la forma delque aparenta un pretzel o bé una autopista que evoca l’àmbit psicològic de lason i els somnis. portaviones (2005), una piscina en miniatura, adopta la formad’un portaavions, complicant-ne les expectatives de funcionalitat i utilitat,oci i guerra. Frío estudio del desastre (2005) és una precisa reconstrucciód’un mur penetrat per un míssil, una imatge congelada del moment de l’explosióque resulta una escena estranya als ulls de l’espectador. Espejos de agua(2001) consisteix a una sèrie d’antigues taules de dibuix cobertes amb aigua,de manera que aquesta reflecteix la llum elèctrica d’un grup de làmpadesd’escriptori, creant un moment precari on el paper i la matèria esdevenenliqüefacció i emmirallaments efímers.

Los carpinteros (dagoberto rodríguez i marco castillo) han estat reconegutsinternacionalment per les seves aquarel·les, escultures i instal·lacions. Elsartistes s’inspiren en el món real, especialment en les estructuresarquitectòniques i urbanes, dissenys i objectes en fusta, eines i materials deconstrucció amb l’objectiu de realitzar obres que expressen una sintaxi basadaen les contradiccions entre objecte i funcionalitat, l’art i el dia dia,practicitat i inutilitat.

+ info expo aquí.
+ info los carpinteros aquí.

inside berga

2011-12-30T09:43:00.000-08:00

berga amb imatges inèdites.

(extret de www.dbergueda.cat)

Imatges inèdites de berga dels anys 20 i 30 il·lustren el calendari de ràdio berga del 2012.

Són fotografies extretes de la col·lecció lluís ribera, un fotògraf nascut l’any 1912 a berga on va viure fins que va morir als 29 anys. El seu interès per la fotografia va ser descobert pel seu germanastre manel ribera, el qual era dibuixant i fotògraf, i per un dels mossens amics de la família que compartia aquesta afecció. El director de l’arxiu comarcal del berguedà, xavier pedrals, ha destacat que “la seva fotografia té composicions meticuloses i un tractament de la llum valent i atractiu”.

El calendari es compon de tretze imatges, una per a cada mes de l’any i una altra per a la portada, que ens transportaran a la berga d’abans de la guerra i sobretot, al temps de la segona república. S’acompanya d’una biografia del fotògraf que ha fet el director de l’arxiu comarcal del berguedà que ha col·laborat en l’elaboració del calendari.

ràdio berga ha editat 5.000 exemplars del calendari, que es distribuirà a través d’una cinquantena d’establiments de berga i comarca que han col·laborat econòmicament, de l’arxiu del berguedà i de ràdio berga. -maite flores-

veure calendarí aquí.

apuestas

2011-12-27T09:00:00.000-08:00

konvent
cal rosal

dilluns 2 de gener 2012
18:00 h

la apuesta al konvent

El guionista mexicà hugo r. gómez en col·laboració amb la companyia de teatre los indeseables, presenten un espectacle de nadal nou i especial, vingut de l'altre costat de l'oceà per veure els nostres estimats pastorets des d'un punt de vista peculiar.

La companyia de teatre los indeseables es va formar el 4 de desembre del 2010 amb els alumnes de 4t d'ESO de l'IES moianès per recaptar diners per a fer el viatge de final de curs, acció que no tenia precedents al poble.

Després de les actuacions, el grup va demanar al director que volien continuar fent teatre amb ell i des d'aleshores es van començar a formar o perfeccionar (donat que alguns dels membres ja feien teatre des de feia temps) en grup per tornar a realitzar alguna obra i fer-ho amb més tècnica i professionalitat.

LA APUESTA
Ja que la companyia havia nascut de pastorets volia fer alguna cosa aquestes dates, però no uns pastorets qualssevol, per això es van posar a buscar guions i/o idees per fer una cosa ben original. La gran sort de trobar els guions d'hugo r. gómez i de que l’autor cedís molt amablement, va animar a la companyia a treballar amb una pastorela mexicana i en mexicà.

convocatòria bienal contemporani català

2011-12-27T08:06:00.000-08:00

fins el 22 de febrer 2012

convocatòria per la xviii biennal d'art contemporani català 2012, itinerant per catalunya, organitzada per canals-galeria d’art, amb l’objectiu d’estimular i de promoure la creativitat dels joves artistes d’art visual, posant especial atenció en els components d’innovació.

Hi poden participar tots els artistes de les arts visuals residents i empadronats a catalunya, nascuts a partir del gener de 1976. No hi poden participar els artistes que hagin participat en les dues últimes edicions de la biennal.

El tema, la tècnica i el procediment són lliures. En tractar-se d’una exposició itinerant, les obres no han d’excedir els 200 x 200 cm., en el cas de les obres bidimensionals i de 100 kg. de pes les tridimensionals i d’altres formats, inclòs l’embalatge.

resta bases aquí.

artistes 2011 aquí.

dificilíssim i impossible.

2011-12-27T08:00:00.000-08:00

íssim

c/ major, 38

solsona

fins el 15 de gener 2012

AMORS DIFÍCILS

íssim de solsona presenta les xilografies (gravats en fusta) de pep brocal i blanca hernández.

L’amor és un concepte universal relatiu a l'afinitat emotiva entre éssers no obligatòriament humans. De vegades, aquesta afinitat és corresposta. D’altres, com tots sabem, no. Sovint, l’amor es veu accidentat per altres impulsos ja que la dansa dels cors no és estàtica i té infinites variables. Les emocions, experiències i actes que es deriven d’aquesta equació vital són d’una multiplicitat tal que seria impossible fer-ne un catàleg complet.

A més, l’amor varia en importància al llarg de les èpoques i les cultures. La seva trascendència és canviant, així com el tractament en l’art, la publicitat o la ficció. Si bé tant el mahabharata com el llibre de baruk situen l’amor en l’origen de l’Univers, es pot constatar que ara i aquí aquest concepte està desprestigiat. En la nostra societat abocada al capital, al desenvolupament tecnològic i al control de totes les coses, l’amor és vist majoritàriament des d’una perspectiva romàntica i per tant desprovist d’aquest poder original.

amors difícils explora aquesta vivència inefable a partir de diversos camins.

pep brocal és llicenciat en belles arts dins l’especialitat de pintura, i el 1984 va iniciar-se de manera professional en el còmic.

Recentment ha publicat el títol “l’oblaf va de pícnic” per a mamut comics, bang ediciones (2011).

blanca hernández és llicenciada en belles arts per la facultat sant jordi de barcelona. 1987. Especialitat: escultura i gravat. Actualment treballa com a dissenyadora gràfica, i és editora de badabum, edicions especials, espai d’experimentació en el terreny de l’edició independent. Fins al moment, badabum ha editat obra gràfica de petit format de diferents artistes, llibres desplegables, jocs òptics i altres objectes serigrafiats, numerats i signats per cada autor.

+ info aquí.

es regala quadre...

2011-12-26T13:55:00.000-08:00

L’artista berguedà pep espelt regala el quadre l’home.

L’home és un dibuix a carbonet sobre tela (73 x 61 cm) i que es va realitzar per encàrrec del centre d’art contemporani i sostenibilitat cacis i la colònia jorba dins la trobada d’artistes que va tenir lloc el passat mes de novembre.

L’obra de pep espelt no és de les més significatives de l’artista, però si que es tracta d’una mostra de retrobament als seus inicis. Una figura masculina en forma d’embrió realitzada amb traçades fermes i espontànies.

Per aconseguir el quadre només cal que envieu un mail a l’adreça individual.off@gmail.com abans del dia 6 de gener 2012 amb el vostre nom i població. De tots els mails rebuts se’n seleccionarà un.

els carrers que parlen

2011-12-26T12:14:00.000-08:00

Què tenen en comú les parets de londres i berlin ¿¿

WALLS & FRAMES: FINE ART FROM THE STREETS

Un total de 101 artistes coneguts i emergents de tot el món s’han unit per presentar una col·lecció única d’art de carrer i l’han plasmat en un llibre que mostra com els artistes treballen des de la clandestinitats, amb la pressió de la prohibició.

El llibre mostra com s’estan desenvolupant altres estils, conceptes i tècniques d’estudi que, al seu torn, influeixen en la direcció de l’art contemporani.

L’art de carrer s’ha establer fermament com un aspecte i actitud en el panorama de l’art contemporani. Avui dia, els joves artistes van més enllà del seu treball per presentar estils innovadors. Curiosament algunes de les obres i artistes que neixen al carrer, ja estan formant part de museus com la tate modern i la fundació cartier.

El llibre és editat per maximilliano ruiz i publicat per gestalten (alemania).

+ info aquí:

Walls & Frames documents the work of this next generation of street artists. The book presents the evolution of these ambitious talents, who are keeping their connection to the street alive while establishing themselves in the art market with work in traditional formats such as painting, sculpture, and prints. It shows how artists who work with limited time and a small selection of tools on the street are developing other styles, concepts, and techniques in the studio that are, in turn, influencing the direction of contemporary art.

Interviews with the artists and other insiders as well as an insightful text by the curator Maximiliano Ruiz illuminate the context, working methods, and perspectives involved in this inspiring scene.

Walls & Frames takes a detailed and authentic look at the intersection of young street art and contemporary art. Its fresh outlook appeals to those familiar with these developments and new to the scene as well as to a wide range of artists, collectors, gallerists, journalists, and designers.

convocatòria de textos

2011-12-26T12:02:00.000-08:00

extret de la nausea

fins el 15 de gener 2012

El colectivo cultural gavia convoca a la comunidad académica a participar en la publicación de la revista literaria de la universidad distrital francisco josé de caldas, gavia, "palabras de más...", en su edición n 9.

Todo texto debe ser entregado en fuente times new roman, 12 puntos, interlineado 1.5, tamaño carta, máximo doce (12) páginas. Se debe incluir el nombre del autor junto a sus datos personales -nombre, institución, profesión u oficio, correo electrónico-.

Si el texto es enviado con seudónimo, el autor deberá indicar su nombre e información personal, así ésta no sea publicada. Al final de los ensayos se deberá citar la bibliografía consultada y citada en formato APA. Las notas a pie de página deberán ubicarse al final del escrito. El tema será libre dentro de los géneros establecidos por la revista (ensayo, cuento, poesía). La sección Palabras de más se amplía a otro tipo de propuestas (reseña, entrevista, crónica, reportaje, texto híbrido, entre otros). Vía correo electrónico, en la dirección revistagavia@gmail.com

+ info aquí:

art i afonies

2011-12-26T08:39:00.000-08:00

sant andreu contemporani

gran de sant andreu,11

barcelona

fins el 7 de gener 2011

art/fonic es visualment art

art/fònic és una exposició d’art que fa servir la ràdio com a plataforma experimental de difusió.

El projecte reuneix el treball de 15 artistes expressament seleccionats del concurs d’arts visuals premi miquel casablancas 2011, de sant andreu contemporani, als que es va encarregar l’adaptació o traducció sonora dels treballs i projectes que van presentar.

art/fònic és una invasió d’interferències radiofòniques de dos minuts i mig de durada en la graella de programació de Scanner FM, del 5 de novembre al 5 de diciembre de 2011.

art/fònic investiga sistemes de comunicació i difusió directes, i qüestiona els models expositius tradicionals. A la vegada és una plataforma expositiva amb tres nivells de visibilitat: l'emissió de les càpsules a scanner fm, la publicació d’un cd en format digipack i una instal·lació sonora de 15 punts d’escolta a sant andreu contemporani-

+ info aquí.

seminari d'aparadorisme

2011-12-24T00:47:00.000-08:00

escola d’art i disseny del berguedà

st. joan baptista de la salle, 4

gironella

23 i 30 de gener // 6 i 13 de febrer 2012

4 dilluns de 16 a 21 h

Seminari d’aparadorisme impartit per l’aparadorista: zaida carrión i van der pal.

El seminari consistirà en: informació del seu treball com aparadorisme, elements i conceptes a l’hora de realitzar un aparador i realització pràctica d’un o més aparadors.

+ info aquí:

de bitllets !!

2011-12-22T06:43:00.000-08:00

10th avenue i west 18th st
manhattan

fins el 30 de desembre 2011
Si aquestes vacances d’hivern tens pensat anar fins a manhattan, no et perdis l'enorme bitllet de 100.000 dòlars que l’artista john baldessari va col·locar un en una cartellera que es troba en un parc de manhanttan.
Els bitllets d’aquest valor existeixen ja que es van imprimir durant la gran depressió, però mai van circular públicament.
L’art de baldessari busca equiparar les imatges amb paraules, il·luminar, confondre el significat. Sovint, aconsegueix que l’espectador es fixi en els detalls de menor importància, les absències, o els espais entre les cosa, ja sigui mitjançant la col·locació de punts de colors sobre els rostres, enfosquint parts de les escenes, o la juxtaposició de fotografies d’arxiu amb frases quixotesques, injecta humor al que fa.
Baldessari és un artista amb gran reconeixement internacional, ha rebut diversos doctorats honoris causa, la més recent per part de la universitat nacional d’irlanda, el burren college of art (2006). Ha participat en documenta, la biennal de venècia.

“HIGH LINE BILLBOARD presents an extraordinary opportunity for art to generate conversation, and that is why I am thrilled to launch the series with this new work by John Baldessari,” said Cecilia Alemani, the Curator and Director of High Line Art at Friends of the High Line. “One of his first works recited the phrase, ‘I Will Not Make Any More Boring Art,’ and for more than 40 years he has continued to surprise us. With its larger-than-life proportion, this new work can be viewed in many ways: a photo opportunity for High Line visitors, a commentary on the world’s financial situation, or a giant object of desire.”
High Line Art, presented by Friends of the High Line, today unveiled The First $100,000 I Ever Made, a new work created by legendary artist John Baldessari for the 25-by-75 foot billboard next to the High Line on 10th Avenue at West 18th Street. This is the first of three works to be presented as part of a new series called HIGH LINE BILLBOARD, thanks to the generous support of Edison Properties, the owner of the property on which the billboard stands.
+ info aquí:

la ironia de blanchard

2011-12-21T23:31:00.000-08:00

la font del balç
casserres prop gironella

fins finals de gener 2012

movimentpuntzero

tanca l'any amb l'exposició de la francesa valérie blanchard (paris 1965) que es podrà veure fins a finals de gener del 2012 a la font del balç.

Les pintures de blanchard mostren la cotidianitat del dia a dia de la multitud de llocs on ha viscut. Una pintura falsament naif, amb una mirada sociològica i especialment carregada d'ironia. Moments que reté i esbossa al petit quadern que sempre porta a sobre i que una vegada al taller, plasma amb pintura acrílica sobre tela. Quadres plens de vius colors que es podrien assimilar al mestissatge afro-llatí d'en botero, però amb un estil realment únic.

Valérie blanchard és autodidacta i gairebé nómada. Ha tocat tots els temes, des de la música a l'agricultura i el circ. Les seves obres s'han exposat a frança, alemanya, bèlgica, catalunya i espanya.

Amb aquesta exposició movimentpuntzero clou l'any amb un balanç de més d'una cinquantena de propostes artístiques multidisciplinars que s'han pogut veure especialment al konvent de cal rosal, però també a altres espais comissariats a berga, gironella, la seu d'urgell i manresa.

Paral·lel·lament al konvent s'han dut a terme multitud de projectes personals d'artistes i propostes de tots els àmbits, tant musicals, com pictòrics, visuals, cinema, moda, electrònica. (jordi joan, regis, svreca, 080 moda, kinoplatz, bestiari il·lustrat, sidonie, feliu ventura...) Així mateix, donant difusió dels artistes i d'actes culturals a través del bloc d'informació cultural http://movimentpuntzero.blogspot.com amb més de 20.000 visites anuals.

Un any replè d'art a les nostres comarques de la catalunya central i amb la mirada recelosa cap endavant. Sempre des de l'autogestió i amb llibertat absoluta per presentar temes totalment arriscats, sense pompositats i directes.

Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració així com els vostres mails i paraules que ens dónen força i energia per no aturar-nos.

Moltes gràcies !!!

joan ferrer davant de la mar

2011-12-21T06:53:00.000-08:00

llibreria quatre cantons
placeta ciutat 12
berga

fins el 31 de gener 2011

joan ferrer presenta la col·lecció de pintures la mar.

Cada any i per sort, pels volts de nadal, la gent de la llibreria berguedana quatre cantons saben com fer-nos feliços i ens obsequien amb alguna delicadesa especial.

Enguany són les petites pintures del pintor també berguedà, joan ferrer, qui acompanyarà aquestes dates.

La nova col·lecció no és gens dolça ni digerible a primera vista. Es tracta d'una vintena d'olis de petit format i que giren entorn d'un tema: la mar. I és el públic qui escollirà la situació que vulgui, de la mateixa manera de qui està davant d'un increïble paisatge marí i que tan pot ser paradisíac, com salvatge i perillós.

Hi ha coses difícils d'explicar i de dir, però en aquesta exposició ho minimitza amb un text que caldria posar com un “alerta”, i diu: “en aquestes pintures, ferrer s'enfronta intensament al camp que sempre predica: la possibilitat de simplificar un concepte significa prescindir de l'irrellevant per expressar allò que és essencial”. A partir d'aquest punt, que cadascú s'agafi on pugui, textures, colors, força, senzillesa, matisos sobre matisos, res casual i a la vegada fresc. Una exposició valenta i que potser no entra a la primera, però al moment que el cervell raona les imatges i les processa, és llavors quan t'adones que ja ets dins captivat per tota la seva magnitud, volum, tendresa i puresa !!!

bernoît Paillé dins del garatge

2011-12-17T06:15:00.000-08:00

sala gratx

garatge privat del barri de gràcia

barcelona

fins el 30 de gener de 2012

benoît paillé - exposició de fotografia i accions participatives.

El fotògraf quebequès benoît paillé (trois rivières, québec, 1984) exposa per primera vegada a barcelona dins a mostra nitografies, la qual inclourà accions participatives amb el fotògraf per tal de donar a conèixer el seu procés creatiu.

Les fotografies exposades són una selecció de la seva col·lecció “night series”. En elles, el paillé congela instants d'accions artificioses i estrafolàries. Són moments d'escenografies aparentment narratives en les que, tanmateix, no queda clar com ha esdevingut la situació descrita ni com aquesta podria concloure.

Aquestes instantànies, tenen en comú l'estat dels seus protagonistes, sempre personatges joves. Una noia és rescatada de l'interior d'un contenidor per algú que està atrapat en el contenidor del costat; una altra noia apareix estesa, com si hagués mort de forma fulminant en una postura impossible, sobre un monolit d'un parc; en un pati interior, una tercera busca alguna cosa traient el cap per una finestra amb l'ajuda d'una làmpada il·luminada sense cables, i fixa la seva mirada en aquesta llum improbable.

El fotògraf -un mestre del retoc a qui no li falten imitadors i de qui se n'ha arribat a fer un filtre de photoshop amb el nom de "paillelaizer"- transforma la manca de llum en singulars moments de color de qualitat pictòrica, i fins i tot escultòrica, que donen al resultat final un volum i una plàstica inesperats.

Amb només 27 anys, paillé ja ha mostrat el seu treball a canadà, japó, itàlia, rússia, ucraïna i frança, i ha impartit workshops a londres, torí, barcelona, amsterdam i paris.

nitografies està organizada per portmanteau productions, creada per iñigo martínez d'iguapopgallery) en col·laboracióamb la periodista i activista cultural txell bonet. És la primera d'una sèrie d'exposicions nascudes amb la intenció de presentar el treball d'un artista en un espai insòlit, i en una ubicació que es desvetllarà únicament sota demanda. En aquests indrets sigulars es podrà coneixer personalment els artistes i veure com creen a partir d'accions amb el públic. En aquesta ocasió es podrà visitar dins d'un garatge privat del barri de gràcia, en la batejada com a sala gratx, a partir del 12

Detalls de la ubicació, visita i participació demanant cita prèvia a human@port-prod.com.

abel castells busca !!

2011-12-17T06:05:00.000-08:00

la portella (prop la quar)

dilluns 26 de desembre 2011 (sant esteve)

11:00 h.

Convocatòria de núvies a la portella (berguedà)

L’intrèpid i arriscat fotògraf berguedà abel castells, convoca pel dia de sant esteve la trobada d’homes i dones vestides de núvia i que passarà a formar part del proper projecte personal del fotògraf. Per tant és una bona ocasió per participar amb un dels projectes d’aquest fotògraf peculiar. La fotografia serà de grup, per tant, es demana la màxima col·laboració a persones tant de l’àmbit fotogràfic, com inquiets o simplement a tots aquells amb ganes de passar-ho bé.

Com arribar-hi aquí.

2012 segons jordi plana

2011-12-14T23:35:00.000-08:00

El fotògraf jordi plana presenta la nova proposta d’imatges del calendari pel proper 2012.

Per aquest any, dotze diferents músics, cantants i musicòlegs formaran part d’un calendari amb un format més clàssic però amb tota l’estètica i força de Plana i que ens aproparà, mes a mes, a un seguit de personatges fotografiats especialment per a l’ocasió.
El mes de gener s’inicia amb el músic solsoní roger mas.
El calendari es rep a través de mail i l’autor i movimentpuntzero el distribueixen virtualment de manera lliure i gratuïta.

kubrick brillant

2011-12-14T23:14:00.000-08:00

multimedia art
ostozhenka str., 16
moscú

fins el 29 de gener 2012

stanley kubrick. History in photographs 1945-1950

El museu multimèdia art de moscú, mostra per primera vegada més de 200 fotografies del director de cine stantley kubrick, algunes d’elles mai publicades anteriorment.
No és gaire sabut que el director de films majestuosos com la taronja mecànica, 2001 una odissea de l'espai, the shining.... tingués aquesta vessant i menys que les fotografies que s’exposen les hagi realitzat un kubrick gairebé adolescent.
Nascut a nova york l’any 1928 en el context d’una família jueva, és a l’edat dels 13 anys quan el seu pare li regala la seva primera màquina de fotografiar. En aquell moment kubrick ja no se sentia atret per les activitats dels joves de la seva edat i l’etiqueten com un noi reservat, espavilat i neuròtic el qual no va tardar a enamorar-se de la nova joguina i a passejar per la ciutat fotografiant tot el que veia. És l’any 1945 amb només 17 anys ven la primera fotografia a la revista look, revista en la que hi col·laborà fins l’any 1950 moment en que realitzarà el primer film documental de 16 mil·límetres.

Mitjançant aquesta prematura afició ja deixa entreveure petits detalls verges i emocions que amb els anys plasmarà a algunes de les seves pel·lícules.
Quan a kubrick li pregunten la importància del seu pas pel món fotogràfic, assegura que no podria haver fet aquest pas sense uns ulls de fotògraf.
Algunes de les fotografies que es mostren són “etudes in the metro” realitzades amb la màquina de fotografiar amagada a la butxaca, “an evening at copacabana” que mostra la part oculta de la vida d’uns ballarins, així com una altra imatge en la que un nen pobre contempla com una família adinerada devora un dinar exageradament excessiu.

+ info aquí.

kubrick's most characteristic images, taken in the late 1940s, are found in the series 'Dialogues with Shadows'. Taken during theatre performances, these photographs show actors conversing with the shadows of others hidden outside the frame. Here we can recognise the fundamental elements of photography and cinematography – light, shadow and drama, and catch a glimpse of the brilliant filmmaker he would later become. Nameless passers-by on the street were caught by kubrick's lens, as well as the top celebrities of his time – the actress and social lioness Betsy von Furstenberg, composer and director Leonard Bernstein, Hollywood actor Montgomery Clift, and legends of world boxing Rocky Graziano and Walter Cartier. Kubrick's studies put him on a par with such masters of photography as Walker Evans, Henri Cartier-Bresson, Robert Frank, Diane Arbus, Louis Faurer and, of course, William Eggleston. Careful examination of Stanley Kubrick's photographs helps us to reinterpret and maybe revise our perception of this great 20th-century master's work.

ora, eat libidus !!

2011-12-14T10:57:00.001-08:00

eat meat

c/ alzina, 20

barcelona

fins el 21 de gener 2012

l’espai eat meat celebra el segon aniversari i ho fa de la millor manera o de la manera que ho sabem sempre fer, millor que millor, amb l’exposició col·lectiva temática LIBIDO.

A través d’aquesta “paraula-estat” es va iniciar una convocatòria que va sobrepassar les expectatives de la mateixa organització, però degut a l’espai, es va tenir de limitar. Per tant, esperem que els senyors de l’eat meat, facin espai a les golfes i així el públic seguidor i expectant, pugui devorar encara més i més carn.

A l’hora d’escollir els participants, s’ha procurat que s’hi representessin el màxim de disciplines i gèneres possibles, pintura, dibuix, fotografia, escultura, joies i fins i tot, un experiment porno-gastronòmic.

De moment, no s’ha avançat cap imatge de les obres, però a partir d’aquest cap de setmana, ja les podrem veure a aquest mateix bloc. De totes maneres, amb alguns dels noms dels artistes que hi participaran i coneixent una mica el guió d’eat meat, de segur que serà de les propostes grans grans. A part, s’ha editat un catàleg de l’exposició, el qual serà el primer del que es preveu com a col·lecció. Per tant, hi ha ve futur, empenta i de segur, qualitat:

SHOW MUST GO ON !!

Participants:

alexandre belmonte & sarah anglada, cornelius coffin, dani buch, eulàlia rosas, eva alonso, fernando romeo, fritz gnad, gemma codina & jordi marimon, hugo bruce, isabel aurea, jabi machado, javier aristu, jordi plana pey, juan escudero, kk, lola sandoval, lorena valldepérez, luís vigil, marcos palazzi, maría martín carmona, mercè rodríguez, microclim (juan muiño & jesm), milos koptak, nico nubiola, oscar sancho nin, paul steen, philippe jusforgues, rai escalé, riot über alles, sonia carballo, steven fifty, víctor nubla i xavi vilagut.

+ info aquí:

art sartc art reivindicatiu i experimental

2011-12-13T23:20:00.000-08:00

ateneu igualadí

igualada

fins el 5 de gener 2012

igualada presenta una nova edició i versió del mercat d’art sartc, enguany no ha pogut ser com sempre. El context econòmic actual ens estimula a pensar maneres de reinventar-nos i per això proposen que el leitmotiv del sartc és viu, donar un espai a l’art: promocionar artistes, ser un aparador, fer l’art assequible a tothom, proposar l’art com a regal. Oferir un espai a qualsevol idea, manifestació, debat, experimentació, formació, participació, reivindicació .. i el que és vulgui.
Tot projecte és viu, dinàmic. I d’una forma natural l’embolcall del projecte sartc ha anat variant al llarg dels anys, segur que trobem la manera de seguir evolucionat.
La nova edició no serà supermercat d’art, però sí que una exposició diferent, tot una paret plena de marcs buits que es penjaran tots els que s’estimem el sartc, els que han participat, comprat i visitat.

A part es projectaran documental sobre una instal·lació de l’artista visual eugènia balcells (foto superior) i altres on es descobrirà un art efímer amb la natura i les mans com únics elements. La història preciosa i commovedora d’una artista discapacitada i la seva potent obra com a llenguatge amb el món. I la vida de l’artista graffitero més important de tots els temps, banksy.

+ info aquí.

realitat o vida ¿

2011-12-12T23:26:00.000-08:00

madrid

del 12 al 18 de desembre

madatac 2011 - mostra art digital audiovisual i tecnologia contemporània.

màquines < --- > carn
adiós necro-año, bienvenido bio-autómata

El festival audiovisual i de tecnologies contemporànies madatac de madrid arriba amb unes propostes mundials excel·lentíssimes.
Amb el lema de vida versus màquines, es podran veure projectes on la tecnologia es repassa la realitat o quan el límit de la carn es converteix amb tecnologia i robòtica.

Si no teniu temps de passar-vos per madrid, us recomanem que us feu un viatge per la seva web (recomanable 100 % el trailer).

+ info aquí:

Ara és Ara, Ser o no ser. Una normalitat aterridora

2011-12-03T04:09:00.000-08:00

text bloc Horitzó Indefinit
per shendeluth

Llegia ahir al diari ARA sobre la mort d’un home palestí innocent de mans de l’exèrcit israelià per error. Una confusió en el pis del militant de Hamàs al que volies acribillar a trets, ha fet caure un innocent. I ja està, un “Perdoni senyora” a la cara de la dona de difunt i mitja volta que aquí no ha passat res.

I això un dia i un altre, cada matí ens llevem amb una mort per error, cada mitja tarda despertem de la becaina amb un accident ple de cadàvers, cada nit abans d’anar a dormir tenim alguna vida que s’apaga innecessàriament. I ja quasi ni ens posa la pell de gallina, ja només girem sense ni pestanyejar el full del diari, ja ni tant sols ens canvia la brillantor dels ulls noticia rera noticia a la televisió, sols anem recorrent les diverses calamitats al navegador amb un lleuger però continuu toc a la rodeta del ratolí.

Totes les atrocitats són sols paraules clòniques per un cervell massa acostumat a sentir-les, formen part de la normalitat del dia a dia informatiu. Sols una bona noticia ens fa aixecar el cap, sols un bri d’esperança de nous vents ens fa afinar l’oïda, la vista o el tacte. Fora d’això la normalitat, llunyana ja que no la vivim a sobre el nostre benestar, però normalitat en una visió global del món, ens rellisca sense sentir moltes vegades ni un trist sentiment fora d’un “altre cop, sempre el mateix”.

El món està força podridot, la veritat, però això és massa normal i ens estem immunitzant sobre el terror i la malvestat (com diria en Satanàs dels Pastorets) que impera al nostre blau planeta, encara que cada vegada més amb un color rogenc de destrucció.

Però per sort no tothom es troba immers en aquest normalitat aparent amb cor negre. Per sort hi ha comunicadors, artistes, activistes, legisladors i fins i tot algun que altre polític (si, algú hi ha per allà) que ens recorden que això no és el que hauria de ser, tot i ser cada vegada més usual. I els hem d’escoltar i creue’ls i sortir d’aquest crepuscle de normalitat aterridora en el que vivim. Estar clar que la dona del palestí que van assassinar no es troba immersa en aquesta normalitat nostre, ni el poble d’Haití, ni les viudes i orfes d’innocents morts a Iraq, ni aquelles famílies que porten al món a un fill sabent que probablement morirà de gana, ni un llarg etc. que encara que no ho sembli, representa la majoria de població mundial.

Però amb la seguretat del nostre sofà i la sort d’una societat del benestar, nosaltres seguirem veient tot això llunyà i massa normal per ser reivindicat, massa repetitiu per ser tingut en compte, massa poc important per pressionar als nostre governants … massa d’altres per fer-ho un problema nostre, de tots.

Les meves pràctiques sexuals.

2011-11-28T12:00:00.000-08:00

Opinió -

text: t.martini // foto: jordi plana

Les meves pràctiques sexuals.

Algú em demana que escrigui sobre les meves pràctiques sexuals. Ho faig, m'exposo. En el fons, el sexe impregna bona part del meu dia a dia. De fet, des de fa mesos només escric de conys, conys, i amor. Aquest és el veritable problema: l'amor, l'esquizofrènic amor que et trasbalsa el cervell, et regira l'estòmac i t'acaba empenyent pendent avall, cap al terraplè de la basura.

Què m'agrada?

M'agrada tot, des dels petons humits fins que se'm pixin a la cara. Va a dies, però m'agrada el sexe salvatge en aquesta merda de món, on la proposta oficial més excitant és passar el dia en família a PortAventura.

A mi m'agrada que em mosseguin, m'agrada tastar la carn i contemplar la sang, que m'escupin a la cara i tornar-m'hi amb un somriure. M'agrada explorar tots els orificis amb la llengua inquieta, sense manies, com el bon col·leccionista.

M'agrada que m'abraçin i em torna boig -massa boig- que ella em digui que m'estima. No ha passat gaires vegades i segurament no tornaré a sentir-ho.

El somni de la llibertat esdevé la cadena.

2011-11-28T11:48:00.000-08:00

OPINIÓ -

text: pandora // foto: jordi plana

El somni de la llibertat esdevé la cadena.

A l’antiguitat, els grecs intentaven explicar la realitat i tots aquells fenòmens que no entenien a través dels mites; el mot mitologia, etimològicament parlant, està format per dos mots mythos (μῦθος) –faula- i logos (λόγος) -paraula, discurs- per tant, podem definir la mitologia com una faula contada a través de la paraula o el discurs.

Avui en dia s’ha perdut aquest concepte de la comprensió del món a través de faules i d’històries, però no per això els mites clàssics deixen de ser actuals: no anaven tan errats els grecs quan creaven aquestes historietes per tal de donar explicacions a tot allò que no comprenien. Fixem-nos en el mite de Prometeu.

Hi ha nombroses versions d’aquest mite a l’antiguitat, però en són tres les més conegudes. La més antiga és la del poeta Hesíode on se’ns presenta un Prometeu irreverent, que enganya els Déus per afavorir els homes; Prometeu sacrifica un bou i en fa dues parts, una amb els ossos i el greix, molt més voluminosa i atractiva, però que no era comestible, embolicada amb la mateixa pell de l’animal, i l’altra amb la carn. En oferir el sacrifici a Zeus, atret per la voluptat del fals embolcall, tria la primera part, i quan descobreix l’engany, totalment irat, castiga Prometeu, i per extensió els humans, a deixar-los sense foc. L’heroi, però, desafiant el càstig diví, robarà el foc als déus i l’oferirà als humans. Zeus, encara més irat, el lliga amb unes cadenes a una columna on cada dia una àguila li menjarà el fetge i cada nit li creixerà, el càstig, doncs, serà etern. Aquesta serà la base de les versions posteriors amb algunes modificacions.

A la versió del filòsof Plató, Prometeu veu que els humans estan totalment desproveïts de qualsevol tipus d’art per subsistir i els dóna la saviesa tècnica, el foc, que roba als déus. Aquí Zeus, que Plató tracta millor que en la versió d’Hesíode, veu que amb això no n’hi ha prou i

reparteix entre els humans justícia i vergonya, elements que considera necessaris per tal que els homes puguin conviure a la polis.

Èsquil a la seva tragèdia Prometeu encadenat ens presenta una lluita entre Zeus (tirà) i Prometeu (savi), on triomfa la figura del tirà davant de la de l’intel·lectual, i de nou trobarem el

càstig de l’heroi –o antiheroi- amb el fetge menjat per l’àliga eternament.

Aquest mite, que els grecs contaven fa tants segles, és d’una evident actualitat. D’una banda, si ens fixem amb les versions d’Hesíode i d’Èsquil veiem com Prometeu és condemnat per voler aportar el foc i la cultura als humans; a aquestes versions l’heroi representa la cultura, la intel·lectualitat i la voluntat que els homes obtinguin el saber. La societat actual és farcida de Prometeus, que lluiten diàriament sota la bandera de la Cultura, i troben una trava rere l’altra per part del Zeus, polític i tirà de torn: que si només subvencionem allò que interessa, que si segones carreres amb un 40% d’increment-penalització, perquè amb una ja en tens prou i no estudiïs tant que potser podràs tenir criteri i posar-te en contra nostra, que si tisorades per aquí i per allà...

D’altra banda, no deixa de sorprendre el fet que a la versió de Plató, Zeus sigui presentat com un déu “bo” i atorgui als humans la justícia i la vergonya, elements, segons el filòsof, necessaris per viure en societat. De justícia, actualment, n’hi ha ben poca, i de vergonya, és absent en aquests Zeus que ens han tocat patir que es fan anomenar polítics, quan potser el que representarien millor de tot el mite antic és la figura del botxí del càstig diví, això és, l’àliga que menja incansablement el fetge -l’ànima- de tots nosaltres, els Prometeus. Com bé diu Espriu al primer vers del poema que duu el nom del nostre antiheroi “El somni de la llibertat esdevé la cadena”.

per avançar, protestar

2011-11-28T08:16:00.000-08:00

OPINIÓ -

text: silvia culell // foto: jordi plana

Jo protesto,

Jo protesto contra la covardia i el pessimisme que no permeten que la societat avanci.

Jo protesto contra els que maten els somnis i les idees que no deixen créixer.

Jo protesto contra els diners, que maten la creativitat, la imaginació i les bones idees.

I tu, protestes?

Protesta amb mi, per què així podrem avançar. Protesta amb mi sense pancartes; protesta amb mi pintant, llegint, jugant, rient, cantant, estimant...

Protestem junts i ens farem grans. Protestem educant, trencant barreres, coneixent persones, respectant persones.

Protesta per avançar!

(jo) també tinc un museu

2011-11-28T08:11:00.000-08:00

panorames.... musicals !!

2011-11-28T08:10:00.000-08:00

OPINIÓ -

text: eduard finestres // foto: jordi plana

Ser ‘indie’ significa, apel·lant a l’arrel semàntica de la paraula, anar per lliure, sense haver de dependre de l’empara econòmica d’una gran corporació empresarial, que en el cas de la música serien les multinacionals discogràfiques. A la pràctica, la música ‘indie’ ha resultat un calaix de sastre on entrava tot allò que discorria per canals alternatius als habituals: l’escena ‘indie’ es feia forta en els soterranis de la cultura, a través de canals alternatius, minoritaris i molt vitals d’edició i distribució, així com en un circuit propi de concerts.

Catalunya, al començament dels noranta, forma part de l’onada que, d’una manera silenciosa i constant, comença a cobrir tot el territori espanyol i ajuda a consolidar una escena alternativa de pop i rock –recanvi de l’oficial, encara identificada amb els sons de la post-Movida madrilenya– que va tindre també epicentres a Gijón, Saragossa, València, Madrid i Donosti.

L’‘indie’ no va néixer del no-res. Catalunya havia tingut una forta escena experimental i d’edició en casset, de la qual havien resistit bandes com Superelvis, i alhora havia estat un dels epicentres de l’escena ‘mod’, en la qual havien estat agents principals Brighton 64 –posteriorment Matamala, en l’origen de la fundació del segell Bip Bip Records– i la banda de culte Los Negativos (equivalent ‘underground’ als infinitament més populars Los Sencillos de Miqui Puig).

Però l’‘indie’, als noranta, s’identifica sobretot amb els aires de canvi del ‘noise-rock’, una escena de cançons melòdiques i brutes que prenien inspiració en fenòmens anglosaxons com el ‘grunge’ de Nirvana, el rock experimental de Sonic Youth o el ‘noise-pop’ de Pavement.

Bach Is Dead, el primer grup de David Rodríguez, posteriorment el fundador del projecte Beef –en què fusionava ‘art-rock’, sons de l’avantguarda alemanya dels anys setanta i maniobres sòniques del ‘noise’–, va ser un dels participants, el 1992, de la gira ‘Noise Pop’, al costat d’Usura (Madrid), Penélope Trip (Gijón) i El Regalo de Silvia (Saragossa), moment fundacional d’una escena ‘indie’ estatal que va poder créixer gràcies al suport de mitjans de comunicació com la revista ‘Rockdelux’ i l’emissora pública Radio 3 de RNE.

En la història coral que és l’‘indie-pop’, Catalunya aporta personatges que juguen papers importants en moments concrets com Los Fresones Rebeldes, essencials en l’apartat del ‘pop naïf’ o, ja en el canvi de dècada del 2000, la psicodèlia ‘revival’ de Sidonie, el pop electrònic cínic d’Astrud i el col·lectiu Austrohúngaro, i el pop surrealista dels Antònia Font, convertit en referent per a la posterior generació de l’escena alternativa en català, al costat de la cançó d’autor tortuosa de bandes com Mishima o Refree. El postrock, de la mà de segells com Foehn, el posen en circulació les atmosferes malenconioses i desoladores de Balago.

Quant al ‘hardcore’, el segell BCore és una peça central de tota l’escena espanyola, un planter inesgotable de bandes que teixeixen una espessa xarxa entre Girona i Barcelona i que no s’ha aturat en pràcticament vint anys, començant per Innocents, continuant per Corn Flakes i Aína i, ja en la dècada dels 2000, amb l’eclosió de bandes com Standstill i The Unfinished Sympathy. L’escena ‘indie’ catalana segueix en plena forma en els soterranis de la cultura oficial, en permanent mutació, donant alternatives a noms que es mouen en les vies de l’‘afro-indie’ (El Guincho), el soroll sense control (Bèstia Ferida), l’experimentació rock (Les Aus) i el pop de noies (Los Seis Días), i a més obrint una bretxa per la qual s’han filtrat propostes de folk i pop electrònic que en lloc de l’anglès o el castellà usen el català en les lletres. És el cas de Glissando, Mazoni, Sanjosex, El Petit de Ca L’Eril o Anímic, amb Manel com a grup bandera.

És en aquest moment de canvi i obertura a noves propostes internacionals quan la música local s’obre també a la música electrònica de ball i al ‘hip-hop’, que als noranta vivien l’edat daurada a Europa i als Estats Units. Pel que fa al rap, el primer gran grup català són 7 Notas 7 Colores, format pel ‘rapper’ Mucho Muchacho i el productor Dive Dibosso, que recullen l’herència d’Eat Meat –‘acid jazz’ elegant comandat pel poeta Make– i BZN, amb rimes irreverents i moments grollers. ‘Hecho, es simple’ (1997) és un debut espectacular que posa el ‘hip-hop’ català al mapa, el testimoni del qual pren des de Terrassa el duet Sólo Los Solo. El productor de Sólo Los Solo –projecte desmantellat a dia d’avui– és actualment l’home que tira del carro del ‘hip-hop’ local: DJ Griffi és darrere de l’obra de Tremendo, Quiroga i Chacho Brothaz i serveix ritmes als principals MC espanyols, una figura respectada que se situa lluny d’un ‘hip-hop’ més adolescent i conflictiu com el que practica l’injuriat i supervendes Porta.

La música electrònica creix a Catalunya gràcies a tres forces simultànies. Primera, la creació d’una escena de clubs alternativa a la massificada de la ‘màkina’, centrada en música menys dura, que es nodreix de corrents d’avantguarda com el primer ‘techno’ americà, el ‘trance’ alemany o la IDM anglesa. Un club a Barcelona, Nitsa, i el seu DJ resident, Sideral, són els que ajuden a canviar la forma d’entendre l’electrònica de tota una generació i donen pas a un relleu que capgirarà la situació i acabarà per portar l’excircuit popular a la marginalitat.

Segona, la fundació del festival Sónar el 1994, avui convertit en la primera cita mundial per a la difusió de les arts d’avantguarda amb un component hedonista i gran ambaixador de la música electrònica des d’aquí cap a la resta del món, un agent catalitzador que ha actuat com a motor en la fundació de segells i carreres i que ha actuat d’ambaixador mundial de l’escena electrònica catalana –un paper que, en el pop-rock, té una rèplica exacta en el festival Primavera Sound.

La tercera força és la creació d’una xarxa de segells i artistes locals, una tasca que ha resultat difícil per les característiques del sector, en el qual el DJ és l’estrella (i no el músic). Els primers segells catalans –Cosmos i Minifunk– van tenir problemes i van acabar tancant, malgrat haver descobert talents truncats com els d’An Der Beat o Álex Martín, que sempre va gaudir de més fama a França o Alemanya.

-Text extret d´una pàgina de contactes gays-

a més a més, un petit apunt a peu de pàgina

Shanghai puede presumir de tener una de las noches más intensas del panorama chino. Una de las tendencias en boga es la de un tipo de música experimental en vivo, también conocida como escena noise. Entre los grupos más destacados se encuentra Torturing Nurse, que con su sonido cacofónico, atonal y amorfo, intenta hacer reaccionar a los espectadores mientras acompañan su show de performances en las que se busca el impacto y la sorpresa. Chaos Junky, miembro del grupo y organizador de sus conciertos, declara "Noise es la anti - música, nosotros no utilizamos instrumentos convencionales, sino un micrófono de contacto, pedales de distorsión. El Noise es anti rítmico y anti melódico. Creo que lo que hacemos es más cercano al arte o al anti arte que a la música".

Más allá del tipo de música, la existencia de esta clase de grupos es síntoma de que existe una inquietud por explorar nuevos rumbos y formas de expresión, cosa muy saludable en una China que a su vez quiere encontrar renovadas soluciones para viejos problemas.

-text extret d´una caixa d´aspirines-

oportunitats

2011-11-28T08:08:00.000-08:00

Menfis, la generació perduda.

2011-11-27T12:17:00.000-08:00

OPINIÓ -

text: pep espelt // foto: jordi plana

Menfis, la generació perduda.

Ara mateix i des de la distància, m’esparvera descobrir que Menfis berga va ser tot un punt revulsiu de la catalunya central. L’any 1976 s’inaugurava i tres anys més tard, després del gran èxit assolit per la discoteca berguedana, obria les portes Menfis manresa. Durant els anys 80 i 90 Menfis va ser de les millors discoteques catalanes gràcies al seu ambient immillorable, la qualitat musical de les seves sessions, la varietat de concerts i actuacions i especialment per la seva trencadora estètica del local. Un edifici piramidal, que encara ara les seves línies i estètica em semblen transgressores, i que donava la benvinguda a tots els que entraven a la capital berguedana, un símbol amb una simplicitat i singularitat especial i que actualment, degut a la variació de la carretera comarcal C-1411, viu mig oblidat a un racó de la ciutat.

Durant molt de temps Menfis berga va ser l’epicentre de milers d’històries i vivències úniques d’una joventut que avui dia ja formen part de la capa social que se situa entre els 40 i 60 anys. Molts d’ells ja amb fills i néts, i que es pregunten quin és l’atractiu lúdic del jovent durant el cap de setmana.

Trenta-cinc anys més tard i després de moltes temptatives, es torna a engegar Menfis amb el mateix nom i que de segur els propietaris recelen les millors perspectives del negoci, tot i que dubto que es compleixin.

El motiu ¿ se me n’acudeixen molts i variats, però el quin pren més solidesa és la manca de voluntat i la facilitat en la que ens hem vist immersos. Moltes vegades he pensat que la vida que havien tingut els nostres pares, endinsats a una societat colonial, on l’alineació s’instaurava i acomodava el dia a dia, ens està servint de patró per no evolucionar i seguir esperant a que un ric americà desembarqui i ens torni a educar com si no tinguéssim res a dir.

Al berguedà s’han iniciat multitud de projectes d’oci nocturn i la immensa majoria, han vist frustrades les seves intencions. I és que negoci i diversió sembla que no formin un bon tàndem a casa nostra. Perquè va funcionar als anys setanta i ara tot és fora de lloc, no té el què busquem o li manqui l’autenticitat. Potser és que ens oblidem d’afegir-hi el contingut de cultura a les propostes ¿ Potser és que a l’hora d’avaluar el nostre entorn ens tempta més els prejudicis que les bones intencions dels emprenedors que treballen amb il·lusió i inquietuds ¿ Potser és que hauria de retornar la repressió per fer créixer l’esperit de rebel·lió ¿

M’estimo més no comprovar-ho i lluny de tot això, crec sincerament que estem davant d’una terra amb moltes i grans oportunitats, amb gent valenta, amb imaginació i capaç de treballar incansablement i amb gent al nostre entorn que no llença la tovallola fàcilment. No estem fora de lloc i només cal viatjar una mica perquè ens quedi clar de que el nostre perfil respon a la puresa i autenticitat que ens fa peculiars i autèntics. Tenim totes les eines al nostre abast i si ens estem a divagar ens adormirem a la palla.

in LALBIS

2011-11-25T09:07:00.000-08:00

inalbis 2011

abrera

V edició de la mostra de les arts de la paraula.

La mostra vol presentar algunes de les propostes escèniques més contundents del moment.

Aquest any les propostes comencen aquest divendres 11 de novembre amb la ursonate, interpretada per oriol ponsatí-murlà.

El dissabte 19 leo bassi presentarà el seu darrer espectacle utopia, un repàs a les grans utopíes socials i polítiques.

Com a cloenda el dissabte 26 diverses actuacions com kinoplatz, amb l’atmosfera inquietant i que difícilment pot deixar-te indiferent. Sorolls, sons, vídeo i per aquesta ocasió la incorporació de l’spoken word, el poeta gerard vilardaga.

Més tard, l’espectacle amable i encantador de capses. Una proposta innovadora i divertida, basada amb petites capses que amaguen dins seu petits contes.

I per finalitzar, la proposta culinària del restaurant aguaribay en la lengua floja i el sopa(r) de lletres.

+ info aquí:

tempesta tropical

2011-11-19T06:02:00.000-08:00

abans de situar-se entre un mal carme i una pedra

caldra obviar les normes i fer veure que escrivim un altre llenguatge

aqui, dos no son tres, pero per a la immensa majoria, tampoc no importa,

la resta, com sempre, xinos intentant sucar-hi pa.

deu faci faltes i esmenes a la cara dels escollits 20-N.

nosaltres, nomes ens faltara trobar el cami. (i es de nit)

metropolis

2011-11-13T07:06:00.001-08:00

col·legi arquitectes de catalunya
plaça bisbe oliba, 2
vic

fins 31 desembre 2011

exposició de joan villaplana - metropolis - escenaris urbans 2002/2005

metropolis és un projecte basat en l'espai d'espera de les andanes dels metros en ciutats europees. Amb una visió frontal i equilibrada, villaplana captura als subjectes en tot tipus de situacions i posicions. En aquest sentit, metropolis comparteix certes afinitats amb el projecte "many are called" del fotògraf walker evans (una sèrie fotogràfica de retrats al metro de nova york realitzada amb càmera oculta), però a diferència d'aquest, la distància amb els subjectes és més gran i el que es posa en evidència en les fotografies de villaplana és la manca d'interacció entre els subjectes fotografiats, més enllà de la coincidència en l'espai i temps.

loción para la caspa

2011-11-11T12:50:00.000-08:00

HAY RAZONES PARA NO ESCUCHAR A LA GENTE EN UNA NOCHE LLENA DE ARMAS BLANCAS O EN LA BARRA DEL BAR. OTRA MULTA PARA PAGAR. DOS PILAS GASTADAS. LLAVES. GAFAS MEDIO ESTROPEADAS. OCASO. TELEFONO LOGICOM. LA SUERTE DE LOS ANALFAVETOS.

+ info aquí:

fanzine virtual de fotografia 10x15

2011-11-10T13:50:00.000-08:00

10x15 és el tamany comú de les fotografies que guardem als nostres àlbums fotogràfics, però també és un fanzine virtual xilè dedicat a la fotografia contemporània que recull material de molt bona qualitat i d’artistes visuals sota un tema en comú.

Un xoc entre realitat i ficció, però en majúscules !!

fanzine aquí:

diga'm què penses i et diré com et pentines.

2011-11-08T14:03:00.000-08:00

el vermell
c/ les piques, 3

manresa

dijous 10 de novembre 2011
20:00 h

Xerrada cultura lliure

Saps que vol dir copyright ¿¿ o copyleft ¿¿ creative commons ¿¿
Tens una grup musical d'ska i ja per això estàs en contra d'sgae ¿¿

Des del col·lectiu setge cultural es proposa una xerrada oberta per tal de deixar clars els conceptes dels que hem sentit tant a parlar i que potser no coneixem del tot.
arnau carné (editorial tigre de paper), dani castellano (discogràfica propaganda pel fet!) i pau llonch (ràdio lliure ràdio trama), ens aproparan a tots aquests temes tan importants per a tots els creadors i artistes en general.

La xerrada finalitzarà amb la projecció del documental “copiad maditos” d’stéphane m.grueso, el primer documental emès per tve amb llicència creative commons, on s'expliquen els nous reptes ètics sobre la propietat intel·lectual que planteja la revolució digital, així com el que cal fer per poder llicenciar en obert uns continguts objecte de drets d'autor, envers els models de cultura lliure i sobre perquè l’sgae no és el tipus d’entitat que busquem per compartir i difondre el nostre coneixement i quina és l’ètica darrera de les llicències lliures i creative commons.

“l’intercanvi de cultura genera més cultura, fa que la gent tingui més cultura i més ganes de crear-ne” –simona levi-

mira't i opina't

2011-10-31T14:07:00.000-07:00

fabra i coats

barcelona

dissabte 5 de novembre 2011

de 16:00 a 03:00 h

mira !!! : festival visual i musical.

Arriba un nou festival, una proposta molt pura i amb la idea de trenca esquemes, no tan sols musicals, sinó també l’essència dels festivals.

mira ! és un projecte autofinançat gràcies a la il·lusió i la passió dels seus organitzadors i això ja diu molt d’ells mateixos. Música electrònica i electrònica visual. La fusió d'aquestes dues disciplines és la principal característica del mira !, un festival que basa la seva proposta en oferir espectacles realitzats per artistes provinents de les diferents tendències electròniques i audiovisuals. Obert a tot tipus de públic, el mira ! vol ser l'aparador en el que els diferents artistes i col·lectius ofereixen una mostra de les últimes tendències en espectacles audiovisuals.

Localitzat en un espai singular i significatiu com fabra i coats, un antic recinte industrial situat dins de l'àrea urbana, el mira ! és un esdeveniment cultural amb la participació d'artistes nacionals i internacionals, però sempre amb una especial atenció sobre l'escena local més emergent, com bruna, pina, insectotròpics (foto superior), però també s’hi ha colat un parell de propostes de nivell com els anglesos plaid o el col·lectiu francès paradigme.

Els organitzadors volen fer un desplegament tecnològic que faci vibrar. Des del mira ! asseguren que mai s’ha vist la música d’aquesta manera!. Per tant, mira't i deixa't seduir !!

+ info aquí:

crítiques mundials !

2011-10-31T13:40:00.000-07:00

crítiques mundials de l'obra d'en josóc -salvador dordal-

“La joya del arte catalán. Los cuadros pintados por dordal son obras de arte. Obras de gran interés artístico y cultural, que reflejan la barcelona del siglo XIX y XX. Obras que hablan y expresan su vida, pero además con ironía y sin miedo, y sin interrupciones estéticas. Una obra que sin duda, tiene que recorrer el mundo y llegar a asia.”

yejie chen (shanghai, xina)
Lic. Historia del Arte
Master en Crítica de Arte Contemporáneo
Miembro del Comité de Selección de AIBACC

“Es una obra excepcional y de extensa variedad temática, donde la fantasía, la intimidad y la subjetividad exaltada substituyen al pretencionismo.
Las obras de salvador dordal pretenden restaurar el significado del arte modernista, de modo que podemos identificarlas perfectamente dentro de esta corriente artística, cuando ésta ya parecía muerta y olvidada, desprovista de cualquier recuerdo en el arte contemporáneo. dordal nos devuelve a nuestras raíces, a la barcelona señorial y burguesa, a la expresión plástica de nuestros recuerdos históricos olvidados, a la
majestuosidad de nuestros paisajes y catedrales. dordal nos recuerda quienes fuimos y quienes continuamos siendo con un toque irónico único. Gracias dordal.
En conclusión, salvador dordal es el último modernista contemporáneo.”

patricia muñoz (barcelona)
Directora Galeria d'Art i Disseny Patricia Muñoz
Presidenta Asociación Internacional de Arte y Cultura Contemporánea (AIBACC)
Llic. Belles Arts
Llic. Humanitats
Master Gestió Cultural
Master Estudis d'Asia Oriental, Art i Cultura

“salvador dordal, traspasando fronteras. Traspasando fronteras en todos lo sentidos, así se ha presentado el artista salvador dordal. En su forma de pintar ha influido, consciente o inconscientemente, el arte modernista catalán, así como el impresionismo, el simbolismo y el decadentismo. Todo ello se plasma en una pintura con un gran juego de sensaciones, más que una construcción intelectual.
Así es la obra de este gran artista, salvador dordal. Una obra recién descubierta para el gran público, pero que llegará a traspasar fronteras físicas, culturales e ntelectuales. Ya no hay límites en el arte, y Dordal lo ha demostrado.”

john ehrman (ny, eeuu)
Historiador independiente norteamericano
Coleccionista de Arte Contemporáneo
Crítico de Arte y Miembro del Comité de Selección de AIBACC

+ info aquí:

un error o més d'un

2011-10-25T09:19:00.000-07:00

barcelona

del 27 d'octubre al 6 de novembre 2011

festival in-edit beefeater de documentals musicals.

Aquesta és la novena edició, i com cada any, els milers de seguidors del festival de cinema de barcelona, on es podrà veure desfilar el millor de la música dels darrers 100 anys.

bowie, queen, hendrix, harrison, dylan, cohen, the who,- entre els clàssics-, ballant, menjant, creant, inspirant-se, composant, tocant, drogant-se o no, més o menys insoportables, més o menys humans, o més o menys admirables, compartiràn pantalla o sales amb joe strumer (en un recorregut encantador per l'andalusia que adorava), les reines del rock lèsbic, o els gurus de la música contemporania com ara steve reich o michael nyman, ... i un llarg etc d'animals d'escenaria.

És una cita ineludible - com deia nietsche-, que "la vida sense música seria un error".

+ info aquí:

l'orna viu al teu plat

2011-10-25T09:07:00.000-07:00

església vella

gironella

dissabte 29 d’octubre 2011 - 18:00 h

ORNA + pau marcos live

Mitjançant la unió del sampler, els sintetitzadors, el tabal, la pròpia veu i la col.laboració de músics molt especials, Orna proposa un viatge fins allà on es troben la cançó d'autor i la música electrònica més atrevida.

L'electrònica digital i analògica, els sons d'objectes i fenòmens, ambients, animals, trontolls, cops, grinyols i esgarips de tota mena, unes lletres ambigües i nostrades i l'acompanyament de pau marcos -viola de gamba i expert en música antiga i medieval-, tots junts, intenten recrear una experiència musical atemporal i difícil d'oblidar, l'experiència orna.

"Amb orna ningú no pot aixecar una bandera. Està del costat dels ángels, i no es decanta pel cel ni per la terra. La seva veu canta a la llibertat de l'escèptic, del qui no s'associa per crear grups d'humans en forma de ramat. orna trenca d'una manera peculiar amb les acostumades formes de producte de cantautor."

bzzzbip dj

"bzzzbip és en realitat antònia folguera, qui es descriu a si mateixa com a "aventurera multimèdia". Ha estat locutora de ràdio i ha participat en varis projectes de radio i televisió per internet, conduint programes d'informació cultural. Ademes fa d'investigadora i d'activista de formes de creació i distribució de música a la xarxa. Selector ocasional, en les seves sel·leccions musicals predomina l'electrònica en totes les seves variants i sovint les seves sessions contenen encara que no exclusivament, música amb llicències lliures que es troba fent surf per internet."

+ info aquí:

ciutats objectes

2011-10-25T09:02:00.000-07:00

can felipa arts

barcelona

fin el 23 de desembre del 2011

des de l'interstici

Des de l’interstici és una selecció de projectes que proposen diversos apropaments a un espai deconflicte, en aquest cas, la regió del pròxim orient; un espai que en el nostre imaginari, conscientment o inconscientment, està abocat a una lectura dirigida i fixada. L’exposició uneix tres artistes de catalunya i tres artistes del líban amb la intenció de reunir i també contraposar les diverses percepcions i relacions que els artistes han establert amb aquesta regió, i que es manifesten en diversos nivells, que van del més proper al més distant.

Basada en la premissa que hi ha sempre un espai mediador entre el perceptor i el percebut, l’exposició pretén provocar la reflexió sobre l’espai de trànsit i el lapse entre l’objecte a tractar i el resultat de la seva lectura, l’objectivitat i la ficció, la materialitat i l’abstracció, l’existència i l’imaginari, l’autèntic i el fals.

Amb la participació de vartan Avakian, david curto, domènec, hatem imam, francesc vidal i raed yassin. Comissariat per maral mikirditsian.

+ info aquí:

meridians oposats

2011-10-24T23:06:00.000-07:00

colònia jorba – forn de la calç de calders.

Crònica d’inauguració de l’exposició de txema rico, perico i els 11 artistes del mig del bosc: elsa guerra, juan, mireia arso, carmen zapata, pep espelt, inês querido, juanma, sami maalas i roser oduber.

Diumenge 26 d’octubre va tenir lloc la inauguració de l’exposició de txema rico i perico, amb el suport de la curiosa i peculiar exposició dels onze artistes provinents del bages, berguedà, aragó, finlàndia, portugal... on cadascun d’ells escollia un roure i el completava amb el seu llenguatge artístic, obrint un vincle directe entre art, expressió i natura.

Possiblement l’exposició pretenia molt menys del que es va acabar transformant, gràcies a la bona disposició de totes les parts implicades, esdevenint i presentant projectes rituals, d’energia, art lliure i creatiu, homenatges matriarcals units als vincles més purs que ens ofereix la naturalesa.
La resposta del nombrós i pintoresc públic, que ja a primera obra del matí descobria amb curiositat el taller de txema rico i perico, situat a la colònia jorba i que obria les portes per mostrar els espais i entranyes on els artistes treballen, s’inspiren i donen cos a tantes il·lusions i projectes.
La comunió que es va crear durant tot el dia va ser digne de les ocasions especials. Sense ser agosarats, transportava l’essència de la cultura francesa i el fet remarcable és el canal de comunicació que s’obria entre el públic de totes les edats i els artistes.
A continuació de la colònia jorba es va caminar fins a l’exposició de la roureda a mig camí dels dos centres on a part de descobrir les obres, podien compartir-les amb els seus creadors apropant i destructurant les habituals fredors que ofereixen els museus i altres espais artístics.
La festa va continuar al centre d’art i sostenibilitat de calders a on, amb una gran arrossada, es va donar per inaugurada l’exposició d’en txema rico i perico juntament amb la presentació de l’edició del primer llibre de cacis “Mil y un pasos” de txema rico.
Decididament es va tractar d’un dia complert a mig camí de tot arreu i allunyat de les grans plataformes i comparses.

Un apropament i connexió amb les persones que fan possible i donen exemple visible de que l’art és possible, pur i real.

(foto: jordi plana)

reinterpretant a acconci

2011-10-24T10:25:00.000-07:00

homesession

c/ poeta cabanyes, 68 baixos

barcelona

divendres 28 i dissabte 29 d'octubre 2011

projectes arriscats: tu tries !!

En 1972 el artista vito acconci realiza en la galería sonnabend (N.Y.) su acción seedbed (semillero). Bajo un falso suelo el artista, oculto, hablaba y se masturbaba mientras el público andaba “sobre él”.

seedbed: failed.version, tras la espectacularización corporal propiciada por la web 2.0, se propone como una reinterpretación de la obra de acconci donde abordar cuestiones como la domesticidad pornográfica, la artificialidad del contacto artista-espectador y la comunicación del proceso creativo.

Para empezar ya a ver y participar en la obra a través de la página de CAM4

Las intervenciones en CAM4 serán anunciadas a través del facebook de javi moreno.

La finalización de la acción podrá verse presencialmente durante los días 28 y 29 a las 20.00 h en el espacio homesession de barcelona

javi moreno es licenciado en bellas artes por la facultad de bellas artes de altea (2005) y especialista universitario en artes visuales e intermedia por la universidad politécnica de valencia (2006). Actualmente es profesor asociado del área de escultura en la facultad de altea, donde desarrolla su labor investigadora como miembro del grupo consolidado de investigación FIDEX (figuras del exceso y políticas del cuerpo). Su trabajo tiene como punto focal principal las alteraciones políticas que supone el traslado al cuerpo y a la sexualidad de técnicas propias de la sociedad de consumo, especialmente en nuestra apropiación del ciberespacio.

+ info aquí:

zeppelins i paisatges

2011-10-24T09:50:00.000-07:00

fins el 15 de novembre 2011

zeppelin2011 (9 i 10 de desembre -bcn-) busca obres sonores electròniques que tractin la influència del canvi econòmic sobre el paisatge sonor. Els projectes han de ser reflexions a partir dels documents que es poden descarregar al web de sonidos en causa aquí.

artistes coetanis al mig del bosc

2011-10-19T23:09:00.000-07:00

cacis + colònia jorba
calders / colònia jorba

bosc – diumenge 23 d’octubre
expo cacis – fins gener 2012

11 artistes acolliran una exposició espontània al mig d’un bosc per tal de connectar dos centres artístics i inaugurar l’exposició de txema rico i periko.

La connexió entre dos espais artístic veïns (tots dos a calders i distanciats per encara no tres quilòmetres) es produeix arran de la inauguració d’una exposició dels dos artistes al cacis.
L’acció que es durà a terme diumenge, titulada itineraris, s’iniciarà precisament al taller de rico i periko a la colònia jorba. A mig matí s’iniciarà una caminada artística on es trobarà una instal·lació artística en la qual s’han involucrat els onze artistes. Aquests artistes, del territori i de diferents llocs del món, els han convidat a triar un dels roures del bosc i a crear el que els suggereix l’arbre, a partir d’una llibertat total

artistes:
elsa guerra, juan, mireia arso, carmen zapata, pep espelt, inês querido, juanma, sami maalas i roser oduber.

La jornada es completarà amb la presentació del llibre de txema rico, un millón de pasos, la projecció dels documentals dels treballs fets al cacis per tamara erde i andrea hackl i un concert acústic de plouen.

+ info aquí:

llums i llums

2011-10-19T08:51:00.000-07:00

carme espinet

c/ balmes, 86

barcelona

fins finals novembre 2011

llums i ombres

Exposició col.lectiva d’artistes tan variats com especials.

Taques, il·lustració, llum i especialment textures formen part d’aquesta reunió d’artistes.

La galeria es dedica a l’art contemporani des de l’any 1972, dirigint l’activitat principal envers la promoció i exposició d’artistes, dels quals treballa a vegades en exclusiva.

artistes: bonaventura ansón, thietmar bachmann, xavier deltell, damià domènech, ingrid garcia-moya, narcís gironell, frank jensen, victor mateo, adelaida murillo, eudald obiols, neus roig, carmen tarazona, benjamín torcal, jordi urbón

+ info aquí:

pasar sin disparar (previos aplausos)

2011-10-18T10:22:00.000-07:00

esperando tu opinión, el día oscurece y tu mundo pertenece a la fecha caducada del cartero amarillo azul.

ni un pelo, jersey a rayas y pensamiento en puntos suspensivos.

acreditación o contraseña falsa, el día oscurece y tu interior estalla gomas de borrar.

ETA, des de la cola del paro, donde aquí, las señoritas también te miran mal. quién matará ahora nuestros políticos ¿¿

dónde estará perturbándose nuestra mente ¿¿

tendremos tiempo de hacer los crucigramas en tu cara y fumarnos un pitillo ¿¿

si quiero, puedo !! CIERRO LOS OJOS, LA PUERTA DEL COCHE pongo primera, segunda y ya estoy dentro del carrefour. Sin dudas, con la cara llena de cristales, no me avergüenzo de robar en los supermercados, zaras y algunas iglesias, pintar a mis ídolos, no escucharte por las mañanas y vestirme en inglés incómodo.

HERE COMES YOUR MAN

saludos para andrés !!

això no és un museu !!

2011-10-18T09:54:00.000-07:00

acvic centre d’arts contemporànies

c/ sant francesc, 1

vic

fins el 15 de gener 2012

Això no és un museu.

L’acvic a preparat una exposició comissariada per martí peran. L’exposició es planteja com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat d’elements per a una concepció expandida del museu o, en alguns casos, com una alternativa al mateix.

En ella es presenta una primera selecció de més de 50 casos d'estudi procedents de diverses ciutats i països. Plantejada com un arxiu informatiu, l'exposició exhibeix també alguns dels artefactes originals així com diferents produccions realitzades a partir de la seva tasca al carrer. L'exposició té prevista una itinerància durant la qual es podran afegir nous casos en relació amb els contexts específics on s'exhibeixi.

+ info aquí:

paisatge amb premi

2011-10-13T10:04:00.000-07:00

0lot

fins 11 de novembre 2011

beca olot-fotografia de paisatge.

Amb l'objectiu de promoure i estimular la creació fotográfica, olot beca a la fotografía paisatgística. .

Aquesta beca s'atorgarà al millor projecte inèdit de creació fotogràfica (no pot haver estat publicat, exposat, ni premiat en cap altra convocatòria). Es valoraran positivament els projectes que presentin un cert risc formal i conceptual. En aquesta convocatòria, la temàtica del projecte se centra en el paisatge entès com una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals i humans.

La Beca està dotada amb 4500 €. L’import de la beca es farà efectiu en dues parts iguals: la primera, en l'acte de proclamació del projecte guanyador i la resta, en el moment del lliurament del treball realitzat i després que el jurat n'hagi examinat la qualitat.

+ info aquí.

vòmita i pinta (cortar pegar)

2011-10-13T09:39:00.000-07:00

Realitat o ficció, l’art és tan lliure i real com tu i com jo.

una artista que pinta a través dels seus vòmits ¿¿

nexus vomitus és un porjecte arriscat, i que, veient els comentaris de la pàgina, a vegades preocupant, i no pel resultat si no per la visió o la captació d’un públic, moltes vegades anorèxic.

La resposable dels vòmits és l’artista millie brown acompanyada de les cantants d’opera patricia hammond i zita syme.

nous horitzons

2011-10-12T11:15:00.000-07:00

església vella

gironella

dissabte 8 – guillamino electrònica infantil // dissabte 15 – coral v9 (21.00 h)// dissabte 22 – des de sempre – dansa contemporània (20:00 h) // dissabte 29 – orna + dj bizzbip (19:00 h)

dins de l'espai immillorable com és l'església romànica de gironella, s'organitza una nova programació destinada a totes aquelles persones que tenen inquietuds de conèixer i aprendre a través de la cultura. Aquest any les quatre jornades diverses es destinaran a públics ben distingits, que van des de l’ infantil fins als més veterans, passant per diferents disciplines com és la dansa contemporània, el cant o l’utilització d’elements electrònics.

coral v9 .- el grup vocal v9 és una formació coral jove, nascuda a mitjan del 1996. Dels seus 25 membres, la major part viuen o han viscut a viladomiu nou (antiga colònia textil), en el terme municipal de gironella a la comarca del berguedà; d'aquí el nom de v9.

anna novelles / víctor gonzàlez .- des de sempre -dansa contemporània-"ensimismats no veiem la claror que ens aboca a la passió. En un moment de consciència ens adonem de la permanència de tot allò que ha estat aquí des de sempre"

orna + bzzzbip.- orna és un projecte musical difícil d’etiquetar. Per una costat es pot situar dins del rock, però una vegada des d’aquí, s’allunya del que estem acostumats. Amb la pròpia veu, un sampler rítmic carregat de sons de tota mena, un sintetitzador i els seus músics col·laboradors, orna proposa un viatge fins allà on es troben la cançó d'autor i la música electrònica i experimental. Unint els seus sons, les harmonies i baixos digitals, i els instruments acústics i orgànics, aconsegueixen una sonoritat gairebé atemporal en els seus concerts: la millor sonoritat per acompanyar les seves lletres belles, surrealistes, iròniques i genials. Un exemple n'és la versió dels segadors, la qual fa trontollar l'ànima.

I per aquesta ocasió, s’acompanyarà de la dj bzzzbip (antonia folguera). Una dj procedent de les terres de ponent i que arriba amb força i sobretot molta base musical !!

jornada electrònica III

2011-09-27T09:09:00.000-07:00

III jornada electrònica

gironella – casserres – cal rosal

7 i 8 d’octubre 2011

institut fàtima (bcn) + guillamino (bcn) + no parfum (berga/gironella) + irazu (madrid) + svreca (madrid) + regis (birmingham) + samuel m. (berga) + tallers showcase + concerts live + electrònica 100% club + visuals + taller d’electrònica infantil

+ info aquí:

estudies o treballes ¿

2011-09-27T09:01:00.000-07:00

eat meat

c/ alzina, 20

barcelona

fins el 22 d’octubre 2011

l’espai barceloní eat meat torna a l’escena amb un material que visita per primera vegada la capital catalana. Per aquesta ocasió es tracta de l’artista kinki Texas. Multidisciplinar, impredictible i càustic. L’exposició porta per nom “a world of enemies”, no fan falta traduccions, que cadascú agafi el seu tros o límit. El material, un espai-mirall amb una alt nivell de corrosiva càrrega social.

kinki texas, topònim fictici, rere del qual s’amaga l’anti-heroi holger meier, el qual, no és un personatge, és tot un món replè d’espectrals i riallers cantors cowboys, discoteques macabres i anti-anti-cristos.

+ info eat meat aquí.

+ info kinki texas aquí.

mobile art

2011-09-27T08:54:00.000-07:00

hangar

barcelona

del 17 al 21 d'0ctubre 2011

mobile art laboratory

Taller d'aplicacions i projectes relacionats amb estris mòbils, realitat augmentada i participació social, que ha organitzat el centre de producció d'art hangar

Aquest laboratori coopera amb d'altres ciutats europees dins el programa http://www.mob-platform.eu el projecte tipogràfic de la màquina d'escriure de google maps és una de les tres propostes.

El pla de treball inicialment tindrà dues vessants: la participació d'experts que ajudaran a millorar i a integrar les aplicacions en el món dels 'smartphones&tablets', i la participació de beta-testers que també faran avançar els projectes en algun dels seus objectius, i aportaran experiència en tots els temes d'usabilitat.

Els altres dos projectes seleccionats són ruta anarquista del col·lectiu turismo táctico«silencímetre» de sandra garcía piñero, els beta-testers podran col·laborar indistintament en tots els projectes del taller. Els qui hi vulguin participar, tenen temps fins el 12 d'octubre per inscriure's, fent un correu explicant l'oferiment i dades personals a: gloria@hangar.org

+ info aquí:

l'ànima del poble

2011-09-23T11:54:00.001-07:00

residència l'onada

casserres

fins el 16 d'octubre 2011

exposició de pintures de marc camps.

L’artista marc camps, és un pintor expressionista, molt més pel seu iberisme que no pas per unes circumstàncies d’aïllament místic que li van fer guanyar el nom d’“el solitari de casserres”.

L’expressionisme, dins el camp de la pintura, és el millor exponent plàstic d’aquells estats anímics de l’artista creador en el qual conflueixen desolacions, drames i tristeses.

El seu expressionisme temperat i sense filigranes “fauvistes” i l’abundància de negrors sinuoses seria insòlit –si no fos pel present “nonellesc”– dins d’una pintura, la catalana, que està farcida de jovialitats cromàtiques i és un cant a l’alegria de viure.

La pintura trasbalsada i dolorosa del marc parla molt de tendreses i molt poc de ressentiments.

Introvertit com era, no el van influir gaire les sortides esporàdiques a europa. A més, per la seva condició d’artista autodidacta, tampoc no es pot dir que rebés influències de professors, companys d’estudi o grups literaris.

La pintura de marc camps, que neix com una font cristal·lina, manté tota la seva puresa mentre va fluint. L'artista va ser homenatjat per konventpuntzero l'any 2010.

tallers wpphoto

2011-09-22T09:57:00.000-07:00

cccb - barcelona

21, 22 i 23 de novembre 2011

westlicht schauplatz für fotografie - viena

24, 25 i 26 de novembre 2011

tallers fotogràfics world press photo

En motiu de que arriba a barcelona l’exposició world press photo organitzada per photographic social vision i westlicht schauplatz für fotgrafie (viena), s’inaugura un nou i interessant cicle de workshops amb guanyadors d’un dels concursos de fotoperiodisme més important i financiat del món.

Els tallers estan dirigits a fotògrafs professionals o en formació, que busquen no només millorar la qualitat de la seva fotografia, sinó també reflexionar sobre les pròpies formes de treball.

L’objectiu d’aquests tallers és generar a través de la participació col·lectiva, el debat i la discussió sobre com fotografiem i perquè escollim històries que pretenem explicar.

(cccb) • jodi bieber, ganadora del world press photo of the 2011.

(viena) • walter astrada, ganador en la categoría spot news stories, world press photo 2010.

inscripcions i informació: workshops@7punt7.net

l'art és esport.

2011-09-22T09:50:00.000-07:00

Fins el 15 de novembre 2011-09-22

esport, art i inclusió social com a convocatòria de projectes.

El consell superior d'esports [CSD] en col.laboració dels sempre lúdics idensitat [iD Sport] obren una convocatòria de projectes de caràcter interdisciplinari promovent la relació de l'esport amb l'àmbit social, cultural i creatiu.

La convocatòria s'obre a dues modalitats diferents, relacionades amb els fronts d'acció que CSD i id sport es planteja desenvolupar. D'una banda el banc de projectes, orientat a projectes existents, i per un altre el laboratori de projectes, que persegueix la producció de nous projectes experimentals.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és detectar projectes existents, generar un arxiu de pràctiques existent, difondre i donar suport a la creació de noves experiències transversals que sorgeixin de la relació entre les pràctiques esportives i les pràctiques artístiques.

+ info aquí o aquí.
NOVA DIRECCIÓ AQUÍ

para tu LIBIDA boca.

2011-09-22T09:46:00.000-07:00

convocatòria LIBIDO

Fins el 15 de novembre 2011

Ostres o cargols ¿ qüestió de gustos o moral ¿ grandesa i misèries de l’amor. Sexe i altres comestibles.

Una convocatòria que pretén fer-nos reflexionar sobre l’impuls vital/sexual en contraposició al de la mort.

bases aquí.

carbó des de l'anonimat

2011-09-22T09:36:00.000-07:00

L’artista jorge rodríguez-gerada estrena web.

L’artista cubà-novaiorquès jorge rodríguez-gerada, és un dels fundadors de la corrent artística coneguda com cultura jamming o interferència cultural, capaç de realitzar enormes dibuixos hiper-realistes a carbó de gent anònima en diferents ciutats del món.

L’artista té diversos projectes en marxa, el més conegut és el de fer retrats de gran format (super-gran format, hauria de dir) en llocs insòlits. S'han pogut veure obres seves al barris de fuencarral (madrid) o al raval (barcelona), el procediment és curiós: fotografia una persona anònima del barri i la dibuixa en una paret del mateix barri en unes dimensions enormes. Aquests treballs estan inclosos en un dels seus múltiples projectes, l'anomenat identities series. La identitat és un punt fort de l'obra del artista, unit al paper de la comunitat, de la quotidianeïtat.

La cultura jamming o interferència, es caracteritza per parodiar missatges culturals dominants alterant el seu contingut en una mena de deconstrucció de la cultura corporativa, amb tocs surrealistes, dadà... Aquest grup 'agafa' la publicitat i ens descobreix aspectes ocults d'ella mateixa en una mena de guerrilla de la comunicació o terrorisme artístic.

Fent aquests dibuixos de gran format se li han quedat petites les parets dels edificis i ara busca dimensions planetàries, per això en col·laboració amb google earth i google maps s'ha propostat augmentar les dimensions de les seves imatges per a poder ser vistes des de l'espai. El primer projecte fou expectation, en el que l'artista dibuixà la cara de l'obama a la platja del fòrum, en 1 hectàrea de terreny i utilitzant 650 tones de sorra i grava.

web aquí.

una mirada al munch del futur

2011-09-21T12:41:00.000-07:00

centre pompidou

paris

fins el 9 de gener 2012

El centre pompidou inaugura una exposició especial del pintor noruec edvard munch (1863-1944).

L’exposició promet canviar la nostra percepció sobre la vida i trajectòria de l’artista expressionista. L’aparell teòric gira envers un punt de partida lògic. munch va viure més mirant l’evolució que l’ancoratge del pes dels clàssics. La mostra s’aventura a anar més lluny amb l’objectiu és mostrar un altre munch que va destacar com artista de vàries disciplines com la fotografia i el cine, sense pretendre esborrar l’angustia per la qual és conegut i que està present a la seva obra, cercant un munch molt modern.

Amb un total de 140 obres, entre pintures i fotografies, sense incloure cap de les versions d”el crit”, es poden veure altres icones com “la pubertat”, “les noies al pont” o “la nena malalta”.

Ja des de la primera sala queda clara l’obsessió de l’artista per la repetició i la recerca del resultat perfecte. Es veu especialment amb el duet “el petó i els vampirs” dels quals va realitzar una desena de reporduccions al llarg dels anys. Hi ha alguna cosa certament hipnòtic en la contemplació de la mateixa parella que s’estima obsessivament en una dansa de miralls on els rostres acaben per fondre’s en un de sol.

L’insoldable romanç de l’artista amb la modernitat queda reflexat en la influència de la fotografia i del cine a laseva obra. Amb la fotografia, l’artista va ser més enllà de la permeabilitat de la influència. L’any 1902 es va comprar una petita càmara kodak amb la que va realitzar gran quantitat d’autorretrats. També va retratar les seves pntures o llocs clau de la seva existència, com la casa de la seva infància o el pati de l’edifici on va morir la seva mare.

La mostra també rescata un petit vídeo de més de cinc minuts, en el que munch va gravar escenes de la crueltat dels carrers d’alemanya i noruega. Una prova de la seva curiositat per aquest nou art tecnològic queda reflectit en la memòria del visitat quan deixa enrere l’arquitectura anacrònicament futurista del pompidou. Es tracta d’una escena en la que munch s’apropa en l’objectiu i s’hi emmiralla. El mirall del segle XX. Altament recomanada !!

+ info aquí.